Resultats de la cerca

Fill d’un taverner, estudià tenidoria de llibres Ferit durant els fets de la Setmana Tràgica, anà a l’Argentina De nou a Barcelona treballà primer de taverner i després en diverses ocupacions venedor d’automòbils, empleat de banca, organitzador del Centre Internacional d’Intercanvi a Barcelona, etc Participà en les eleccions municipals del 1931 com a candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya Des d’aquest mateix any fou membre del Sindicat de Professions Liberals de la CNT Fundà, a redós de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya, on impartí tres…

És el centre comercial i industrial d’una conca minera que proporciona a la del Ruhr el combustible lignit per a la producció d’electricitat Ciutat fronterera amb Bèlgica i els Països Baixos, és el punt d’entroncament de la xarxa d’autopistes alemanya amb la d’aquests països És un dels principals centres tèxtils del país, especialitzat en llaneria, i compta també amb indústria mecànica agulles, vagons de ferrocarril, siderúrgica i química Centre cultural i d’ensenyament superior Rheinisch-Westfälische Technische Hochschule Durant l’Imperi Romà era una estació termal, anomenada Aquae Grani , i…

La construcció de la tercera muralla inclogué el lloc en el recinte urbà i fou cobert pel fòrum i el capitoli de la nova Aelia Capitolina d’Adrià 135 Constantí ho féu excavar i bastí 335 sobre el sepulcre una rotonda martyrium coneguda amb el nom d' Anàstasi ‘resurrecció’, enfront de la qual —i separada per un claustre entorn del Calvari— edificà una grandiosa basílica de cinc naus exactament sobre la cripta de la Invenció de la Creu, anomenada Martyrion , amb l’absis orientat vers el Sant Sepulcre Destruït pel soldà Hakim el 1009, el complex fou reedificat, bé que la basílica restà…

La concepció d’un infern com a indret comú dels difunts sembla brollar més o menys espontàniament del culte als morts i de la consegüent convicció, estesa arreu, que els avantpassats no deixen de mantenir després de la mort una certa relació amb el món dels vius Només amb posterioritat aquest destí comú fou diferenciat en dos possibles sentits —el de premi o el de càstig—, segons el capteniment que hom ha tingut en la vida Entre els hebreus aquest pas d’un estadi de comprensió de l’infern a un altre és reflectit amb els conceptes de šeol i Gehenna, respectivament tanmateix, no resta clar fins…

Participà en les lluites pel domini anglès a Irlanda i al continent fou ferit a Namur el 1702 passà al Canadà Participà en la batalla d’Almansa 1707 Passà a Menorca amb el grau de coronel a les ordres del duc d’Argyle, el qual substituí com a governador el 1712 Inicià l’ampliació del castell de Sant Felip Fou novament governador interí en 1716-18 i en 1720-25 En 1725-27 residí a Gibraltar i posà la fortalesa en estat de defensa Tornà a Menorca, on substituí el governador lord Charpentier Fou nomenat governador efectiu el 1730 La seva activitat, malgrat les intermitències de la seva gestió,…

Baró de Mataplana Fill hereu de Galceran II d’Urtx i de la baronessa Blanca de Mataplana Es casà amb Esclarmunda de Conat i fou pare de Ramonet d’Urtx i d’Hug de Mataplana Hug I de Pallars Des del 1256 signà documents al costat dels seus pares, i actuà amb la seva mare fins a la mort d’aquesta 1290 La divisió que el rei Jaume I féu dels seus estats deixà part dels seus dominis, a la Cerdanya i a la vall de Toses, dins el Regne de Mallorca Sembla que cal referir al seu fill Ramonet la fracassada defensa d’Elna 1295 durant la invasió de Catalunya del rei Felip III de França També fou Ramonet…

Fill del duc de Milà Francesc I i de Blanca Maria Visconti Bisbe administrador de Pavia 1479-1505, nomenat cardenal diaca per Sixt IV 1484, bisbe de Novara 1484-85, 1503-05 i administrador dels bisbats de Cremona 1486-1505 i de Pesaro 1488-91, seguí la política del seu germà Lluís I, usurpador de Milà, que pertanyia al seu nebot el duc Joan Galeàs I, casat amb Isabel d’Aragó-Nàpols La seva intervenció en el conclave del 1492 fou decisiva per a l’elecció de Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa amb el nom d’Alexandre VI, el nomenà vicecanceller de l’Església, legat a Bolonya i bisbe…

Aquest castell podria correspondre al Feran Mistata que s’esmenta l’any 1056 prop de la quadra de l’Arboçar Tanmateix, la primera referència del castellés de l’any 1141, data en la qual Estefania llegà a la seu de Barcelona un mas i les seves pertinences, situat al territori del Penedès, al terme del castell de Ferran i al lloc anomenat Puig-roig D’aquest mateix any hi ha una concòrdia signada entre Albert i Ponç, germans, sobre el mateix mas Puig-roig del terme de Ferran Al segle XII el domini del castell pertanyia a la família Cervelló L’any 1150 Guerau Alemany de Cervelló va donar com a…

Fou jurat hereu de la corona el 1302 Més tard fou procurador general de tots els regnes, en el qual càrrec tingué com a principal assessor Bernat de Fenollar La seva excessiva rigor, especialment a Daroca, donà lloc a amonestacions paternes El 1308 havia estat pactat el seu matrimoni amb Elionor de Castella, però l’infant alludí ja el 1311 a una eventual entrada seva en religió Vers el 1318 fou trobat en una cambra seva un hàbit de l’orde de predicadors, i això donà lloc a l’allunyament del confessor de l’infant, Pere de Déu, monjo de Santes Creus Sota la pressió paterna, acceptà de celebrar…

Militar retirat el 1763, es reincorporà a l’exèrcit el 1791 i fou cap dels guàrdies nacionals a la Martinica El 1792 passà a França, i fou diputat a la Convenció Ascendit a general el 1793 a les campanyes d’Itàlia, el mateix any reprengué Toló —ajudat per Napoleó Bonaparte, aleshores comandant— Pel gener del 1794 fou nomenat pel Comitè de Salvació Pública comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, després de la desastrosa campanya del Rosselló del 1793 Reorganitzà les forces i prengué la iniciativa militar el 30 d’abril obtingué la primera gran victòria sobre l’exèrcit espanyol al…