Resultats de la cerca

Fou publicada sense nom d’autor, amb tres opuscles científics presentats com a assaigs del mètode La Dioptrique , Les Météores i La Géométrie N'hi ha traducció catalana de Joaquim Xirau Primer llibre pròpiament filosòfic escrit en llengua francesa, té alhora el caràcter d’autobiografia intellectual i de manifest de l’esperit racionalista modern Consta de sis parts crítica de la formació rebuda, regles del mètode que han de regir qualsevol recerca intellectual evidència, anàlisi, síntesi, enumeració, regles de “moral provisional”, esbós de la metafísica cartesiana, concepcions …

Fou creat el 1988 amb la finalitat d’augmentar el nivell dels serveis i de la infraestructura bibliotecària, collaborar en benefici dels usuaris i fomentar la formació del personal Entre els assoliments destaquen la creació del catàleg collectiu disponible en línia i el servei de préstec interbibliotecari, com també l’establiment de polítiques de millora dels serveis En formen part tant les biblioteques d’universitats públiques com privades, i també les del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Forma part de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles CRUE

Dotat amb laboratoris i biblioteca i responsable del Museu de Prehistòria, el SIP ha donat cobertura a les excavacions realitzades a les comarques valencianes, ha adquirit nombroses colleccions de materials arqueològics i ha editat la revista Archivo de Prehistoria Levantina i les sèries monogràfiques “Trabajos varios del SIP” i “Memorias anuales” Ha collaborat en l’organització d’exposicions i de museus locals valencians, ha estat present en nombrosos congressos i reunions científiques i ha organitzat multitud de conferències L’han dirigit també Lluís Pericot, Domènec Fletcher,…

Fou professor a Oviedo, a Madrid i a Buenos Aires S'ocupà de diversos aspectes de la matemàtica, com ara els espais n -dimensionals que exposà a Fundamentos de la geometría proyectiva superior, 1916 És molt conegut com a autor d’obres de text i de divulgació i com a historiador de la matemàtica Publicà Análisis algebraico 1917 i Teoría de las funciones reales 1920, i també nombrosos articles en revistes científiques L’Institut d’Estudis Catalans li publicà, dins la collecció de Cursos de Física i Matemàtica, l’obra Teoria de la representació conforme

Deixà d’existir l’any 1940 L’Associació, en el si de la qual es materialitzaren les inquietuds científiques i pràctiques dels elements dedicats a la comptabilitat i a l’administració d’empreses, desenvolupà les seves activitats mitjançant cursets, conferències, assessorament tècnic i jurídic, biblioteca especialitzada, publicacions, mutualisme, etc Publicà, del juliol del 1925 a l’octubre del 1938, 151 números de la revista “Organització” L’entitat organitzà el VI Congrés Internacional de Comptabilitat, que tingué lloc a Barcelona el novembre del 1929 i el 1932 l’Exposició…

Fou el descobridor d’una espectacular tècnica guaridora el mesmerisme basada en la suggestió, que ell atribuïa a l’anomenat magnetisme animal Aconseguí èxits brillants, tant a Viena com a París, i assolí un gran renom internacional, però finalment, acusat d’impostura per les acadèmies científiques, hagué d’abandonar la professió Bé que hom no considera seriosa la seva teoria del magnetisme animal, cal reconèixer que, emprant una terapèutica dirigida sobretot al sistema nerviós, Mesmer posà de manifest les possibilitats de guarició psíquica i obrí el camp de la medicina…

Germà de Joan Sales i Vallès Doctorat el 1946, obtingué dues vegades el premi Torres Quevedo del Centre Superior d’Investigacions Científiques pels seus treballs en el camp de les probabilitats Després els seus estudis derivaren cap a la lògica algèbrica i l’anàlisi aprofundida de les estructures algèbriques dels sistemes lògics Catedràtic d’estadística matemàtica i càlcul de probabilitats 1958, primer a la Universitat de Granada i des del 1961 a la de Barcelona, fou acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1976

Treballà com a enginyer de mines a l’antic Congo Belga 1945-49 En 1967-81 treballà al CNRS, que dirigí del 1971 al 1981 Fou un dels fundadors de l’Institut Internacional de Recerques Vulcanològiques Catània i es dedicà a l’estudi dels volcans, els sismes, etc És autor d’un gran nombre d’obres científiques i sobretot de divulgació, com ara Cratères en feu, Quand la Terre tremble , etc, i també de diversos films documentals El 1992 publicà l’autobiografia Les Défis et la Chance, ma vie

Dirigí el diari El Imparcial , fou elegit diputat conservador i es destacà pels seus atacs contra el govern per la qüestió de Cuba Des del 1898 s’uní als “regeneracionistes” i exigí la transformació agrícola del país per tal de superar la pèrdua de les colònies Fou ministre d’agricultura 1900 i 1903, però s’oposà al govern de Maura i es passà als liberals Del 1905 al 1923 fou vuit vegades ministre de foment, organitzà els sindicats agrícoles, impulsà les obres públiques, sobretot hidràuliques, i envià expedicions científiques a Àfrica

Preocupat sobretot per la fonamentació de la ciència fisicomatemàtica, interpreta Kant en sentit epistemològic i antimetafísic i concep la filosofia com una ciència formal de les categories científiques, ètiques i estètiques El seu pensament, que pot ésser qualificat d’idealisme objectiu o crític, és àmpliament exposat en la seva obra principal, System der Philosophie ‘Sistema de Filosofia’, dividida en tres parts Logik der reinen Erkenntnis ‘Lògica del coneixement pur’, 1902, Ethik des reinen Willens ‘Ètica de la voluntat pura’, 1904 i Aesthetik des reinen Gefühls ‘Estètica del…