Resultats de la cerca

L’església de Sant Nazari de Cerc és esmentada l’any 1063 en el testament de Guitard Bernat, que deixà una vinya i dues unces d’or per signum a Sant Nazari en el mateix document deixà l’alou de Cerc “ cum ipsa ecclesia de Sancti Nazarii, de termino de Alasso usque ad Ventinax vel in Siger ” al seu fill i a la seva muller, i, després d’ells, a la canònica de Santa Maria de la Seu La publicació sacramental d’aquest testament fou jurada sobre l’altar de l’església de Sant Nazari, fundada a la vila de Cerc Pocs anys després, el 1066, el bisbe Guillem i els canonges de Santa Maria de…

L’emplaçament d’aquesta església resta una incògnita per molts motius Certament, el topònim Parets Altes s’associa amb Fontova, però cal no oblidar que l’any 1094 Gerberga d’Adons concedí l’honor de Parets Altes al bisbe d’Urgell Sigui com vulgui, un inventari del segle XII del monestir de Santa Maria de Lavaix consigna, “ David et Herilla uxor sua cum infantibus dederunt ecciesiam Sancti Martini de Parietibus Altis ” I quant a això, el cartoral de Santa Maria de Lavaix recull dos instruments del començament del segle XII el primer fa referència a una convinença feta entre el…

Fins el 1664 fou escolà de cant a la catedral de Barcelona, on tingué com a mestre Marcià Albereda El 1666 fou nomenat mestre de capella de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona i el 27 de juliol de 1672 obtingué, per oposició, el mateix càrrec a la catedral metropolitana de Tarragona La seva estada en aquesta seu, però, només durà fins el 6 d’octubre del mateix any i la plaça fou ocupada llavors per Isidre Escorihuela Bosquerons retornà al càrrec anterior a Barcelona, ja que no fou acceptat a la catedral de València El 14 de maig de 1679 fou nomenat mestre de capella de Santa…

Vingut del convent de Magúncia, residí a Barcelona al segle XV El 1459 es comprometé amb el Capítol de la seu barcelonina "a fer uns orguens nous dins d’un any" Probablement l’encàrrec es referia a fer, a més d’un orgue gran, també un altre de petit El gran fou enllestit el 1463, al preu de 1 323 lliures El tub major feia 24 pams, disposava d’un flautat de 14 pams 8' en façana, 1 400 tubs i dos o tres teclats Les dues referències contractuals a parte posteriori erit unum parvum cum uno ludo et unum a parte anteriori 'a la part posterior n’hi havia un de petit amb un sol joc, i un…

Abandonà l’estudi de la teologia per dedicar-se a la música Ocupà el càrrec d’organista i mestre de cor a l’abadia benedictina de Prüfening des del 1734 fins a la seva mort A partir del 1740 es dedicà intensament a la composició, sobretot de música sacra, per a teclat i simfonies La publicació d’aquestes obres li representà importants beneficis, que dedicà a la construcció d’un nou orgue i a la dotació de llibres per a la biblioteca de l’abadia Pertany a la segona generació de compositors del segle XVIII adscrits a l’estil de l’escola bavaresa de música sacra Aquest estil fou desenvolupat per…

El 1556 entrà en la Companyia de Jesús i el 1562 fou nomenat mestre d’arts a la Universitat de Gandia Es dedicà a les matemàtiques, l’astronomia, la música, la filosofia i la teologia, i estudià llatí, grec i hebreu Fou catedràtic a Gandia, València, Barcelona i Palma, on fou el primer que ocupà una càtedra d’arts a l’Estudi General de Mallorca Fou a més rector del Collegi de Monti-sion de Palma Pel que fa a la seva obra, defensà la concepció filosòfica basada en l’aritmètica i la geometria com a fonaments de la realitat en escrits com Epytome Scientiarum Mathematicarum , Epytome Arithmeticae…

Estudià dret a Tolosa i a Lleida i, després, retòrica a Salamanca Primer professor de dret romà a l’estudi general de Lleida, passà a Barcelona a exercir l’advocació fins el 1584 que fou elegit auditor de l’audiència reial i, poc després, advocat fiscal Obtingué el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona Escriví unes glosses In usaticum ''Alium namque ' i un tractat De Iure Fisci, libroX constitutionum Catalonicarum, commentarii , seguit d’una Brevis summa et explicatio iurium regalium, quae Rex Aragonum et comes Barcinonensis exercet cum debita moderatione in bonis et personis…

El desaparegut poble d’Ondara es trobava prop del poble de Pallerols, dalt d’un tossal que hi ha a la riba esquerra del riu d’Ondara Una de les primeres mencions documentals de la fortalesa d’aquest antic indret data del 1132, any en què per mitjà d’una escriptura Alaric donà al seu fill Ramon el “ castrum de Hondara cum suis terminis et pertinentiis ”, entre altres castells de la contrada Posteriorment el domini del lloc passà a la nissaga dels Cervera, un membre dels quals, Guillem de Cervera, vengué el 1252 al rei Jaume I la senyoria del castell i lloc d’Ondara, juntament amb…

Església parroquial de l’antiga demarcació de Susqueda submergida el 1968 sota el pantà del mateix nom El lloc és documentat el 942 en la vella documentació de Sant Benet de Bages dintre el mateix segle X hi ha altres esments de béns situats a Soskada L’església fou renovada i consagrada de nou el dia 11 de desembre de 1067 per Guillem, bisbe d’Osona, diòcesi a la qual pertany Formava part dels dominis dels vescomtes d’Osona-Cardona i es trobava sota la jurisdicció del castell de Fornils Fou ampliada amb capelles als segles XVI i XVII i totalment transformada el 1860, en què hi foren afegides…

Situació Restes de la torre i del recinte fortificat que la protegia ECSA - A Roura Castell situat damunt de Prats de Balaguer, al sud d’aquesta població Fou construït al cim del torrent de la Riberola, a l’entrada de la vall que acaba en el coll de Noufonts, que comunica amb el Ripollès Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 29’ 58” N - Long 2° 10’ 23” E Des de Fontpedrosa, a la carretera que va del Rosselló a la Cerdanya N-116, surt una carretera que porta fins a Prats de Balaguer, des d’on, per un corriol més dreturer o per una pista que passa pel costat de l’església, hi arribarem en pocs minuts…