Planta d’aquest antic centre industrial de l’Alt Imperi, reocupat entre els segles IV i VI.
E. Gurri
El jaciment del Morer és situat en una zona aturonada del municipi de Sant Pol de Mar (Maresme), a una altura de 94 m sobre el nivell del maren el Punt més alt costat sud-oest, a uns 150 m, hi transcorre el torrent o la riera del Morer, que desguassa a la costa a uns 900 m del jaciment. Aquest fet no és casual. En època d’August s’hi construí un centre productor de vi; aquest producte arribava a la costa per la riera i s’embarcava en vaixells cap a diferents ports de la Mediterrània.
El jaciment té una estructura arquitectònica en quatre terrasses que s’adapta al desnivell del terreny. Al centre de la terrassa superior (terrassa 1) hi ha una edificació rectangular (12 × 9 m). Dels seus murs perimetrals només es conserva la fonamentació i la primera filada del mur vist, d’1 m d’amplada. La funcionalitat que hom creu que tenia en època altimperial és la de zona d’hàbitat i far o punt de guaita i vigilància de la costa, la qual només es pot veure des d’aquest punt. No s’han documentat en aquesta zona nivells de l’època del romà tardà, però per les seves característiques hom creu que durant aquesta època podria haver estat ocupada.
La segona terrassa es caracteritza per tenir un pati central quadrangular al qual s’obren una sèrie d’àmbits. Els àmbits del sector oest sembla que deixen d’utilitzar-se a mitjan segle II; en canvi el sector est, on hi devia haver la zona de forja i la zona de premsat i elaboració de vi, es continua utilitzant, tot i que alguns dipòsits ja han estat amortitzats.
En l’àmbit on hi ha els dos dipòsits quadrangulars excavats al sauló, es documentaren dos enterraments del segle IV: el d’un infant situat al fons d’un dels dipòsits i el d’una noia jove enterrada també en part dins de l’altre dipòsit. Estaven disposats dins de caixes de fusta i sota d’aquestes caixes hi havia un llit de teules. També es documentaren ossos humans en el petit dipòsit a l’angle nord-est del pati, però no evidenciaven que es tractés d’un enterrament.
La tercera terrassa era, en època altimperial, l’àrea d’emmagatzematge de vi. A l’angle oest hi havia una gran nau porxada on es trobaren les traces de vint-i-dues dolia; també s’han documentat dos grans dipòsits quadrangulars, un adossat al mur de contenció i l’altre davant de l’àmbit est.
En un moment posteriora mitjan segle III s’inutilitzen la majoria d’estructures destinades a la producció vinícola, es tanca la gran nau i es construeix una nova porxada al davant. Entre els segles IV i V es compartimenta la gran nau en dues estances. Algunes dades arqueològiques evidencien també l’ocupació de l’indret, de manera puntual, durant el segle VI.
Així doncs, en època baiximperial el Morer té una ocupació que, aprofitant la bona situació geogràfica de l’emplaçament —prop del mar i de les vies de comunicació, com és el cas també de la vil·la de la Llosa, al Baix Camp—, reutilitza part de les estructures d’època altimperial, segurament per a una subsistència autàrquica o per a un comerç a molt petita escala. La presència d’enterraments, farcint o tallant estructures en desús, és un fet detectat en altres àmbits rurals d’aquesta època —com en algunes vil·les del Vallès o de França— i indica clarament fins a quin punt havien canviat l’aspecte i les funcions de l’edificació industrial d’època júlia clàudia.
Bibliografia
- Brun i altres. 1989, 46, pàgs. 103-132; Barrasetas, Martín, Palet, 1992. pàgs. 115-122; Barrasetas, Carbonell, Martínez, 1993, pàgs. 103-109; Macias-Ramon, 1994, pàgs. 125-133.