Resultats de la cerca

Hom els representa generalment rectes o ondats o alternats un de recte i un d’ondat

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, fou el primer arquer català que assolí l’Estrella FITA 1000 en arc recorbat 1966 Guanyà un Campionat d’Espanya de tir amb arc 1965 i tres Campionats de Catalunya 1965, 1966, 1968 Entre els anys seixanta i setanta guanyà nombroses tirades, com el Torneig de Barcelona, el Trofeu Miquel Boadella, el Concurs de Sant Sebastià, el Trofeu Enric Tarragó, la Fleche d’Or National de Carcassona o la Ronde du Midi Participà en el Campionat del Món 1967 i superà el rècord de Catalunya de 70 m 1967

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, entitat precursora del tir amb arc a Espanya des del 1947 S’integrà a l’entitat i a la junta directiva de la secció de tir el 1954 El 1959 s’afilià a la Federació Catalana de Tir amb Arc Amb la selecció catalana participà en dos Campionats d’Espanya 1961, 1970 Rebé la medalla honorífica de bronze de la Federació Espanyola de Tir amb Arc 1965, fou nomenat mestre arquer 1970 i rebé l’estrella FITA de 1000 punts 1980 Durant quasi vint anys exercí diversos càrrecs a la federació catalana

Les balladores van amb vestit negre i mantellina blanca, i els balladors, amb gambeto i barret de copa Constituïa una cerimònia de traspàs d’atributs, simbolitzats pel ram i el ciri, quan eren fets canvis de càrrec d’administrador d’altar El moviment d’entrar i sortir oposadament els balladors i les balladores origina la figura d’estrella de 12 raigs igual que a la primera part de la dansa de Castellterçol En consta l’existència des del segle XVIII Era propi de la plana de Vic, les Guilleries i el Moianès, i ha perdurat, sobretot, a Castellterçol

Les receptes més antigues sembla que daten de mitjan segle XVII, mentre que les més recents són del final del segle XIX En general contenia receptes casolanes d’un cert nivell culinari algunes d’autòctones de Catalunya i altres d’importades i adaptades als gustos del moment històric, segons els estudis de l’historiador arenyenc Pons i Guri El receptari ha estat font d’inspiració de un bon nombre de cuines així, per exemple, sabem que la cuinera Carme Ruscalleda, en inaugurar un restaurant a Tòquio, posà com a plat estrella el “pollastre amb cireres” provinent d’aquest receptari…

Residí a Espanya des del 1863 El 1868 inicià la propaganda bíblica a Barcelona Obrí escoles per a infants a Gràcia i la Barceloneta, publicà dues edicions del Nou Testament i una de la Bíblia sencera, en castellà, i traduí i publicà en català l’opuscle en anglès Andrew Dunn El 1870 edità la revista La Aurora de Gracia , i el 1875 La Estrella de Gracia , per als infants La Llibreria Evangèlica, a Gràcia, i els locals de predicació que fundà foren la base dels diversos grups evangèlics, que encara perduren, seguidors de les doctrines dels anomenats Germans de Plymouth

Militar i fill de militars, participà en la guerra del 1812 Abandonà l’exèrcit, i formà part de la Societat Lliure dels Amics de les Lletres Russes Participà en l’aixecament del 1825, fou condemnat a mort i penjat Amb Bestuzev fundà l’almanac Poljarnaja zvezda ‘L’estrella polar’ Poeta romàntic, representant del byronisme rus, patriota, fou fortament influït per la Illustració francesa És conegut per Dumy cants epicohistòrics tradicionals, 1825 Vojnarovskij 1825 és un poema patriòtic en el qual s’exposen les idees dels decabristes K vremen'ščiku ‘Al favorit’ és una sàtira d’…

Influïda per la Revolució Cultural xinesa i pels fets de Maig de França, aplegà elements procedents d’escissions del PSUC El 1970 es transformà en l’Organització Comunista i el 1973 esdevingué Organització Comunista d’Espanya-BR en assolir una implantació estatal Incorporada a l’Assemblea de Catalunya 1972, el 1974 el sector moderat JSolé Tura, ACComín, J Borja creà Bandera Roja de Catalunya, que, el mateix any, ingressà al PSUC Propugnà per a Espanya una república democràtica i federal com a transició al socialisme Publicà “Bandera Roja” 1968, “Estrella Roja” al Principat 1970 i…

Guanyat des de jove pels ideals revolucionaris, sofrí confinament dins Rússia i a l’últim s’expatrià Residí a París el Viejo — on fou amic de Proudhon — , Londres, Niça i Ginebra Les seves publicacions periòdiques Pol’arnaja zvezda ‘L’estrella polar’ i Kolokol ‘La campana’ foren molt llegides a Rússia Delineà un socialisme inspirat per les comunitats camperoles russes a Russkij narod i socialism ‘El poble rus i el socialisme’, 1851 És autor de la novella Kto vinovat ‘Qui és el culpable', 1845-47 i també de les memòries Byloje i dumy ‘Passat i pensament’, 1852-68

Filla de l’actor Teodor Bonaplata , es casà amb el mestre Llorenç Bau , que la inicià en el repertori operístic Debutà a Milà amb l’ Aïda de G Verdi, i dugué a terme una important carrera internacional, especialment amb el repertori verdià A Barcelona, el 1902 fou l’estrella en l’estrena de Cristoforo Colombo d’A Franchetti, i el 1903 protagonitzà la primera representació de Tosca , de G Puccini El 1904 es retirà i es dedicà a l’ensenyament del cant La seva filla, Carme Bau i Bonaplata , fou també cantant, i el seu fill Llorenç Bou-Bonaplata , productor cinematogràfic