Resultats de la cerca
Es mostren 871 resultats
Privilegi de la Unió
Història
Conjunt de concessions que el rei Alfons II el Franc hagué d’atorgar el 28 de desembre de 1288 forçat per la Unió Aragonesa, afavorida per la coincidència de la revolta amb un estat de guerra a gairebé totes les fronteres dels seus regnes.
Segons el privilegi —de fet, dos privilegis—, el rei no podria procedir contra cap noble d’Aragó, València i Ribagorça ni contra els ciutadans de Saragossa sense sentència prèvia del justícia d’Aragó i el consentiment de les corts, ni contra els altres súbdits d’Aragó i Ribagorça sense sentència dels justícies locals en el cas d’inobservança, el rei perdria els 16 castells que lliurava com a garantia als unionistes, els quals podrien llavors negar-li l’obediència i elegir un altre rei A més, hauria de reunir corts cada any per als aragonesos a Saragossa, on serien nomenats els consellers que…
Hug IV d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1200-30), fill de Ponç III i d’Adelaida.
El 1190 anà a Terra Santa per participar en la Tercera Croada Es casà amb Maria de Vilademuls, hereva de la baronia homònima i del castell de la Roca, prop de Perpinyà Cercà l’entesa amb el bisbe de Girona i féu donacions al monestir d’Amer El 1210 prestà homenatge al rei Pere I el Catòlic, el qual acompanyà a les batalles de Las Navas de Tolosa 1212 i també, segons el pretès Bernat Boades, a la de Muret 1213 Pacífic durant la minoritat de Jaume I, acollí molts dels albigesos perseguits, actitud que, unida a la invasió de dominis eclesiàstics, li comportà l’excomunió Signà diversos pactes d’…
Feliu Azzati i Descalci
Història
Política
Polític.
Fill de pares italians, arribà a València de petit S'afilià ben aviat al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez, de qui fou el més íntim collaborador Quan Blasco i Ibáñez es retirà de la política activa 1908, Azzati el substituí en la direcció del diari El Pueblo i a l’escó parlamentari El 1912 independitzà el blasquisme de la disciplina lerrouxista, i reestructurà l’organització del partit —del qual fou cap indiscutit fins a la seva mort—, que adoptà el nom oficial de Partido de Unión Republicana Autonomista PURA Fou diputat a corts en nombroses ocasions 1908, 1910, 1914,…
Escola Platònica de Cambridge
Filosofia
Grup de filòsofs de Cambridge, d’inspiració neoplatonicoplotiniana, que al segle XVII crearen un corrent de pensament d’influència decisiva sobre el puritanisme anglès i la filosofia nord-americana en general.
Tot cercant de superar el dualisme cartesià, l’escola subratllà l’aspecte espiritual del món orgànic, dotant la natura d’esperit ànima del món En són representants destacats N Culverwell 1615-50, R Cumberland 1631-1718 i, sobretot, H More 1614-87, R Cudworth 1617-88 i J Smith 1618-52 Fou contra l’innatisme de l’escola que reaccionà enèrgicament J Locke en el seu Essay del 1690
tàmil
Etnologia
Individu d’un poble de l’Índia meridional i del N de Sri Lanka, de raça indomelànida.
A mitjan anys noranta eren uns 65 milions, repartits en la seva majoria a l’Índia, especialment a Tamil Nadū on són uns 63 milions, constitueixen l’ètnia dominant i llur llengua és oficial i a Sri Lanka més d’un milió i mig Hi ha comunitats tàmils importants a Sud-àfrica, Malàisia, Singapur, Myanmar i els arxipèlags de Fiji i Maurici Són majoritàriament hinduistes i la seva forma de vida tradicional recolzava sobre l’agricultura sedentària i el comerç i, a la costa, en la navegació i la pesca Són excellents artesans, especialment en la fabricació de teles Durant la dominació britànica, un…
Stefan Zweig
Literatura
Escriptor austríac d’origen jueu.
Amic de Verhaeren i de RRolland, emigrà a Anglaterra 1930 i després als EUA i al Brasil, on se suïcidà, juntament amb la seva segona muller La seva obra dramàtica i lírica porta l’empremta de l’expressionisme i del simbolisme de l’escola de Viena Es revelà com un mestre incontestable de l’art novellístic i biogràfic, i es destacà sobretot en l’anàlisi dels estats d’ànim de l’home modern, les seves angoixes i motivacions, com potser mai ningú no ho havia fet abans En aquest sentit, fou decisiva la influència que les teories de Freud exerciren sobre seu De la seva obra, abundosa,…
literatura anglosaxona
Literatura
Literatura que es desenvolupà en diversos dialectes anglosaxons a Anglaterra del segle V a l’XI, que fou arraconada sota la influència anglonormanda.
Bé que sovint és estudiada als orígens de la literatura anglesa, ofereix unes peculiaritats pròpies a causa de la seva estreta vinculació amb els mons germànic i escandinau La primera etapa segle V al VII es caracteritza per la literatura paremiològica, importada del continent, i la dels scopas , els quals conrearen els poemes didàctics i laudatoris, l’exponent més remarcable dels quals fou el Wid sith En la segona segle VII al VIII sorgiren elegies i, sobretot, cants èpics com el Beowulf, alhora que la literatura anglosaxona convisqué amb una de llatina provocada per l’adveniment del…
Vicente Risco
Literatura
Escriptor gallec.
En la seva evolució presenta una primera etapa, cosmopolita, d’expressió castellana —fundà la revista La Centuria 1917-18, des d’on combaté l’ús literari del gallec—, on mostra una actitud que ell mateix qualificaria d' inadaptada i que coincideix amb el dandisme de fi de segle El 1919 s’incorporà a la cultura gallega —descriu el procés de l’assaig Nos, os inadaptados 1933— Fundà amb Castelao la revista Nos , decisiva en la vida intellectual de Galícia des del 1920 fins al 1936 Publicà la Teoria de Nacionalismo galego 1920 i parallelament, en castellà, El problema político de…
Àngel Ferrant i Vázquez

Àngel Ferrant i Vázquez
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill d’Alejandro Ferrant Fischermans Amb el temps obtingué, per oposició, el càrrec de professor d’escultura a l’Escola d’Arts i Oficis, càrrec que exercí primer a la Corunya i després a Barcelona i a Madrid La seva primera exposició individual serví per a inaugurar la galeria Syra de Barcelona 1931, i fou molt important la que dos anys més tard li organitzà l’ADLAN Defensà sempre la integració a l’avantguarda internacional figurà a l’Exposición de Artistas Ibéricos, de Madrid 1925 Per la seva llarga estada a Catalunya 1920-34 i la vinculació que hi tenia, la seva actuació dins l’…
Basili II de Bizanci
Història
Emperador de Bizanci (976-1025).
Fill de Romà II i de Teòfan, inicià el seu regnat a la mort de Joan I Zimisces 976, conjuntament amb el seu germà menor Constantí VIII, el qual abandonà el govern a les seves mans El 986 inicià, sense èxit immediat, la lluita contra la Bulgària oriental, revoltada i sostinguda per Samuel, tsar de la Bulgària occidental Féu fracassar la insurrecció dels malcontents, grans propietaris rurals a l’Àsia Menor, dirigida per Bardas Focas i per Bardas Escleros El primer fou derrotat a Crisòpoli 988 i mort a Abidos 989, i el segon se sotmeté Promulgà llavors diverses mesures contra els grans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina