Resultats de la cerca

Llicenciat en lletres Fundà el Teatre Independent Català i el grup teatral Gil Vicente Visqué un quant temps a Alemanya i s’ha destacat per la introducció a Catalunya de corrents teatrals foranis Com a director escènic, cal remarcar L’encens i la carn 1965, sobre texts dels segles XV i XVI i Cella 44 1970 sobre l’escriptor expressionista Ernst Toller Publicà, amb Artur Quintana, una antologia alemanya de combat A la paret, escrit amb guix , 1967, l’obra teòrica d’orientació marxista Per una acció teatral 1971 i l’assaig El gest i la paraula Assaigs 1969-2001 2022 Ha traduït poesia de…

És autor dels assaigs Grandeses i misèries dels premis literaris 1991, Un tramvia anomenat text El plaer en l’aprenentatge de l’escriptura 1998, i De Robinson Crusoe a Peter Pan Un cànon de literatura juvenil 2006, una selecció dels vint-i-vuit millors títols del gènere També de les narracions breus Cercles d’infinites combinacions 1990, premi Ciutat de Palma, En companyia de l’altre 1999, premi Documenta 1998, narracions que giren entorn del tema del doble, i El poeta i altres contes 2005, premi Mercè Rodoreda 2004 Reuní una selecció dels seus contes en Exorcismes Antologia personal 2018 El…

Signa els seus llibres com a Pep Coll Estudià al seminari de la Seu d’Urgell Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona La seva obra literària se centra en el món dels Pirineus i les seves històries s’hi relacionen des d’un ventall d’angles i perspectives diferents mitològic, realista, històric i costumista Ha dedicat llibres al llegendari dels Pirineus, com és el cas de Quan Judes era fadrí i sa mare festejava 1986, Muntanyes maleïdes 1993 i Viatge al Pirineu fantàstic 1996 a més de novellar elements de la mitologia pirinenca en La bruixa del Pla de Beret 1991 i Què…

Llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona, estudià un màster de literatura a Anglaterra i una residència d’escriptura als Estats Units d’Amèrica Entre la seva obra destaca, Bèstia 2012, premi Amadeu Oller per a poetes inèdits, Els dics 2018, premi Documenta de narrativa 2017, Canto jo i la muntanya balla 2019, premi Anagrama de novella en català 2019 i premi de literatura de la Unió Europea 2020, obra traduïda a una vintena d’idiomes, i Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres 2023, premi Finestres 2024, premi  Lletra d'Or 2024 i premi Europeu de Literatura dels Països…

Fill de Julià Gual i de Rita Casals —gran animadora de grups de folklore rossellonès—, seguí els seus a l’exili i es dedicà posteriorment a l’ensenyament, en particular de la llengua catalana, a Prada Fundà a Illa una revista escolar que amb el nom de Terra Nostra 1965 es transformà posteriorment en una publicació trimestral de divulgació de la temàtica rossellonesa Amb el mateix nom ha creat una editorial que amb les seves publicacions ha contribuït poderosament al redreçament cultural de les contrades nord-pirinenques És un collaborador eficaç de l’organització de la…

Administratiu de professió, és soci fundador del Collectiu Cultural Sitja – Es Castellet de Bunyola 1986 i cooperant de Can Gazà Palma, institut contra l’exclusió social fundat el 2003, que presideix Del 2005 al 2018 presidí l’ Obra Cultural Balear Com a escriptor és autor dels reculls poètics Enderrocaments abissals 1984, Botons de foc 1987, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, que tornà a guanyar amb El color del diumenge 1995, de les narracions D’eben i mel 1986, premi Vila de Bunyola, de les novelles La Pietà 2003, premi Alexandre Ballester i El balancí de la mare 2005,…

Empresari, fou cofundador de Convergència Democràtica de Catalunya a Girona 1976 i delegat de Cultura de la Generalitat a Girona 1982-95 En aquest càrrec, impulsà el desplegament de la política de normalització lingüística Destacà també per la seva tasca de defensa i recuperació del patrimoni cultural gironí, tant des del vessant dels equipaments biblioteques, arxius i museus com de l’arquitectònic Rebé pòstumament la Medalla d’Or de la Diputació de Girona 1996 i el 2006 fou instituït el premi Joan Saqués i Roca de la Fundació Valvi, atorgat anualment a persones o entitats …

El mot aculturació és emprat per a indicar que determinades formes de vida o de cultura han estat introduïdes en les funcions socials d’una societat a través del seu contacte amb una altra societat parcialment o totalment diferent quan dues o més societats humanes es relacionen per cooperació, a través de conquesta militar, per imposició política d’una sobre l’altra, una d’elles, almenys, adquireix formes de vida de l’altra El procés d’adquisició d’aquestes formes de vida —el procés d’aculturació— és anomenat manlleu cultural Així, la presa de contacte i la continuïtat de les…

Organitzà un gran nombre d’actes culturals i participà en la direcció de nombrosos organismes i entitats dedicats a la preservació i difusió del patrimoni cultural català Impulsà, entre d’altres, les Cent Conferències de Castellterçol, en les quals participaren intellectuals i polítics i organitzà les ballades de sardanes dels diumenges als anys cinquanta i seixanta, en ple franquisme Presidí la Comissió Abat Oliba ,  i també fou un dels fundadors del Patronat de la Casa-Museu Prat de la Riba, de la qual ocupà el secretariat Formà part, així mateix, del jurat del premi periodístic dedicat a…

Llicenciat en administració i direcció d’empreses per ESADE i en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona, ha estat gerent de l’Orquestra Simfònica del Vallès 1995-98, de la Fundació Pablo Sarasate de Pamplona 1998-2000 i de l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó 2000-2001 Des del 2001 fins al 2010 ocupà la direcció general del Consorci de L’Auditori i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya OBC Al febrer del 2011 assumí la direcció general del Palau de la Música Catalana, tenint com a primera missió la refundació administrativa de la institució…