Resultats de la cerca

La més important fou la que començà l’any 1877, en trencar els turcs l’armistici imposat pel tsar Alexandre II al terme de la guerra serboturca del 1876 Mentre els exèrcits russos a les ordres de Loris Melikov emprenien la conquesta d’Armènia i amenaçaven Erzurum, un gran exèrcit aliat format per 250000 soldats russos i 60000 romanesos, tots ells a les ordres del gran duc Nicolau, travessà el Prut i més tard el Danubi i envoltà les forces turques a les ordres d’Abdülkerim Detinguts en llur avanç per la resistència dels turcs a Pleven, els russos, comandats per Gurko, derrotaren…

Començat per A Barelli 1664-75 fou ampliat en temps de Maximilià II Manuel 1679-1726 per J Effner amb diversos pavellons Pasodenburg 1716-19, Badenburg 1718-21 i Magdalenenklause 1725-28 Finalment s’hi afegí l’Amalienburg 1734-39, obra de F de Cuvilliés, peça mestra de l’art rococó El parc que envolta el palau, originàriament d’estil italià, fou transformat en estil francès per Carbonet i més tard en parc anglès per FL von Sckell, a començ del segle XIX La manufactura de porcellana del castell de Neudeck fou traslladada a l’ala nord del palau el 1761 A Nymphenburg fou signada, el 28 de maig…

Comporta un seguit de reaccions per part dels organismes que els permeten de reinstaurar un equilibri entre els factors del nou medi que els envolta i les pròpies exigències ambientals, fins al punt, si l’aclimatació és plenament reeixida, de poder menar novament una vida normal, i àdhuc de reproduir-se De vegades és producte exclusivament de la capacitat natural d’acomodació d’un organisme determinat cas dels conills introduïts i aclimatats espontàniament a Austràlia, bé que sovint l’home mira de facilitar l’aclimatació, per exemple sotmetent els organismes a variacions graduals de l’ambient…

Nombrosos animals inferiors protozous, rotífers, briozous, etc, davant unes condicions ambientals desfavorables o un medi advers, poden deshidratar llur citoplasma, aturar les manifestacions vitals i secretar una substància que els envolta, la qual s’endureix en contacte amb el medi ambient i dóna lloc a una membrana que els aïlla de les condicions externes D’aquesta manera poden resistir abiòticament Quan les condicions esdevenen favorables, el cist o membrana protectora es trenca i l’ésser viu recupera el seu aspecte normal És freqüent que l’animal aprofiti l’estat d’encistament per a fer…

Vida i obra De formació autodidàctica, fou redactor de La Publicitat i “El Matí” i administrador de “La Nau” Participà assíduament als Jocs Florals, on obtingué diversos premis, i el 1936 fou proclamat mestre en gai saber Influïda per Francis Jammes, Jacint Verdaguer, Josep Carner i Guerau de Liost, la seva poesia mostra una visió idealitzada, i alhora religiosa, de la vida rural És una poesia sentida i treballada, però al mateix temps allunyada de retoricismes Hi presenta una figura humana que cerca l’harmonia amb la natura que l’envolta Publicà els reculls Camps a través 1924,…

Fou director general de Cultura del govern balear 1986-88 Encetà la seva carrera amb el recull Gotes de camí , publicat l’any 1976 dins un volum d’edició privada que aplegava l’obra de quatre autors novells Lleonard Muntaner, Joan Perelló, Damià Pons i Guillem Soler L’any 1980 publicà la plaquette Ronda de tardor Del 1983 i del 1991, respectivament, daten els seus poemaris més madurs, Boulevards de tardor i Calaegos , aquest darrer amb un pròleg de Blai Bonet La poesia de Soler manifesta una riquesa de lèxic i d’imatges posada al servei d’una meditació profundament lírica i més aviat…

Va encetar la seva carrera poètica amb Història d’un paisatge 1985, en què juxtaposava arcaisme i avantguardisme Els tres reculls següents, Roda 1992, Hemisferis 1995 i NY, obert tota la nit 1997, formen una mena de trilogia que gira entorn del tema del viatge interior i exterior que fa el poeta a la recerca de conèixer la realitat que l’envolta, ell mateix, i poder determinar el seu lloc exacte en el món Mescal 2001, el cinquè llibre de l’autor, marca un nou punt de partida, cap a una poesia més despullada i més arriscada La seva traducció de Les Murray, Australia, Australia…

Representa allò que resta del vel secundari quan s’estén el capell

Té uns 85 km de longitud La seva capçalera, als entorns de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà, és a la Depressió Central Catalana, on recull les aigües de l’ermita de Sant Magí i de Pontils, entre altres Travessa la Serralada Prelitoral estret de Gaià i corre pels plans d’Aiguamúrcia i Vila-rodona Envolta després l’extremitat ponentina de la serralada Montmell i Bonastre, on s’encaixa breument a l’estret de Cadernal Finalment, passats els plans del Catllar, arriba a la mar No té afluències importants, i el règim de les seves aigües és determinat per les pluges els aiguats de tardor i…