Resultats de la cerca

Doctorat el 1977 a la Universitat de Harvard Professor a la Universitat de Columbia des del 1982, els seus estudis s’han centrat en el desenvolupament de les cèllules nervioses a partir del nematode Caenorhabditis elegans* , i en investigacions amb aquesta espècie aïllà el gen de la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein, i en demostrà el valor com a marcador genètic 1994 La comprensió del mecanisme luminescent de la GFP ha fet possible utilitzar-la en el diagnòstic mèdic i en altres aplicacions tècniques, motiu pel qual li fou atorgat el premi Nobel de…

Estudià medicina a la Universitat de Yale, on es llicencià el 1962 Posteriorment, el 1969, es doctorà a la Case Western Reserve University de Cleveland Ohio Un cop doctorat començà les investigacions científiques al National Heart Institut 1969-71 Fou professor de farmacologia a la Universitat de Virginia 1971-81 i cap de departament de farmacologia a la Universitat de Texas 1981-2005 de la qual arribà a ser el degà de la facultat de medicina 2005 El 1994 li fou concedit el premi Nobel de medicina, juntament amb Martin Rodbell , pel descobriment de la funció de les anomenades “…

Es graduà en biologia a la Universitat de Stanford 1974 i es doctorà en oceanografia a la Universitat d’Oregon 1983 Posteriorment estudià teologia al Church Divinity School of the Pacific de San Francisco, on es graduà el 1994, any en què fou ordenada per l’Església episcopaliana, i el 2001 obtingué el doctorat a la mateixa institució L’any 2000 fou elegida bisbe de Nevada i al juny de 2006 la primera dona cap de l’Església episcopaliana en una ajustada i disputada votació, que havia estat precedida d’una controvèrsia en relació amb l’elecció d’un bisbe que havia reconegut…

Doctorat per les universitats de Wisconsin 1953 i Cambridge 1955, des del 1964 fou professor a la Universitat de Pennsilvània Rebé el premi Nobel de química l’any 2000, juntament amb AJHeeger i Hideki Sirakawa, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors Aquest descobriment fou anunciat pels tres premiats, després d’alguns mesos treballant en equip, l’any 1977 De llavors ençà, els plàstics conductors es començaren a emprar en diverses aplicacions com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia El desenvolupament…

Doctorat en ciències a Barcelona, amplià estudis a Oxford on es doctorà el 1929 amb FD Chataway, a Munic amb H Wieland i a Edimburg amb G Barger Fou catedràtic de química orgànica a la Universitat de Santiago de Compostella des del 1930 fins al 1936, que es traslladà a Estocolm, on H von Euler-Chelpin l’inicià en la investigació bioquímica, que continuà a la Universitat de Nova York Introduí, amb caràcter independent, els estudis de bioquímica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1947-50 i en creà la càtedra 1962, de la qual fou titular Publicà nombrosos treballs,…

Doctorat en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid, fou catedràtic a la Universitat de Barcelona del 1889 fins el 1912, quan es traslladà a Madrid Durant la seva estada a Barcelona reformà completament l'ensenyament de les ciències de la universitat Introductor del darwinisme a l'Estat, fou separat temporalment de la càtedra de la universitat a causa de les seves idees evolucionistes Fundà i dirigí 1907 el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca, i posteriorment l’Instituto Español de Oceanografía 1914 El 1939 s’exilià a Mèxic El 2003 les seves restes…

Estudià teologia i hebraística Doctorat el 1685 a Leipzig, el 1687 abraçà el pietisme, que marcà tota la seva trajectòria posterior El 1692 esdevingué professor a la Universitat de Halle i predicador a la localitat de Glaucha, on el 1695 fundà un orfenat, a través del qual difongué el seu ideari pedagògic, que el rei Frederic Guillem acabà aplicant a tot Prússia El sistema educatiu ideat per Francke donava una gran importància a la música, sempre vinculada, però, a la litúrgia L’alt nivell dels intèrprets es basava en un grau d’exigència també alt solfeig a primera vista,…

Inicià els estudis de violoncel al Conservatori de Basilea i els continuà a Colònia i Berlín, on fou deixeble d’Emmanuel Feuermann Fou un dels fundadors, el 1933, de la Schola Cantorum Basiliensis, on impartí lliçons de viola de gamba fins el 1973 Considerat un dels intèrprets i pedagogs més significatius en el camp de la música antiga, dirigí la Cappella Coloniensis en 1954-58 Els seus enregistraments d’obres de GF Händel o GPh Telemann són de referència Fou també mestre de tota una generació d’intèrprets, entre els quals destaca Jordi Savall El 1960 rebé el doctorat honoris…

Doctorat en medicina 1951, s’especialitzà en neuropsiquiatria Fou catedràtic de psiquiatria i professor de psicopatologia de la Universitat Complutense de Madrid, director de l’Instituto Nacional de Psicología Terapéutica, de l’Hospital Psiquiátrico Nacional de Leganés Madrid i del Centro de Investigaciones Psiquiátricas de la Dirección General de Sanidad És autor d’obres de divulgació Psiquiatría clínica 1958, Introducción a la Psiquiatría 1960 i Ante la depresión 1987 i de creació literària Concierto para instrumentos desafinados Locos egregios 1981, Mishima o el placer de…

Llicenciat per la Universitat de València 1947 i doctorat a Madrid 1949, fou catedràtic de medicina legal de les universitats de Granada 1960-1973 i València 1973 fins a la jubilació 1987, i membre de les reials acadèmies de medicina de Granada i València Treballà principalment en el camp del laboratori de medicina legal 1951-73 i el peritatge psiquiàtric És coautor d’un Tratado de medicina legal 1962 i autor de Medicina legal y toxicología 1977 Fou doctor honoris causa per la Universitat de Montpeller Fundà una de les escoles més actives de medicina laboral a l’Estat espanyol…