Resultats de la cerca
Es mostren 1207 resultats
càtedra
Cristianisme
Seient amb espatller o dosser, ocupat pel bisbe al presbiteri.
Ha passat a ésser el símbol del magisteri oficial de l’església Per això hom anomena la predicació càtedra de l’Esperit Sant , i també el magisteri suprem exercit pel papa és esmentat així en locucions com definició ex cathedra i la càtedra de Sant Pere
epicondilitis
Patologia humana
Inflamació de l’epicòndil.
És una lesió freqüent en persones que practiquen esports o que tenen professions en què cal efectuar moviments repetits de pronació i de supinació amb el colze en extensió completa com, p ex, la que tenen els minaires i els jugadors de tennis colze de tennista
octa-
Forma prefixada que significa ‘vuit’ (ex.: octàmetre, octosèpal, octosíl·lab, octatló).
homo-
Forma prefixada del mot homosexual o homosexualitat (ex.: homòfil, homofòbia).
malaco-
Forma prefixada del mot grec malakós, ‘tou’ (ex.: malacopterigi, malacosi ).
estesio-
Forma prefixada del mot grec aísthesis, ‘sensació’, ‘sensibilitat’ (ex.: estesiòleg).
malaco-
Forma prefixada del mot grec malákion, ‘mol·lusc’ (ex.: malacòleg, malacostracis).
claustro-
Forma prefixada del mot llatí claustrum, ‘lloc tancat’ (ex.: claustrofòbia).
consonància/dissonància
Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Termes relatius i oposats amb què es qualifiquen els intervals o els acords.
Exemple 2 - Benedicamus Domino Clàusula © Fototecacat/ Jesús Alises El concepte de consonància comporta les idees de distensió, equilibri, autonomia, repòs i eufonia, mentre que la dissonància indica els valors antagònics S’han assajat explicacions del fenomen de consonància/dissonància tant des de la psicologia com des de l’acústica o la teoria musical Ara bé, són les mateixes relacions internes que s’estableixen entre les alçades de les notes les que determinen què és i què no és una consonància o una dissonància el típic acord final farcit de dissonàncies de les peces de jazz sona tan…
Charles Lecocq
Música
Compositor francès.
Estudià amb Halévy El 1857 guanyà, ex aequo amb Bizet, un concurs d’operetes patrocinat per Offenbach Assolí grans èxits amb obres lleugeres i refinades, com La fille de Madame Angot 1872, Giroflée-Girofla 1874, Le petit duc 1878 i La Camargo 1878, i amb òperes còmiques i ballets, com Le cygne 1899