Resultats de la cerca

Columnes estratigràfiques del Permià superior i del Buntsandstein de Mallorca i Menorca Servei de Fotografia/SPG, original d’Antonio Rodríguez-Perea i collaboradors La sèrie estratigràfica del Triàsic del domini beticobalear català comprèn, a grans trets, quatre grans trams Un d’inferior, detrític, que aflora només a Menorca i a Mallorca, amb una potència d’uns 500 m Permià i Buntsandstein Segueix un tram bàsicament calcari Muschelkalk, de 100 a 300 m de potència, que aflora a les tres illes Balears El Muschelkalk de l’illa de Mallorca presenta, localment, un tram lutitoevaporític intermedi,…

Situació Basaments del mur nord de la fortalesa, darrere la tanca dels dipòsits d’aigua de la població ECSA-JI Rodríguez Els vestigis del castell són situats a ponent del poble de la Granadella, a l’extrem més oriental d’un serrat rocós que té la superfície superior aplanada Mapa 32-16 416 Situació 31TCF045813 L’accés des de Lleida es fa prenent la carretera N-230 o eix de l’Ebre en direcció a Flix i Tortosa Un cop passat el nucli de Torrebesses, que queda a mà esquerra, ens hem de desviar en el proper encreuament en direcció a Reus JRG-XEC Història La primera menció escrita del…

Planta d’aquest antic centre industrial de l’Alt Imperi, reocupat entre els segles IV i VI E Gurri El jaciment del Morer és situat en una zona aturonada del municipi de Sant Pol de Mar Maresme, a una altura de 94 m sobre el nivell del maren el Punt més alt costat sud-oest, a uns 150 m, hi transcorre el torrent o la riera del Morer, que desguassa a la costa a uns 900 m del jaciment Aquest fet no és casual En època d’August s’hi construí un centre productor de vi aquest producte arribava a la costa per la riera i s’embarcava en vaixells cap a diferents ports de la Mediterrània El jaciment té…

No hi ha gairebé cap referència de producció de garum als Països Catalans en les fonts grecollatines conservades En diversos llocs de la costa meridional valenciana Xàbia, Ifac, Alacant, Santa Pola han estat localitzats, tanmateix, restes de dipòsits tallats a la roca, arran de mar, d’època romana, que poden ésser relacionats amb la producció de garum o d’algun producte semblant

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls tabulars o prismàtics Té una duresa de 2,5 i una densitat de 2,17 És incolora, blanca o groguenca Forma dipòsits i incrustacions a les vores dels rius, de les fonts, etc N'hi ha al llac Natron i a les regions desèrtiques Ha estat molt emprada per a l’obtenció de sosa

Seguí un continuat procés de concentració que la convertí en el primer banc privat de la Gran Bretanya, en el període anterior a la Primera Guerra Mundial Prengué el nom actual el 1923 L’any 1985 ocupà el tercer lloc entre els bancs britànics amb uns actius de 83 221 milions de dòlars, uns dipòsits de 70 964 milions i 105 900 empleats

Fou el més nombrós de la zona durant el decenni 1950-60 8087 h el 1957 Anà desapareixent a causa de les continuades denúncies de diverses institucions ciutadanes el 1968, però, encara hi havia unes 1000 barraques Actualment, han desaparegut del tot

És fixada legalment pel banc central, que la pot modificar per influir en el mercat monetari

El càrrec de notari existia des del 1288, data corresponent al segon pariatge fou creat i constituït després dels litigis entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell A partir del 8 de febrer de 1607, el càrrec de notari fou escollit pels coprínceps sobre una llista de dos noms anomenada la doena i presentada pel Consell General Fins aquell moment només hi havia un notari episcopal i un notari francès Les seves funcions s’especificaven en el pariatge del 1288 fer els testaments, els codicils i les escriptures públiques JA Brutails remarcà que durant els s XV i XVII només un notari exercí a…

Mapa de distribució dels principals afloraments de terrenys del Cretaci inferior als Països Catalans Maber, original de l’autor El límit inferior d’aquest cicle ha estat establert a l’interior del Valanginià Tanmateix no a tot arreu, com veurem, és fàcil de situar-lo amb precisió, a causa, en gran part, del caràcter comprensiu del Neocomià i de la poca representació de les fàcies marines a les zones amb recobriments expansius ben desenvolupats El seu límit superior l’hem fixat a la discontinuïtat intraalbiana, en la irrupció dels gresos continentals de l’Albià superior, fet àmpliament estès a…