Resultats de la cerca
Es mostren 894 resultats
Delmir de Caralt i Puig
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Nebot de Josep de Caralt i Sala Capdavanter del cinema amateur català, és autor de cintes notables, com Repórter mecánico 1933, Memmortigo 1934 Promogué revistes especialitzades “Cinema Amateur” i “Otro Cine” Des del Centre Excursionista de Catalunya impulsà la creació a Barcelona de la Unió Internacional del Cinema Amateur UNICA Reuní una important biblioteca del cinema que consta actualment de més de dotze mil volums i és propietat de la Fundació Mediterrània, però amb un conveni de dipòsit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya El 1987 rebé el Premi…
Fundació Cambó
Institució creada per Francesc Cambó a París vers el 1930 i iniciada amb una biblioteca d’història de Catalunya que aplegava Joan Tarré.
Fou installada a l’Institut d’Archéologie de la Sorbona, del qual depenia el Centre d’Études de l’Art Catalan et de la Civilisation Catalane CEACC, creat per conveni entre la Fundació i la Universitat Patrocinà conferències sobre Catalunya i publicà uns pocs volums sobre arqueologia catalana La guerra civil n’interrompé les activitats i, de fet, en comportà la paralització fins el 1955, que deixà d’existir La biblioteca del CEACC, més coneguda com a fons Cambó, fou un punt de trobada de l’exili català a París Posteriorment la biblioteca fou traslladada al Centre d’Études…
centre històric
Arquitectura
Art
Part d’una ciutat que constitueix el nucli urbà anterior a les expansions urbanes iniciades a la segona meitat del segle XIX.
Des de les primeres teoritzacions de Quatremère de Quincy, Viollet-le Duc o Ruskin, en les quals hom reduïa el concepte patrimonial als edificis aïllats, fins a la declaració d’Amsterdam del 1975, les recomanacions del Consell d’Europa o el conveni de Granada dels ministres de cultura europeus del 1985, la problemàtica de la conservació dels centres històrics ha anat adoptant un caràcter més comprensiu i més flexible segons els casos Llocs com Carcassona, Assís, Toledo o Santiago de Compostella poden exemplificar el concepte de ciutat monument, enfront d’altres conceptes en els…
Vaga de 24 hores al metro de Barcelona
Els sindicats convoquen dues jornades de vaga de 24 hores al metro de Barcelona per al dilluns 22 i el dimecres 24 febrer La Generalitat decreta l’aplicació de serveis mínims, i aquests dos dies el servei funciona entre el 30% i el 50% de la freqüència normal El motiu és la negociació del nou conveni collectiu, especialment, l’exigència que els contractats a temps parcial ho siguin a jornada completa La vaga, que ja va tenir un primer episodi el 2 de febrer, complica la mobilitat durant el Mobile World Congress MWC, que se celebra la mateixa setmana El conseller delegat de l’…
Revisió de la sentència de La Manada
El Tribunal Suprem corregeix la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra per al cas de La Manada qualificant el delicte de violació en lloc d’abús sexual, i augmentant la pena de nou a quinze anys de presó Els fets van tenir lloc durant els Sanfermines del 2016, quan una noia va ser violada en grup La sentència inicial va aixecar una allau de protestes i censures de l’ONU i del Parlament Europeu El 9 de juliol el tribunal fa públic l'argumentari de la sentència, en el qual es refereix al terme "consentiment" tal com és definit en el Conveni d'Istanbul del Consell d'…
Santa Maria de Noals (Montanui)
Art romànic
Aquesta església parroquial centra el poble de Noals, a la part baixa de la vall i a la riba esquerra de la Valira de Castanesa En principi, es tractava d’una església pròpia de titularitat com i L’any 1024 el comte Ramon III del Pallars Juss bescanvià amb el prevere Galí Oriol la meitat de Santa Maria de Annuales, amb els seus alous, termes i delmes, “ de mea justitia ”, per la meitat de Sant Martí de Castanesa La parròquia de Noals passà a pertànyer a la diòcesi d’Urgell després del conveni del 1140, situació que es mantingué fins el 1956 Va ésser reconstruïda amb carreus de…
Rafael Maroto
Història
Militar
Militar castellà.
Ascendí a general durant la guerra contra els independentistes xilens En esclatar la primera guerra Carlina prengué partit per Carles Maria Isidre de Borbó, bé que sempre figurà entre els moderats Comandant general de Biscaia 1835 i comandant en cap de l’exèrcit reial 1838, féu afusellar alguns caps destacats de la fracció apostòlica Estella, 1838 i inicià tractes per a la pau amb Espartero Tots dos signaren el conveni de Bergara l’any 1839 Per l’agost del 1836 havia estat nomenat comandant general de l’exèrcit carlí de Catalunya, en substitució d’Ignasi Brujó El 4 d’octubre de…
Castell de Jou (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Les primeres notícies sobre aquest castell daten del final del segle XII El 1176 els comtes de Pallars Sobirà Artau IV i Guillema establiren un conveni amb Pere i Bernat de Jou sobre un terç de la vila Poc temps després, el 1182, els comtes arribaren a una concòrdia amb Bernat de Torena, amb qui tenien algunes diferències per la potestat i els drets d’alguns castells, i van reconèixer a Bernat el castell de Jou com a part de la seva honor i els seus dominis Des del 1228 figura entre els castells de la Vall d’…
Castell de Castellet de Llimiana (Gavet de la Conca)
Art romànic
Es conserven dues convinences, una sense datar i l’altra datada l’any 1077, sobre el castell de Castellet de Llimiana, la primera signada entre el comte Ramon V de Pallars Jussà i Bernat Hug, i la segona entre Ramon V i Ramon Mir L’any 1087, de nou el comte Ramon V i la seva muller, Valença, signaven un conveni pel mateix castell, ara amb Guillem i Guilabert Ez, pel qual el comte podia “ in ipso castro de Castellet intrare et exire et querreiare ” Tot i que s’ha pretès situar el castell al poble de Sant Martí de Barcedana, no sembla probable perquè la parròquia de Castellet tenia…
Roger I de Foix
Història
Primer comte de Foix i comte en part de Carcassona (Roger II: 1035-67).
Fill del comte Bernat I de Carcassona, senyor de Foix, i de la comtessa Garsenda de Bigorra La plena possessió dels territoris, l’obtingué només després de la mort 1050/51 del seu oncle el comte Pere I de Carcassona, bisbe de Girona i germà d’Ermessenda, esposa de Ramon Borrell I de Barcelona, el qual, en virtut del testament del seu pare el comte Roger I de Carcassona, dit el Vell mort ~1012, i del conveni celebrat amb el nebot 1034/35, compartí amb ell el domini dels comtats de Carcassona i de Foix, el darrer fins aleshores encara no ben delimitat De la muller, Amícia, no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina