Resultats de la cerca
Es mostren 914 resultats
Emil Racoviţǎ
Biologia
Naturalista i espeleòleg romanès.
Explorà i estudià, juntament amb RJeannel, més de 1 200 coves, balmes i cavernes d’Europa, Àfrica i Amèrica, i recollí un valuós material zoològic, que ha fet possible el coneixement científic de la fauna anomenada cavernícola
Nèstor
Literatura
Escriptor eslau.
Monjo del monestir de les coves Pečerska Lavra, escriví hagiografies Paterikon i hom li atribueix els primers annals russos coneguts com a Crònica de Nèstor , que comprenen els anys 858-1106 L’obra fou descoberta el 1668
Gènova
Nucli
Poble i nucli residencial del municipi de Palma (Mallorca), al vessant oriental de la serra de na Burguesa, a ponent de la ciutat.
Es formà al s XIX El 1860 fou construïda l’actual església Sant Salvador, erigida en parròquia el 1911 Prop seu hi ha les coves de Gènova , d’origen càrstic, descobertes el 1906 i obertes al públic el 1945
nansa de botó
Prehistòria
Tipus de nansa que té un apèndix a la part superior acabat en una forma que recorda un botó.
D’origen itàlic, que ja es troba a la cultura de Polada de l’edat del bronze, s’estengué vers Catalunya, on apareix sovint en megàlits tardans i en coves de les comarques del Solsonès, de l’Alt Urgell i del Pallars
Viana do Bolo
Municipi
Municipi de la província d’Ourense, Galícia, drenat pel riu Bibei, que hi forma l’embassament de Vao.
L’economia del terme es basa en l’agricultura, la ramaderia, la mineria estany, i les indústries alimentària i hidroelèctrica A pocs km del nucli, hi ha el santuari das Ermidas, sorgit entorn d’unes coves habitades per ermitans des del s VII
La costa de Manacor
Cala Barques, una mostra dels trams inalterats de la costa de Manacor Yves Hennechart La costa de Manacor 26, entre els principals espais naturals de Mallorca El sud del litoral manacorí és format per una costa rocosa, en esglaó o discrets penyals, tallada per un conjunt de cales que han arribat al final de segle intactes Una fallida operació immobiliària de gran envergadura va estalviar algunes grans propietats de la pressió urbanística quotidiana, i la llei de protecció ha estat promulgada sobre més de 620 ha intactes Es tracta d’un paisatge litoral característic de les «marines» del…
pla de Rialb
Petit eixamplament de la vall del Freser, al límit dels municipis de Queralbs i de Ribes de Freser (Ripollès), prop de Fustanyà, on hi ha un baixador del ferrocarril de Núria.
A l’esquerra del riu hi ha el nucli de Rialb 5 h el 1981, derivat del nucli creat per antigues explotacions mineres A la dreta del riu, dins el terme de Queralbs, hi ha les coves de Rialb , amb característiques formacions d’estalactites
Cacus
Mitologia
En la mitologia romana, antiga divinitat del foc.
Una llegenda molt estesa el feia fill de Vulcà, i el descrivia com a bandoler monstruós que vomitava foc i habitava a les coves de l’Aventí fou mort per Hèrcules, aïrat pel fet que Cacus li havia robat uns bous del ramat de Gerió
cardial
Arqueologia
Dit de la ceràmica prehistòrica decorada amb impressions fetes damunt el fang encara tou, abans de coure, amb les vores de petxines com la Cardium edule
, procediment amb el qual es feien decoracions de motius diversos.
Hom l’ha anomenada també ceràmica montserratina , perquè als Països Catalans fou estudiada primerament a les coves de Montserrat Entra dins el grup de les ceràmiques impreses És típica de la primera fase neolítica a la Mediterrània occidental, que comença abans del 4000 aC
el Morrot
Sector marítim de Barcelona, a la vora de Cantunis, entre la muntanya de Montjuïc i la mar, on hi ha la dàrsena del port i diverses instal·lacions industrials.
El travessa una branca de la línia dels Ferrocarrils Catalans estació de mercaderies del Morrot Al començament del s XX hom guanyà terreny a la mar i amplià l’estació el 1903 fou inaugurat el tramvia Les coves de l’escarpament de la muntanya estigueren habitades després del 1939
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina