Aquest castell podria correspondre al Feran Mistata que s’esmenta l’any 1056 prop de la quadra de l’Arboçar. Tanmateix, la primera referència del castellés de l’any 1141, data en la qual Estefania llegà a la seu de Barcelona un mas i les seves pertinences, situat al territori del Penedès, al terme del castell de Ferran i al lloc anomenat Puig-roig. D’aquest mateix any hi ha una concòrdia signada entre Albert i Ponç, germans, sobre el mateix mas Puig-roig del terme de Ferran. Al segle XII el domini del castell pertanyia a la família Cervelló. L’any 1150 Guerau Alemany de Cervelló va donar com a esponsalici a la seva muller el castell de Gelida juntament amb el de Ferran. L’any 1229, Guerau de Cervelló, fill de Guillem i Elvira, va deixar en testament el castell al monestir de Santes Creus, on desitjà ésser-hi enterrat. Aquesta decisió va topar amb una reclamació de Sant Cugat del Vallès que hi devia posseir drets. Per resoldre aquest conflicte, es dictà una sentència l’any 1236 que va ser favorable a Sant Cugat. Tot i això, al segle XIV el castell de Ferran continuava sent patrimoni de Santes Creus.
Aquest castell podria posar-se en relació amb una ruïna existent al segle passat i avui desapareguda, coneguda com la Torreta. Era situada prop de la bifurcació de la carretera N-340 amb el camí que mena a Sant Cugat Sesgarrigues. Possiblement fou desmuntada per a construír-hi la masia de Can Torrents de Ferran, on es pot veure una ben disposada col·locació de carreus en gairebé tot l’edifici.