Resultats de la cerca

Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1986 és professor titular de la Universitat de Vic, adscrit a la facultat d'Empresa i Comunicació, de la qual fou degà entre el 1995 i el 2002 Ha estat també regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic en representació del PSC, partit del qual el 2012 es desvinculà Ha publicat El estado del bienestar y sus detractores A propósito de los orígenes y la encrucijada del modelo social europeo en tiempos de crisis 2013 i El futur ja no és el que era Reflexions d'urgència en temps d'incerteses 2013…

Fins el març del 1972 la redacció de Lluc fou pràcticament en mans de Miquel Gayà i Sitjar De l’abril del 1972 al desembre del 1973 se'n feu càrrec Damià Ferrà-Ponç, que intentà una renovació en una línia més aviat intellectual i minoritària Des del 1974 al 1987 se'n feu càrrec l’Obra Cultural Balear, representada sobretot per Pere Llabrés, que optà per una orientació de tipus més general i adreçada a un gran públic Malgrat les seves crisis constants i les seves vacillacions, durant aquest període ha estat pràcticament l’única revista en català de les Illes Posteriorment, la…

És un dels representants més importants de l’arquitectura castellana de la postguerra, situat en la tradició de FLloyd Wright i Alvar Aalto Formà part del grup El Paso Les seves obres més importants són la fira de mostres de Gijón, el conjunt turístic i poliesportiu de Valcarlos Navarra, la Biblioteca de Cultura Hispànica de la Ciutat Universitària de Madrid, el collegi major universitari i dos convents a Salamanca, la casa de cultura de Vitòria i el centre de dades de l’Instituto Geográfico Nacional de Madrid Ha urbanitzat un poblat per a la central nuclear de Zorita de los Campos, a l’…

N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements…

Es llicencià en dret per la Universitat de València i es doctorà en ciències econòmiques per la de Madrid Catedràtic de política econòmica a Bilbao 1970, dos anys després es traslladà a València, on fou degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials Autor de diversos llibres sobre política econòmica Por un socialismo de izquierdas , 1976  Socialismo y crisis Reflexiones para una alternativa , 1980, el 1970 ingressà al Partido Socialista del Interior PSI, antecedent immediat del Partido Socialista Popular i fou després president de la Federació del PSP…

Bon divulgador del pensament marxista, publicà treballs sobre el desenvolupament del mode de producció capitalista i la transició al socialisme Editor de la Monthly Review i collaborador de l' American Economic Review Treballà sovint amb Paul ABaran i amb Harry Magdoff i participà en discussions amb Bettelheim Són obres seves The Theory of Capitalist Development Principles of Marxian Political Economy 1942, Cuba Anatomy of a Revolution 1960, amb LHuberman, The Present as History 1968, Modern Capitalism and Other Essays 1972, amb Baran i Magdoff, Paul ABaran A Collective Portrait 1965, i amb…

Viatjant i home de negocis a Manchester, fou la gran figura del propagandisme lliurecanvista britànic i àdhuc mundial, i cap de l’escola de Manchester i de l’Anti-corn Law League, sempre amb la collaboració de John Bright Considerà el lliure canvi no solament la base de l’expansió econòmica, sinó la màxima seguretat contra les crisis econòmiques, la subversió social i els imposts indirectes Ajudà a l’aprovació de les Corn Laws Membre de la Cambra dels Comuns el 1841, hi desenvolupà una gran tasca al marge de les grans formacions polítiques, a través de fullets, discursos,…

Destacat militant de les Juventudes Comunistas des del 1933 i, més tard, del PCE, després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià i accedí a l’executiva del partit Un dels inspiradors ideològics d’aquest, en fou expulsat 1965, juntament amb Jorge Semprún, per desacord sobre el caràcter —socialista o democràtic— que hauria de tenir una revolució comunista a l’Estat espanyol Després de l’expulsió, amb Semprún s’incorporà a l’editorial de l’exili El Ruedo Ibérico i impulsà la revista Cuadernos del Ruedo Ibérico El 1975 retornà de l’exili i s’afilià al PSOE És autor de Las divergencias en el…

Fou membre actiu de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i de la Societat Econòmica d’Amics del País Intervingué en congressos nacionals i internacionals d’economia i agricultura i presidí el Foment del Treball i la Cambra Oficial Agrària de Tarragona Fundà el diari La Protección Nacional  1893 En política, milità en el partit conservador i fou senador per Tarragona 1914-17 i 1919-23 La seva bibliografia és extensa i variada s’hi destaquen El sentimiento del honor en el teatro de Calderón 1881, Cataluña la Solidaridad, la monarquía, el regionalismo 1907, La crisis…

El president James Michel, reelegit el 2011, va continuar la política de reformes, elogiades pel Banc Mundial, un organisme que li va atorgar un préstec de 7 milions de dòlars per a agilitzar els tràmits administratius El Govern va destacar que el país gaudeix d'unes finances sanejades gràcies a les reformes i l'austeritat pressupostària i es preocupa pel medi ambient És un arxipèlag que viu del turisme en bona part europeu i asiàtic i la pesca, les àrees protegides del qual ja arriben al 51% del territori En política externa, Michel va fer de mediador en la crisis de Madagascar…