Resultats de la cerca

Fou creat el 1494 pels Reis Catòlics, en incorporar a la corona els mestrats dels ordes d’Alcántara, Calatrava i Sant Jaume de l’Espasa Assessorava sobre els nomenaments, rebia les proves de noblesa dels cavallers i sentenciava els plets de jurisdicció, en particular amb les audiències Felip V incorporà a la competència d’aquest consell l’orde de Montesa

Devers el 390 aC assetjà Clusium a l’Etrúria central i prengué Roma La pau fou negociada amb els romans mitjançant un tribut de mil lliures d’or La llegenda, reportada per Tit Livi, diu que, durant la pesada de l’or del tribut, els romans protestaren i Brenne hi afegí la seva espasa dient "Vae victis" ‘Ai dels vençuts'

D’un ús molt corrent a l’antiguitat, les esteles tenien principalment caràcter commemoratiu o funerari A Egipte podien ésser també votives, biogràfiques o frontereres, com les de Tel el-’Amarna segle XIV aC A Mesopotàmia hom troba la dels Corbs de Lagaš i la de Narām-Sin III millenni aC A Babilònia la més coneguda és la d’Hammurabi segle XVIII aC, amb el seu codi inscrit A Assíria les més importants són les d’ Assurnasirpal II i Salmanasar II segle IX aC A Palestina és famosa l’estela del rei Meša a Moab segle IX aC Els hitites representaven llurs déus i llurs reis en un tipus d’estela imitat…

Vinculat a la Sala d’Esgrima Amposta des de la seva fundació 1998, ha estat tècnic i directiu de la Federació Catalana d’Esgrima 1999-2011, i mestre d’armes a la Residència Blume i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Entre els seus deixebles més destacats hi ha Pau Roselló, Mònica Cid i Marc Font És àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre

És cinturó negre primer dan per la Federació Madrilenya de Lluita 1997 També és diplomada com a monitora de taitxí per l’Institut Wu Shu San Chai 1998 L’any 2001 fou campiona de Catalunya en l’estil de kungfu pakua xan i segona de taitxí en l’estil yang armes El 2002 quedà primera de taitxitxuan mà buida i de taitxiyang d’espasa i de llança

Tirador de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel i de la Sala d’Armes Montjuïc SAM, destacà en categories inferiors en la modalitat de sabre i disputà els Campionats del Món júnior 1990 Es retirà l’any 1993 És àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre, i com a tal participà com en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Fou tresorer del SAM 1994-2009

Especialitzat en floret, fou membre del club d’esgrima Gimnàs Llenas i de la Sala d’Armes Montjuïc Fou campió de Catalunya júnior 2002, 2003, 2004 i sènior 2004, 2005 Amb la selecció espanyola júnior participà en tres Campionats del Món 2002, 2004, 2005 i un d’Europa 2004 Retirat l’any 2010, és àrbitre d’espasa, floret i sabre en l’àmbit català

Es llicencià 1896 i doctorà 1911 en farmàcia i es llicencià en ciències fisicoquímiques 1898 Guanyà la càtedra de farmàcia pràctica de la Universitat de Barcelona 1912 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona 1922 Traduí obres científiques alemanyes, angleses i italianes, fou collaborador de l' Enciclopedia de l’editorial Espasa i publicà obres de tema mèdic i farmacèutic

Estudià filologia romànica i, sorprès per la Primera Guerra Mundial viatjant per Espanya, s’establí a Barcelona el 1914 Collaborà a l' Enciclopedia Espasa i traduí al txec obres de Rusiñol, Guimerà, Adrià Gual, entre d’altres El 1926 retornà a Praga, on ensenyà català a la universitat i divulgà en conferències el tema de l’Estatut i l’obra cultural de la República Espanyola

Prengueren part activa en la resistència occitana contra l’ocupació dels croats vinguts del nord de França, i foren acusats de faïdiment, bé per professar la religió càtara o simplement per no posar l’espasa al servei del rei de França Molts, en perdre el patrimoni i els privilegis, s’exiliaren a indrets de Catalunya, com Mirapeix, Arquer o Niort, on fundaren grans casals sota l’aixopluc dels comtes de Barcelona