Resultats de la cerca
Es mostren 999 resultats
Paul Julius Reuter
Economia
Empresari alemany.
D’origen jueu, en convertir-se al cristianisme el 1844 es canvià el nom de naixement Israel Beer Josaphat Se n'anà a París el 1848, on es dedicà a la traducció i publicació d’articles en diaris alemanys i francesos El 1850 utilitzà un servei de 40 coloms missatgers per a substituir el servei telegràfic avariat entre Aquisgrà i Brusselles Es traslladà a Londres el 1851, on fundà una agència de notícies econòmiques, que funcionà a partir del 1858 Reuters Reuter es preocupà d’estendre el servei de notícies a Irlanda, França, Alemanya, els EUA, etc, i aprofità els darrers progressos telegràfics…
Albert Bernis i Galtés

Albert Bernis
© Fototeca.cat
Economia
Teatre
Empresari teatral.
A divuit anys es féu càrrec del Teatre Novetats i, més tard, del Teatre Principal, a Barcelona, en el qual utilitzà l’electricitat ja l’any 1874 El 1882 acceptà l’empresa del Liceu i, amb breus interrumpcions durant les quals visità els EUA, l’Argentina, etc, la regí fins a la mort Hi donà a conèixer les òperes Henry Clifford 1895 i Pepita Jiménez 1896 d’Isaac Albéniz, Bruniselda i Emporium 1906 d’Enric Morera, i Tiefland 1910 d’Eugen d’Albert Introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen 1910
Antoni Brusi i Ferrer
Periodisme
Empresari periodístic.
Fill d’ Antoni Brusi i Mirabent , n’heretà la propietat del Diario de Barcelona , que dirigí 1838-65 i convertí, tot consolidant-lo com a diari conservador i amb l’ajuda de la gestió i els criteris de Joan Mañé i Flaquer , en diari polític d’opinió, coincidint amb la Revolució del 1854 Creà el subtítol De Avisos y Noticias , la qual cosa feu néixer el diari comercial amb publicitat pagada Assajà, amb èxit, una edició de la tarda, més reduïda, i independent de la del matí seguí els progressos del telègraf i donà una informació més actualitzada al diari El 1875 emprà per primera vegada coloms…
,
Joan Mestres i Calvet
Economia
Teatre
Empresari teatral.
Estudià amb JRodoreda i JLamote de Grignon a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Després d’haver muntat nombroses obres escèniques en els teatres Gran Via i Tívoli, regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 hi renovà el repertori amb òperes russes, franceses i d’autors catalans i l’estrena de les principals òperes de Mozart féu actuar repetidament els ballets russos de Diaghilev i establí el costum de dedicar la temporada de primavera del Liceu al ballet Compongué música per a El caballero Wolframo i escriví El Gran Teatro del Liceo visto por su…
Ingvar Kamprad
Economia
Empresari suec.
Nascut en una família molt humil, el 1943 fundà una empresa de comandes per correu que anomenà IKEA , acrònim format per les inicials del seu nom i cognom i les de la granja de la família Elmtaryd i la localitat on vivia Agunnaryd L’empresa, que el 1953 obrí el primer establiment, derivà aviat cap a la fabricació de mobles Gràcies a uns dissenys que tingueren una gran acceptació i, sobretot, a la possibilitat que oferia al client de muntar els mobles amb facilitat, cosa que n’abaratia molt el preu, l’empresa aconseguí un creixement extraordinari que en tres dècades li donà presència als cinc…
Serge de Diaghilev
Economia
Teatre
Empresari teatral.
Estudià dret a Peterburg, però es dedicà al teatre i fundà la primera revista russa d’art Mir Iskusstva ‘El món de l’art’, 1898-1904 Un conflicte amb el Teatre Imperial de Peterburg el decidí a anar a París, on propagà l’art rus amb exposicions, òperes i, el 1909, amb ballets l’èxit fou tan gran, que formà una companyia pròpia els Ballets Russes de S de Diaghilev 1911 Confià les decoracions a pintors d’avantguarda Braque, Picasso, L Bakst, Matisse i els catalans Sert, Miró i P Pruna, i la direcció orquestral, a mans expertes P Monteux, E Ansermet donà pas a nous coreògrafs Fokin, Massin,…
benefici
Economia
Diferència entre els ingressos resultants de les vendes dels productes i les despeses que comporta el procés productiu.
Aquest concepte econòmic ha estat emprat amb una amplitud i un criteri molt distints segons les èpoques i els autors Per a l’escola clàssica, que, d’acord amb la realitat del seu temps, identificava l’empresari amb l’empresa, el benefici englobava la retribució de l’empresari i l’interès del capital esmerçat La distinció entre aquests dos conceptes començà ja amb Jean Baptiste Say Habitualment hom considera que, en sentit estricte, el benefici d’una empresa, en un determinat període de temps, és la diferència entre els seus ingressos i les despeses totals, però…
Stephen M. Case
Economia
Empresari nord-americà.
Graduat en ciències polítiques pel Williams College, el 1985 fundà, amb altres socis, America Online L’empresa, situada a Dulles Virgínia, ha esdevingut la companyia de serveis interactius més important del món La seva expansió l’empenyé a promoure la fusió amb Time Warner al començament del 2000, en una de les operacions empresarials de més dimensió de la història i la primera en què una companyia de l’anomenada nova economia n'absorbí una de la vella per crear el major conglomerat integrat de mitjans de comunicació i continguts del món L’obsessió de Case ha estat, des del principi, la…
Josep Ribera i Salvans
Químic i empresari.
Establert a Mèxic des del 1947, entre el 1951 i el 1955 estudià a la Universidad Nacional Autónoma de México la carrera d’enginyer químic Professionalment treballà en l’empresa química multinacional Du Pont 1959 i s’especialitzà en tecnologia d’elastòmers El 1989 fou nomenat director general de Colorquim, del mateix grup Du Pont, fins que es jubilà Fou un dels fundadors del Grupo Hulero Mexicano S’incorporà a les activitats de l’ Orfeó Català de Mèxic , sobretot a la massa coral que presidí, 1980-83 i a l’Esbart Dansaire Fou membre fundador de la Joventut de l’Orfeó Català JOC, del seu òrgan…
Pere Puig i Subinyà
Economia
Política
Empresari i polític.
Fou tinent d’alcalde de Barcelona 1936-37 en el Consistori de Carles Pi i Sunyer Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, on feu diversos cursos de literatura i història a la facultat de lletres de Montpeller Durant el període 1944-47 feu viatges clandestins a Barcelona i Madrid per establir contacte i donar suport a grups opositors al franquisme Fou cap del Servei d’Informació de la Generalitat de Catalunya a l’exili 1947-49 El 1949 marxà a Cochabamba Bolívia, on exercí càrrecs directius diverses empreses privades També fou director de la Cámara Nacional de Comercio i president…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina