Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
radiació de Čerenkov
Física
Llum irradiada per una partícula carregada en passar a través d’un medi no conductor a una velocitat més gran que la de la llum en aquest medi.
Aquest fenomen pot ésser enunciat, més exactament, de la manera següent quan una partícula carregada travessa amb velocitat v un medi no conductor d’índex de refracció n ν, emet radiació electromagnètica en totes les freqüències ν per a les quals la velocitat de fase c/n ν és menor que v Aquest efecte, observat per Čerenkov el 1934, fou completament interpretat per Tamm i Frank el 1937 La radiació de Čerenkov és especialment visible en les piscines d’aigua d’alguns reactors nuclears, on pren una coloració blanc-blavosa La principal aplicació de l’efecte Čerenkov és la detecció de partícules…
Els emídids: tortugues d’aigua
Són les tortugues d’aigua dolça, aquàtiques o semiaquàtiques, presents a totes les àrees càlides del món, a excepció d’Austràlia, Madagascar i part d’Àfrica Són de règim alimentari carnívor i consumeixen una gran diversitat d’animals aquàtics, tant invertebrats com peixos i amfibis La seva closca és aplatada, com les potes, que presenten membrana interdigital ben visible Els joves són d’una coloració molt viva, que s’apaga quan es fan adults En el comportament reproductor, són semblants als testudínids, però els seus ous són potser més allargats, de closca igualment calcària, dipositats en…
Els lofiformes: raps
L’ordre dels lofiformes, equivalent a l’antic grup dels pediculats, comprèn un conjunt de 15 famílies, de les quals només la dels lòfids té representants a les nostres aigües Es caracteritzen pel fet de tenir les obertures branquials externes darrere o sota les aletes pectorals, i sobretot perquè tenen la primera aleta dorsal modificada, amb el radi anterior separat de la resta i sempre transformat en un filament pescador, anomenat illicium o illici , que en algunes espècies és destinat a atreure les preses consta d’una peça basal articulada com una canya de pescar i d’una porció terminal…
crepuscle
Astronomia
Claror que hi ha al firmament durant un cert temps abans de la sortida del Sol o després de la posta.
En el primer cas hom en diu també crepuscle matutí o albada , i, en el segon, crepuscle vespertí o ocàs Durant els crepuscles la llum creix o minva d’una manera gradual Tant l’albada com l’ocàs van acompanyats generalment de canvis poc o molt espectaculars de la coloració i la illuminació de la part del cel per on el Sol surt o es pon Aquests fenòmens són deguts a la refracció i la dispersió de la llum del Sol per les molècules d’aigua i les petites partícules sòlides que hi ha a la baixa atmosfera La durada i les característiques dels crepuscles depenen, doncs, de les condicions…
permanganimetria
Química
Mètode d’anàlisi volumètrica de substàncies reductores (volumetria) que fa ús d’una solució colorant de permanganat potàssic.
La força oxidant del permanganat en medi fortament àcid, segons la semiequació MnO 4 - + 8H + + 5e ⇌Mn 2 + + 4H 2 O, E ° = 1,51 V, és suficient per a permetre la determinació de substàncies reductores tals com ferroII, oxalats, ferrocianurs, nitrits, sulfits, aigua oxigenada, etc, emprant generalment el mateix reactiu valorant coloració violada com a indicador Per a valorar la solució de permanganat potàssic en medi àcid, hom empra l’oxalat sòdic com a tipus primari Una altra reacció en la qual el permanganat actua com a oxidant és MnO 4 - + 4H + + 3e ⇌MnO 2 + 2H 2 O, E ° = 1,695 V, que té…
escorpènids

Escorpènids (peix pedra)
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Família de peixos osteïctis actinopterigis, de l’ordre dels escorpeniformes, que inclou espècies de dimensions petites o mitjanes, amb el cap voluminós i proveïts d’apèndixs dèrmics i crestes òssies que li donen un aspecte característic.
Els ulls, grossos i voluminosos, són situats en posició quasi dorsal Presenten una coloració protectora que els camufla perfectament L’aleta caudal i les pectorals tenen forma de ventall Les aletes ventrals són en posició toràcica, i la dorsal, única, és dividida en dues parts perfectament diferenciades, una d’anterior, de radis tous i baixos, i una de posterior, de radis espinosos i alts El preopercle i l’opercle són proveïts d’espines planes Inclou uns quants centenars d’espècies de vida bentònica, que habiten en fons rocallosos en les mars temperades o càlides L' escórpora , la polla i el…
blanc de titani
Química
Pigment blanc de gran poder cobrent, molt sòlid a la llum i químicament inert, constituït per diòxid de titani, del qual existeixen dues varietats cristal·lines emprades industrialment: el rútil i l’anatasa.
La primera és emprada principalment en pintures per a exteriors, i la segona, en pintures i vernissos, en aprests de paper i de tèxtils, en la coloració de cautxú, linòleum, tintes d’impremta, etc Hom el troba en el comerç en qualitats diverses que depenen de la proporció de sulfat de bari que contenen Les excellents propietats cobrents d’aquest pigment provenen de les seves dimensions de gra, que té un diàmetre de l’ordre de 0,3 a 0,4 μm, pròxim a l’òptim donat pel càlcul per a obtenir una màxima opacitat És el pigment blanc de màxima qualitat i és emprat cada dia en major grau, malgrat el…
Els esquatiniformes: escats o angelots
Els esquatiniformes tenen les aletes pectorals molt grosses, no soldades al cap, i les fenedures branquials, laterals Bentònics, amb el cos d’una forma característica, romboidal, acostumen a enterrar-se al fons, amb el qual es confonen gràcies a la seva coloració críptica De les dues espècies que en coneixem a la nostra mar, la de la fotografia correspon a l’escat o angelot ocellat Squatina oculata , que veiem en el seu ambient, acompanyada per petits burrets o gòbits, també habitants d’aquests fons AGE Fotostock L’ordre dels esquatiniformes representa un intent d’adaptació a la vida…
ofegabous
Herpetologia
Amfibi del grup dels urodels.
És un tritó que pot arribar a fer 30 cm de longitud Té el cos i el cap deprimits i uns bonys laterals, que són de color taronja, groc o blanquinós, formats per la pressió de les costelles La pell és berrugosa, menys a la part central del ventre La coloració dorsal varia del gris groguenc al verd oliva, mentre que la part ventral és de color verdós clar Es considerada una espècie de plana, termòfila i capacitada per viure en medis secs Per a la reproducció escull aigües estancades S'alimenta de crustacis d'aigua dolça i d'insectes aquàtics És present a la península Ibèrica, excepte al sector…
el Llierca
Pont medieval, dit de Sardenes, sobre el Llierca
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Garrotxa, afluent al Fluvià per l’esquerra, format per l’aiguabarreig dels rius d’ riera d’Oix
i de riu de Beget
, dins el terme de Montagut, al peu de la serra de Bestracà.
Pren la direcció E-SE, fins que, aigua amunt de Sardenes, rep la riera de Sant Aniol, de la qual adopta la direcció N-S Passa pels municipis de Sales de Llierca, Montagut, Tortellà i Argelaguer i, passat Sant Jaume de Llierca, reforça i regularitza el cabal del Fluvià La gran regularitat del seu cabal s’explica per una circulació subterrània d’origen càrstic Ha estat provat, després del 1950, amb coloració per fluoresceïna, que el Llierca perd per filtració prop de 0,5 m 3 /s, cabal que alimenta l’estany de Banyoles, prop de 20 km al SE i uns 120 m més avall Les infiltracions es produeixen al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina