Resultats de la cerca
Es mostren 330 resultats
Assemblea de Parlamentaris
Organisme extraoficial format pels 47 diputats i els 16 senadors votats pel Principat de Catalunya en les eleccions legislatives espanyoles del 1977 —més tard, s’hi afegiren els 4 senadors designats pel rei—.
Es constituí al palau del Parlament, a Barcelona, el 25 de juny de 1977 i demanà el restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas Tot i que el plenari de l’Assemblea es reuní encara diverses vegades —a l’agost, a Lleida—, foren més aviat una comissió permanent de 14 membres, presidida per J Reventós, i una de negociadora de 6 parlamentaris les que participaren en el procés d’organització de la preautonomia catalana A mitjan 1978 l’Assemblea designà la Comissió dels Vint, redactora de l’avantprojecte d’Estatut de Sau i, revisat aquell, l’aprovà al desembre següent, per…
els Sinòptics
Nom amb què són designats els evangelis de Mateu, Marc i Lluc per tal com, posats en columnes paral·leles, presenten un notable paral·lelisme, el qual permet una visió conjunta (sinopsi evangèlica) de llurs mútues concordances.
Coincideixen en la presentació general de la vida de Jesús, en l’ordre intern de diverses seccions i en diverses expressions de nombrosos fragments difereixen, en canvi, en la composició i el vocabulari de passatges comuns, i sobretot pels fragments que només es troben en dos o en un de sol d’aquests tres evangelis Aquesta “concòrdia discordant” planteja la qüestió sinòptica
cort
Història
Política
Òrgan legilatiu establert per les diverses constitucions de l’Estat espanyol des de la Constitució de Cadis (1812).
Al s XIX, amb la caiguda de l’Antic Règim, les corts esdevingueren una institució de característiques essencialment diferents Però el fet de mantenir el mateix nom fou degut a l’interès a entroncar amb la tradició històrica, posant en relleu llur importància com a institució vetlladora de les llibertats del poble Fora d’aquest interès per mantenir el nom, la concepció d’aquestes noves corts partia de la pràctica i de les doctrines polítiques dels règims constitucionals europeus, especialment de França i d’Anglaterra Les corts, en el règim polític constitucional i parlamentari, no eren ja una…
alcalde | alcaldessa
Història
Dret administratiu
President de l’ajuntament i cap de l’administració municipal.
Aquesta institució aparegué a Castella al segle XI, potser copiada, almenys en el nom, dels cadis al-qāḍī que, al capdavant dels pobles, posaven els àrabs Hom els troba ja al fur de Lleó 1020 D’antuvi tingueren un caràcter judicial n’hi havia més d’un i formaven part del consell a cada poble El fur de Toledo 1085, per exemple, n’establia tres un d’anomenat alcalde mayor , designat pel rei, i dos més dits alcaldes ordinarios , un de nomenat pels mossàrabs i l’altre pels castellans La institució anà arrelant a les antigues lleis castellanes Fuero Viejo, Partidas, Novísima Recopilación , etc…
Sanç III de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (1000-35) i comte d’Aragó (Sanç II: 1000-35), de Ribagorça (Sanç I: 1017-35) i de Castella (Sanç II: 1029-35), fill i successor de Garcia IV.
Es casà amb Múnia, dita Major, hereva dels comtats de Castella i Ribagorça, matrimoni que el 1016 l’ajudà a delimitar la frontera entre Castella i Navarra per la banda de la Rioja Poc després, potser defensant els drets de la seva muller a la terra ribagorçana — Major era besneta del comte Ramon III de Ribagorça — , aprofità la mort del comte Guillem II de Ribagorça 1017 per a annexar-se Sobrarb, la part central de la Ribagorça 1017-18 i més tard ~1025 la resta del comtat ribagorçà Parallelament, entre el 1021 i el 1023, ajudà el seu oncle el duc Sanç V de Gascunya contra el comte Guillem IV…
tessitura
Música
Acuïtat mitjana d’una melodia o part.
Per extensió, acuïtat mitjana d’una obra, d’un instrument, etc Atès que, molt sovint, les notes extremes de l' àmbit d’una melodia d’una part vocal o instrumental, d’un fragment, etc poden ser molt poc freqüents -excepcionals, fins i tot-, a l’hora de determinar la seva alçada o acuïtat mitjana és necessari desestimar fins a un cert punt la importància d’aquestes notes i fixar l’atenció en el conjunt de les emprades més sovint D’aquí que l’àmbit d’una melodia no sigui una informació suficient per a determinar-ne la tessitura Així, per exemple, la tessitura de la part de tenor d’una obra una…
museologia
Art
Conjunt de teories sobre els museus com a institució i sobre llur funció dins la societat.
Fou a Alemanya, després de la Primera Guerra Mundial, on s’intensificà l’estructuració d’aquestes teories, que donaren lloc a la tipificació dels museus com a exponent d’una nacionalitat concreta Els anys seixanta, el desenvolupament turístic forçà els museus, en el món occidental, a ésser els impulsors de les grans exposicions artístiques i els motors culturals de la nova burgesia de la postguerra Georges-Henri Rivière —secretari general de l’ICOM del 1946 al 1963— estructurà d’una manera coherent els estudis museològics Hom li deu un darrer pas en el procés de democratització dels museus en…
Fons de Reestructuració Ordenada Bancària
Economia
Fons creat al juny del 2009 per un decret llei
del govern espanyol amb l’objectiu d’estimular fusions d’entitats financeres, especialment caixes d’estalvis.
Consisteix essencialment en la concessió d’un préstec a entitats bancàries independents per a afrontar els costos de la fusió, prèvia presentació i aprovació pel Fons d’un pla de fusió de les entitats Amb una dotació inicial de 9000 milions d’euros ampliables, quantitat a càrrec bàsicament dels pressupostos generals de l’Estat i dels fons de garantia de dipòsits de les entitats financeres, és regulat i administrat per una comissió rectora, els membres de la qual són designats, per a un període de quatre anys renovables, pel Ministeri d’Economia a proposta dels tres fons de…
fonamentalisme
Política
Religió
Nom amb el qual hom designa tots aquells moviments de tipus religiós, ideològic o polític que, en el terreny de la creença, impliquen l’acceptació d’un dogma únic i exclusiu i, en el terreny pràctic, l’observació d’una moral estricta segons uns cànons rígids i inamovibles, directament vinculats al dogma.
Aquest nom s’aplica cada vegada més a actituds i moviments abans designats amb els termes d’integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc En el camp religiós, els diversos fonamentalismes actuals es caracteritzen per la consciència de minoria, la negació de la modernitat, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, la importància de la comunitat “càlida” i del principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista Segons L Duch, els fonamentalismes neguen la inseguretat inherent a l’existència humana És per això…
clericat
Cristianisme
Estament eclesiàstic dels clergue .
Inicialment fou el grup de servidors de la comunitat cristiana, format entorn del bisbe i del presbiteri amb el temps tingué influència oficial sobre tota la vida civil i constituí un dels tres estaments que formaren l’estructura de l’estat durant l’Antic Règim eclesiàstic El concepte de clericat és, doncs, el d’un grup, i després el d’una classe social, que no es pot confondre amb la funció sacerdotal existent en totes les religions Com a grup funcional a l’interior de l’Església, es formà durant els tres primers segles, seguint l’evolució que portà a distingir i a donar personalitat pròpia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina