L’emplaçament d’aquesta església resta una incògnita per molts motius. Certament, el topònim Parets Altes s’associa amb Fontova, però cal no oblidar que l’any 1094 Gerberga d’Adons concedí l’honor de Parets Altes al bisbe d’Urgell. Sigui com vulgui, un inventari del segle XII del monestir de Santa Maria de Lavaix consigna, “David et Herilla uxor sua cum infantibus dederunt ecciesiam Sancti Martini de Parietibus Altis”. I quant a això, el cartoral de Santa Maria de Lavaix recull dos instruments del començament del segle XII; el primer fa referència a una convinença feta entre el prepòsit Ramon Ramon de Lavaix i el cavaller Ramon Mir sobre les heretats d’aquesta església; el segon és un capbreu detallat de tots els seus béns immobles, en total gairebé vint peces de terra. Amb tot, sembla que poc després passà a Sant Vicenç de Roda, ja que els canonges adquiriren vers el 1115 una vinya a Sant Martí de Parets Altes. De fet, la relació d’esglésies monàstiques del final del segle XII oblida l’església de Sant Martí.