Resultats de la cerca
Es mostren 1635 resultats
Sant Martí de Fenollet
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, estès als vessants meridionals de la serra de l’Esquerda, a llevant de la collada de Ventafarina (646 m alt).
Comprèn la vall de la Riberòla, afluent, per la dreta, de l’Aglí al NE comprèn, més enllà del coll de Bois i del roc Poirit 589 m alt, un sector del bac de Taixac, que davalla vers l’Aglí a la sortida de la gorja de la Fo Les zones més muntanyoses són cobertes de bosc i de matollar La superfície agrícola és dedicada al conreu de la vinya 172 ha, 134 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat, als arbres fruiters 3 ha de presseguers i albercoquers, a les hortalisses 6 ha de carxofes i enciams i 17 ha a pastures i farratge Hi ha una cooperativa vinícola amb 8 000 hl de…
Schaffhausen
Divisió administrativa
Cantó del N de Suïssa.
La capital és Schaffhausen Situat a la dreta del Rin, aigües avall del llac de Constança, constitueix una mena d’enclavament dins el territori alemany País d’altiplans calcaris amb un relleu de costes al SE, ocupa la zona de transició entre el Jura i el Jura de Suàbia La població és de llengua germànica i es concentra a les valls fèrtils i abrigades, entre les quals sobresurt la de Klettgau, rica zona cerealista i vinícola Les zones altes són pobres i cobertes de bosc L’activitat industrial es concentra a la capital, Schaffhausen, i és representada per la indústria siderúrgica,…
Svalbard
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Àrtic sota sobirania noruega.
Comprès entre la Terra de Francesc Josep i Grenlàndia, és integrat per les quatre grans illes Spitzbergen Spitzbergen, Nordaustlandet, Edge i Barentsz, l’illot de Prins Karls Forland i les illes de Bjorn, Hopen, Kvit, l’arxipèlag de Kong Karls Land i altres illots La capital és Longyearbyen, a l’illa de Spitzbergen El sòl, d’origen terciari, és muntanyós ateny els 1 200 m a les costes s’estén una estreta faixa de planures ondulades A les costes orientals les glaceres arriben fins a la mar, mentre que a les costes del NW el rigor climàtic és mitigat pel corrent del Golf les costes meridionals…
vessant
Geomorfologia
En una vall, coster que uneix el tàlveg i la carena.
L’interfluvi és constituït per dos vessants, separats o no per una superfície plana al fons de la vall Els vessants presenten un aspecte extremament variat, que depèn de l’estructura i la composició litològica del terreny i també, d’una manera especial, del clima i de la vegetació Hom parla de vessants regulars en el cas de pendents llisos on una capa de regolita emmascara les irregularitats de la roca, i de vessants irregulars quan el coster es barrancós, acinglerat, amb alternança de rosts i escarpaments rocallosos i zones de menor declivitat cobertes de regolita, etc Quan l’…
Sarcòfags de Sant Pere Màrtir d’Agulló (Áger)
Art romànic
Situació Aquests sarcòfags es troben prop de l’ermita de Sant Pere Màrtir, situada uns centenars de metres al N de la població d’Agulló Mapa 32-12289 Situació 31TCG114536 S’hi pot arribar amb automòbil des d’Agulló o bé seguint el camí de Corçà Sarcòfag A l’ermita de Sant Pere Màrtir no resten vestigis de la construcció medieval sinó sols de la necròpoli medieval S’han conservat dos sepulcres exempts, mancats de cobertes Tots dos són construïts amb pedra de sauló i fan uns 190 cm de llarg per uns 60 cm d’ample La zona dels peus és uns 10 cm més ampla que la de la capçalera L’…
Sant Miquel i Sant Esteve de Forn (Fígols i Alinyà)
Art romànic
El llogaret de Forn és situat a l’antic terme de Fígols d’Organyà, prop del veïnat de Caferna En el seu terme hi ha les restes, molt minses i cobertes per la vegetació, de l’església de Sant Miquel i Sant Esteve, sufragània de la parròquia de Fórnols De l’església no es tenen noticies històriques, tan sols un parell de documents esmenten el lloc Un d’ells data del 1015, que es ven una terra situada “ in comitatu Orgilitano, in apendicio de Forno, in loco ubi dicitur Mainadel… ” l’altre, de l’any 1032, pel qual els comtes Ermengol i Constança vengueren un alou situat al terme de Lavansa,…
biosfera
Ecologia
Unitat funcional constituïda pel conjunt de la matèria viva de la Terra i l’espai on es donen les condicions ambientals i funcionals compatibles amb la vida.
Aquesta concepció sistèmica o holística de la biosfera és relativament recent en un sentit més restringit també s’ha entès per biosfera la interfase entre atmosfera, hidrosfera i litosfera on és possible la vida o bé el conjunt dels éssers vius que poblen aquest espai Arrelada en el sentiment romàntic de la natura i en la ciència humboldtiana, però també en la síntesi fisiològica de Claude Bernard i en la termodinàmica, la idea de la biosfera com a indissoluble solidaritat de tots els éssers vius en una unitat funcional havia estat plantejada per primera vegada pel geòleg austríac Eduard…
Basílica de Santa Cristina d’Aro
Planta de l’església amb les diferents ampliacions i la necròpoli que l’envoltava P de Palol i LI Esteva A la urbanització Serra Sol Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà es localitzà un temple d’una nau amb absis rectangular adossat Excavat des del 1962, se n’ha estudiat la part del santuari o capçalera, i s’ha identificat, en la darrera modificació, comles restes d’un petit temple funerari d’època paleocristiana o visigòtica, que resta inclòs dins la capçalera d’una església preromànica L’antiga capçalera té tres modificacions successives fins arribar a la darrera estructura medieval Al fons,…
Digestió i absorció dels pròtids
Els nutrients proteics són ingerits majoritàriament en forma de proteïnes Tanmateix, molts aliments contenen petites proporcions de polipèptids lliures La digestió de les proteïnes comença amb la masticació i l’acció trituradora de la cavitat gàstrica que, en fraccionar el conjunt dels aliments, augmenta la superfície d’exposició d’aquests nutrients Per això, una adequada masticació facilita la digestió i l’absorció de les proteïnes contingudes en els aliments La digestió química de les proteïnes comença a l’estómac, mitjançant l’acció del suc gàstric El suc gàstric està format bàsicament per…
floró
Disseny i arts gràfiques
Instrument de ferro que duu, gravats en relleu, flors, escuts, creus, etc, emprat per a adornar els lloms i les cobertes dels llibres.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina