Resultats de la cerca

Estudià amb ITabuyo a Madrid i amb Bettinelli i Franceschi a Milà Debutà professionalment l’any 1919 cantant La Traviata al Gran Teatro de Madrid Féu una curta però prometedora carrera a Itàlia 1920-22 i debutà al Liceu de Barcelona, el 1923, amb Manon Lescaut Establert definitivament a Catalunya, deixà l’òpera per la sarsuela tret d’un breu parèntesi, l’any 1941, gènere en el qual debutà, en el teatre Novetats de Barcelona, l’any 1924, amb El dictador , de Millán, i amb el qual assolí grans èxits i gaudí d’immensa popularitat a tot l’Estat espanyol i a l’Amèrica Llatina Es retirà l’any 1957…

Deixeble de G Barra-Caracciolo, debutà el 1947 al Teatro Comunale de la seva ciutat natal com a Duc de Màntua Rigoletto Posteriorment actuà a París i Londres i el 1955 cantà al Teatro alla Scala de Milà, on a partir d’aleshores es presentà regularment Cantà a l’Òpera de Viena, escenari que visità entre el 1958 i el 1962 El 1965 debutà al Metropolitan de Nova York Entre 1969 i 1977 treballà per a la Staatsoper d'Hamburg Dotat d’un registre agut brillant, destacà sobretot en el repertori verdià i fou també un notable intèrpret d’òperes rossinianes com Semiramide , Armida i Guillem Tell…

Després de graduar-se a l’Escola de Belles Arts de Tòquio, exercí com a crític musical i de teatre Del 1925 al 1934 fou l’encarregat de programes musicals de l’emissora NHK Viatjà per tot el país recollint la música popular, de la qual efectuà enregistraments i transcripcions Com a resultat d’aquesta important tasca publicà, el 1944, l' Antologia del Folklore Japonès L’any 1949 ingressà com a professor a la Universitat Nacional de Belles Arts i Música de Tòquio, càrrec que exercí fins el 1957 Rebé diversos premis i distincions per la seva obra, un d’ells del Ministeri d’Educació…

Esta blerta de molt jove a Crevillent, ben aviat mostrà grans aptituds per al cant, que finalment començà a estudiar al Conservatori de València Debutà al Teatre Príncipe Alfonso de Madrid el 1902 amb Jugar con fuego FA Barbieri i l’èxit que hi obtingué comportà el seu immediat ingrés en la companyia del baríton E Sagi Barba, amb qui més tard es casà El 1908 cantà una aplaudida Marina a Madrid i tres anys després es presentà a l’Havana amb Tosca El 1914 estrenà al Circo Price de Madrid Las Golondrinas , de JM Usandizaga, en la seva versió com a sarsuela i el 1920 actuà al Teatre Tívoli de…

El 1917 es traslladà a Chicago i el 1921 començà a actuar professionalment Efectuà enregistraments amb cantants de blues , com ara Ma Rainey o Ida Cox En 1925-26 formà part de l’orquestra de Sam Wooding, amb qui feu una gira per Europa L’any 1927 estigué amb Fletcher Henderson a Nova York, després un altre cop a Europa amb Wooding, i de nou a Amèrica amb Noble Sissle El 1932 formà un grup amb Sidney Bechet, el New Orleans Feetwarmers, amb el qual treballà al Savoy de Harlem durant uns quants mesos El 1938 participà en les importants gravacions que organitzà el crític francès…

Passà la infantesa a San Francisco i des dels tretze anys tocà en diversos grups d’aquesta ciutat Pertanyé a les orquestres de Stan Kenton 1969 i Woody Herman 1970-71 Després, es traslladà a Nova York per incorporar-se al grup d’Horace Silver 1973 També formà part del nonet de Lee Konitz, entre altres grups Durant una bona part dels anys vuitanta fou membre de la formació de hard-bop de Phil Woods Posteriorment es presentà amb freqüència amb el seu propi nom i dugué a terme un bon nombre d’enregistraments Harrell esdevingué un dels millors improvisadors i trompetistes dels anys…

Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal, i els continuà al Conservatori Nacional Superior de París, on el 1976 obtingué el primer premi de final de carrera A partir d’aleshores estudià música antiga a Viena i Basilea, on tingué com a mestre J Savall Ben aviat passà a formar part de conjunts com el Concentus Musicus de Viena, Hespèrion XX o l’Academy of Ancient Music, i ha estat membre del Quartet Mosaïques, a més de compondre un trio amb P Cohen i E Höbarth El 1984 fundà l’Ensemble Mosaïques i obtingué la plaça de professor de violoncel barroc al Conservatori Nacional de París…

De petit tocava ja un violoncel fet a la seva mida Estudià amb Jean Margot al Conservatori de Niça i amb Gérard Hekking al Conservatori de Música de París, on obtingué un primer premi 1938 L’any 1945 fou l’intèrpret de la primera audició europea del Concert per a violoncel de S Prokof’ev Paul Hindemith li dedicà el Segon concert per a violoncel , i Francis Poulenc, una Serenata Parallelament estudià direcció d’orquestra amb Willem Mengelberg i Hermann Scherchen Del 1953 al 1970 feu de professor a l’Escola Superior de Saarbrüken Posteriorment exercí al Conservatori de Música de París, fins el…

Aprengué les primeres nocions de música amb el seu pare i més tard ingressà al Conservatori de Música de París, on obtingué un primer premi extraordinari Es perfeccionà als Estats Units amb Ivan Galamian, Max Rostal i Joseph Szigeti L’any 1962 debutà a la capital britànica amb l’Orquestra Simfònica de la BBC de Londres  Actuà sovint en recitals amb William Glock i Christian Ivaldi, però preferia el repertori de violí sol Participant assídua en els festivals de música d’Holanda, Lucerna i Zuric, feu nombrosos enregistraments, entre els quals destaquen els concerts per a violí de…

Estudià música a Graz, on debutà el 1911 Romangué fins el 1915 en aquesta ciutat i el 1919 debutà a l’Òpera de Viena amb l’estrena de La dona sense ombra R Strauss, en el paper d’Esperit Missatger Entre el 1922 i el 1938 actuà de manera ininterrompuda al Festival de Salzburg, on destacà en El rapte del serrall , i del 1931 al 1942 ho feu al de Bayreuth, on es convertí en intèrpret de referència dels papers wagnerians, especialment de Wotan L’anell del Nibelung i Hans Sachs Els mestres cantaires de Nuremberg Des del 1935 fou membre de l’Òpera de Berlín Actuà també en teatres de França,…