Resultats de la cerca
Es mostren 777 resultats
Barthold Feind
Música
Escriptor i llibretista alemany.
Advocat de professió, els seus articles en la premsa d’Hamburg, molt crítics amb alguns prohoms locals, ocasionaren la crema pública dels seus escrits, la seva proscripció de la ciutat el 1707 i, fins i tot, que el 1708 el poble impedís l’estrena de l’òpera L’ammore ammalato , amb llibret seu Rehabilitat el 1709, durant la guerra suecodanesa fou empresonat 1717 per la seva posició prosueca Bellerophon oder Das in die preussische Krone verwandelte wagengestirn 'Bellerophon o el carro celest transformat en la corona de Prússia', 1708, Desiderius König der Langobarden 'Desideri, rei…
Arthur Schopenhauer
Música
Filòsof alemany.
No fou fins després del suïcidi del seu pare que pogué dedicar-se a la filosofia Esdevingué més tard professor a la Universitat de Berlín, abans d’installar-se definitivament a Frankfurt Per a Schopenhauer la música era l’únic art capaç de fer-se ressò del fons de l’ésser de la força anònima i sempre idèntica que viu en el cor de tota cosa i que l’empeny a perseverar en l’ésser El contingut íntim de la música és, doncs, metafísic La metafísica de la música de Schopenhauer, que exposà sobretot en el seu llibre més rellevant, Die Welt als Wille und Vorstellung 'El món com a…
Cimera a Viena sobre els refugiats
La cancellera Angela Merkel i els caps d’estat i de govern de deu països balcànics es reuneixen a Viena per consensuar la política que cal seguir sobre els refugiats i els immigrants La majoria d’aquests països són molt crítics amb Alemanya, país al qual acusen d’una excessiva tolerància amb els fluxos d’entrada de refugiats i immigrants El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que ha tancat la frontera sud del seu país amb filats i policies, és qui manté una posició més dura, ja que proposa la creació d’un camp d’asil gegant a la costa de Líbia Merkel també exposa la seva…
Ramon Alcoberro i Pericay
Filosofia
Filòsof.
Llicenciat i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i diplomat en teologia per l’Institut de Teologia de Barcelona, és professor associat d’ètica a la Universitat de Girona, coordinador de la secció de filosofia i membre electe de la junta directiva de l’Ateneu Barcelonès A més de la seva tasca docent en el batxillerat i la Universitat des del 1980, destaca per la publicació i promoció de la filosofia a la xarxa Ha publicat més d’una vintena de llibres i edicions de diversos filòsofs dels àmbits principals del seu estudi els clàssics dels segles XVII i XVIII, la Illustració, la…
Michael Billington
Teatre
Crític teatral anglès.
Estudià filologia anglesa al St Catherine’s College d’Oxford i començà a exercir de periodista a Liverpool Entre el 1965 i el 1971 treballà en el diari The Times escrivint crítiques d’obres de teatre, pellícules i programes de televisió, i des del 1971 és crític teatral del diari The Guardian A més de collaborar també en la revista Country Life i el diari New York Times , fou presentador dels programes Kaleidoscope i Critics’ Forum de la BBC Radio 4, i ha participat regularment en programes de ràdio i televisió Ha publicat biografies de l’escriptor Harold Pinter The Life and Work of Harold…
Michael Frayn
Teatre
Dramaturg anglès.
Estudià filosofia a l’Emmanuel College de Cambridge Començà la seva carrera com a reporter i columnista en els diaris The Manchester Guardian i The Observer , per dedicar-se posteriorment de ple a la literatura Entre les seves obres teatrals destaquen especialment la comèdia Noises off 1982 i el drama històric Copenhagen 1998 Ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el London Evening Standard a la millor comèdia Alphabetical Order , 1977 Make and Break , 1980 Noises off i a la millor obra Benefactors , 1984 Copenhagen , 1998 Democracy , 2003, el Tony a la millor obra i el…
Vicent Gaos i González-Pola
Literatura
Poeta i crític, professor de literatura castellana en diverses universitats nord-americanes.
La seva obra poètica — Arcángel de mi noche 1944, Sobre la tierra 1945, Luz desde el sueño 1947, Profecía del recuerdo 1956, llibres aplegats en el volum Poesías completas 1959, Un montón de sombra 1972— reflecteix una evolució formal, des de la utilització d’estrofes clàssiques, com el sonet i la silva, fins a la incorporació del vers lliure, parallela a una progressiva complexitat temàtica Els seus estudis crítics han estat recollits en els volums La poética de Campoamor 1955, Poesía y técnica 1955, Temas y problemas de literatura española 1959, Claves de la literatura española…
Maurice Denis
Pintura
Teòric de l’art i pintor francès.
Format a l’Académie Julian, conegué Bonnard, Ranson i Sérusier, amb els quals integrà el grup dels nabis El 1900 pintà el famós Homenatge a Cézanne Musée National d’Art Moderne, París Admirador dels natzarens alemanys i dels italians prerenaixentistes, féu un art humil i plàcid, de formes modernistes i colors plans Encapçalà un corrent similar al del Cercle de Sant Lluc català i fundà 1919, amb Georges Desvallières, els Ateliers d’Art Sacré Tot i que supedità sovint l’art a la religió, sostingué la teoria de l’art per l’art i fou un dels enunciadors teòrics de la pintura abstracta, en…
Friedrich von Schlegel
Literatura alemanya
Poeta i crític alemany.
Visqué a Berlín 1797-1801, on conegué FSchleiermacher, i més tard a París fins el 1804, on estudià sànscrit i llengües de l’antiga Pèrsia Collaborador de revistes conservadores, com Europa 1803-05, es convertí al catolicisme 1808 A partir del 1809 entrà al servei del govern austríac com a diplomàtic És considerat com un dels teòrics i programadors més brillants del Romanticisme, el qual definí com a “poesia universal i progressiva” en la revista Athenäum , que fundà juntament amb el seu germà August Wilhelm el 1798 Autor d’aforismes, d’escrits crítics i històrics, com Über…
Marc Recha i Batallé

Marc Recha i Batallé
© Dies d’agost
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Autor de diversos curtmetratges des de l’adolescència, estudià a París gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya El seu primer llargmetratge fou El cielo sube 1991, basat en l’obra d’Eugeni d’Ors Oceanografia del tedi , que no tingué una distribució normalitzada però que cridà l’atenció pel seu estil personal i exigent Les seves pellícules posteriors, L’arbre de les cireres 1998, que obtingué premis al Festival de Locarno i dels crítics i escriptors cinematogràfics del Festival Internacional de Catalunya, Pau i el seu germà 2000, Les mans buides 2003 i Dies d’agost 2006,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina