Resultats de la cerca

Guanyà diverses curses populars de Catalunya, com la d’El Corte Inglés, la Jean Bouin, la Cursa dels Nassos Sant Silvestre, la Cursa de la Mercè, les mitges maratons de Barcelona i Granollers, i la Marató de Catalunya 1999 Fou campiona de Catalunya de cros individual i per equips 1997, de 10 km en ruta 1998, 2003, de mitja marató 1994 i de marató 1999 El 2003 establí els rècords catalans de 10 km i de mitja marató Disputà la prova de marató en el Campionat del Món 2001

A vuit anys arribà a Barcelona i feu la seva carrera esportiva com a pilot de la fàbrica Pegaso Entrà a treballar a l’empresa estatal ENASA com a provador de vehicles, entre els quals hi havia els Pegaso El 1948 debutà en una cursa automobilística, la Pujada a la Rabassada, que guanyà al cap de dos anys Al volant dels Pegaso Bisiluro establí els rècords estatal i internacional d’un quilòmetre i una milla, tant en l’especialitat de sortida parada com de llançada Participà en la cursa de Le Mans 1953 i en la panamericana

Fundat el 1981 per Ricard Llorens, disposa d’equips en totes les categories L’equip sènior femení es proclamà campió d’Espanya de cros curt 2003 i subcampió d’Espanya de clubs 2000, 2003, i fou segon en la Copa de la Reina en pista coberta 2002 Participa en l’organització de la Cursa de la Mercè, la Mitja Marató, la Sant Silvestre Cursa dels Nassos i el Gran Premi de Marxa, i s’encarrega de la direcció tècnica de la Jean Bouin, entre altres competicions Disposa també d’una escola d’atletisme integrada dins la Fundació Agrupació Atlètica Catalunya

Residí a Sabadell i entrà a treballar al taller del pilot Joan Sobrepera Al juny del 1960 guanyà la primera cursa que disputava, el II Motocròs Ciutat de Sabadell El 1961 guanyà proves de velocitat i fitxà per Bultaco El 1962 guanyà la primera cursa internacional al circuit de Snetterton Anglaterra i també guanyà a Mòdena 1962, Albi, Pau i Sanremo 1964 i arribà a sumar vint-i-dues victòries internacionals Guanyà els Campionats d’Espanya de 125 cc 1962, 1964, 175 cc 1964 i 250 cc 1964 Morí en un accident durant el II Trofeu Brisamar Hi ha un monument a Sabadell en…

Format al Club Ciclista Salt, destacà en categories inferiors i a mitjan anys vuitanta fitxà pel Club Ciclista La Jabugueña El 1986 s’interessà per la pista i fou campió de Catalunya del quilòmetre A partir del 1988 se centrà en les curses de pista Fou 31 vegades campió d’Espanya en les especialitats de velocitat 1992, 1995-97, 1999, 2004, 2007, 2009, velocitat olímpica 1997, 1999, 2005-09, quilòmetre 1992, 1994, 1996, 1997, 1998, 2001, 2002 i cursa keirin 1995, 1998, 2003-09 Aconseguí la medalla de plata en velocitat i la de bronze en la prova del quilòmetre als Jocs…

S’instaurà en homenatge al pluricampió espanyol de cros Antonio Amorós, que el 1970 fou l’entrenador del Club Atlètic Santa Coloma, club fundador de la cursa El 1983 aconseguí la categoria internacional amb la victòria de l’anglès Roger Hackney La cursa fou l’escenari del Campionat de Catalunya de cros els anys 1973, 1988 i 1993 Driss Lakhouaja, amb sis victòries entre els anys 2000 i 2008, és l’atleta que l’ha guanyat més vegades, seguit de José Miguel Bartolomé i Juan Ramon Muñoz, amb quatre cadascun En categoria femenina, Carme Valero el guanyà cinc vegades entre el 1972 i el 1985, i…

Organitzada pel Club Atlètic Igualada, recorre 6,3 km des d’Igualada fins al cim de la Tossa de Montbui, amb un desnivell de 450 m Entre els seus guanyadors destaquen José Manuel Granadero, guanyador de dues edicions 2008, 2011 i Noemí Moreno, guanyadora de vuit edicions Des del 2011, és Memorial Lluís Torrescasana, en record del que fou jutge de la prova al llarg de molts anys

Era patrocinada per l’empresa José Artés de Arcos, del ram auxiliar de l’automoció i l’organitzava el Kart Club Barcelona Constava de quatre curses en categories de 100 cc, 125 cc i 200 cc i es disputava a l’actual avinguda de la Diagonal Amb un enorme ressò internacional, l’any 1962 recollí un rècord d’inscripció de més de cent cinquanta participants d’arreu d’Europa

Generalment hi ha els jutges de la competició, els cronometradors i d’altres oficials de la competició meta

És un esport relativament nou dins l’àmbit de l’esport adaptat Actualment els esportistes amb alguna discapacitat competeixen en triatlons ordinaris de qualsevol llargada, des d’esprint a ironman, però apareixen en una classificació a part Serà esport paralímpic en els Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro 2016, amb les distàncies de 750 m de natació, 20 km de ciclisme i 5 km de cursa a peu Les úniques diferències que presenta amb el triat-ló ordinari és l’adaptació del material, com ara la utilització de bicicletes de mà o tàndems per al tram de ciclisme, i cadires de rodes o…