Resultats de la cerca
Es mostren 1273 resultats
Mateu Cantacuzè
Història
Emperador d’Orient.
Fill de Joan VI Cantacuzè, fou destinat a la província de Tràcia sense drets d’heretatge, que havien estat atribuïts als descendents de Joan V Paleòleg, el seu gendre i collega Associat al tron el 1353, no volgué renunciar a l’autoritat imperial en abdicar el seu pare 1355 Capturat pels serbis en la seva temptativa d’apoderar-se de la Macedònia 1357, fou consignat a l’illa de Tènedos, i, a instàncies del seu pare, acceptà el despotat de Mistràs, juntament amb el seu germà Manuel
mapa de conceptes
Educació
Recurs didàctic consistent en la representació esquemàtica de termes referits a conceptes, entre els quals s’estableixen relacions significatives a través d’uns enunciats.
Els mapes de conceptes són la representació d’una estructura que explica la interconnexió i interdependència dels conceptes més importants d’una unitat temàtica Els mapes de conceptes es configuren jeràrquicament a la part superior se situen els conceptes més generals i més inclusius, i en uns nivells descendents progressius els conceptes cada cop més específics i menys inclusius Els mapes de conceptes són un recurs originat per la teoria de l’aprenentatge del psicòleg nord-americà David Ausubel, desenvolupada posteriorment pel també nord-americà Joseph Novak
Humāyūn
Història
Emperador mogol de l’Índia (1530-56).
Fill i successor de Bāber, conquerí Gujarat i Malva a Bahādur Shah 1536, però no pogué reprimir les continuades revoltes dels afgans, tributaris seus Shēr Shāh s’emparà del N de l’Índia i hi inicià la dinastia surita, però la incapacitat dels seus descendents permeté de nou la intervenció de Humāyūn a l’Índia Amb l’ajuda de Tahmāsp Shāh de Pèrsia, recobrà els territoris perduts 1545-55, i en temps del seu fill i successor, Akbar, l’imperi del Gran Mogol assolí l’esplendor màxima
Sebastià Casanoves i Canut
Literatura catalana
Memorialista.
Vida i obra Fill d’una família de propietaris rurals, realitzà estudis bàsics i treballà de mosso Escriví un llibre de memòries, dividit en capítols, amb la finalitat que servís de guia per als seus descendents i com a justificació de la minva de les seves propietats En un estil variat i amb un vocabulari molt ric i viu, hi anotà referències personals i de personatges que conegué, i explicà, adjuntant annexos documentals, els seus afers econòmics Bibliografia Geli, J i Anglada, MÀ 1978 Vegeu bibliografia
Palau-surroca

Exterior del castell de Palau-surroca (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble ( palauencs ) del municipi de Terrades (Alt Empordà), de poblament disseminat, al SE del terme, a la vora del rec de Palau , afluent de capçalera del Rissec.
El castell de Palau-surroca , la capella de Sant Llorenç del qual és obra del s XII o XIII, ha estat modificat diverses vegades i actualment té el caràcter de gran masia, amb elements defensius antics Pertangué als Palau s XIII i passà per successió als Sarroca, cognomenats també Sarroca Palau, i als Sorribes la senyoria major fou fins el 1359 dels senyors de Peralada passà el 1695, per venda, als Croses senyors de Calabuig i als seus descendents els Dou i als Alòs, marquesos de Dou, que en tenen actualment la propietat
vedda
Etnologia
Individu d’un poble asiàtic, de raça vèddida, que habita a les zones muntanyoses i a les selves orientals de Sri Lanka.
Constitueixen el nucli primitiu dels habitants de l’illa Pràcticament absorbits pels singalesos i els tàmils, de 5 300 individus censats l’any 1911 passaren a 800 el 1964, i des del 1970 han deixat d’existir virtualment com a comunitat separada Llur cultura era extremament simple Caçadors i nòmades, habitaven en coves naturals, es cobrien amb escorça d’arbre i es nodrien d’arrels i de mel silvestre Segons llur religió, els esperits dels avantpassats penetraven en el cos dels xamans, a través dels quals es comunicaven amb llurs descendents
comtat de Caserta
Història
Territori feudal erigit a la primera meitat del s XII per Roberto di Lauro.
El 1268 fou confiscat als seus descendents per llur adhesió als suabis i atorgat als Caetani, partidaris dels angevins El 1305 fou donat a Diego de Larrat, la filla del qual, Caterina, es casà amb Gotiffredo Caeteni, comte de Fondi Més tard fou adquirit pels Acquaviva, amb títol ducal, i pels Caetani di Sermoneta, que el vengueren al rei Carles VII III d’Espanya El 1841 fou concedit a Alfons de les Dues Sicílies, general en cap de les tropes carlines i, des del 1894, pretendent al tron d’aquell regne
copte | copta
Etnografia
Cristianisme
Nom que a l’alta edat mitjana es donà a la població d’Egipte i que és aplicat actualment als cristians egipcis.
Derivat de l’àrab qubt corrupció del mot grec αιγύπτιος, el terme fou aplicat pels conqueridors musulmans del segle VII a la població egípcia, composta principalment pels descendents de l’antic Egipte i per un cert percentatge d’element grec i romà, resta de les darreres invasions Els coptes, que aleshores eren pràcticament tots cristians monofisites , adoptaren lentament i per força la religió de l’islam D’ençà d’aleshores, el terme serví per a denominar tant els cristians egipcis adscrits a l' Església copta com als cristians egipcis de totes les confessions
squatter
Història
A Austràlia, pastor d’ovelles que al començament del segle XIX ocupava terres públiques per pasturar-hi el bestiar.
El creixement de la indústria llanera va convertir els squatters en un grup poderós, i el govern acabà cedint-los les terres Però, a mitjan segle, una immigració nova i més nombrosa forçà el govern a replantejar el problema de la propietat de les terres públiques, que foren posades a la venda Els squatters hagueren de comprar les terres que ja controlaven, i, bé que pogueren conservar les millors, els calgué abandonar les que no pogueren o no volgueren comprar Llurs descendents formen actualment una mena d’aristocràcia conservadora
La Rochefoucauld
Llinatge noble francès originari d’Angoumois que es remunta al segle XI, amb Foucauld, senyor de la Roche.
Entre els seus membres es destacà François de la Roche 1494-1517, comte el 1515, que creà la tradició de donar el nom de François als primogènits Els seus descendents, al segle XVI, es feren partidaris de la Reforma, i François III, príncep de Marcillac, fou una víctima de la nit de Sant Bartomeu 1572 La família tornà al catolicisme amb François V 1588-1650, duc i par de França 1622 i president del consell del rei 1622-24 Fou un destacat escriptor el seu fill François VI de La Rochefoucauld
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina