Resultats de la cerca
Es mostren 570 resultats
Matxitxako
Cap
Cap de Biscaia, al País Basc, al NE de Bilbao.
Prolongació de la muntanya de Sollube, és el més septentrional de la península Ibèrica Hi ha un far, inaugurat l’any 1904
cap des Llebeig
Cap i promontori (128 m alt.) al punt més meridional de sa Dragonera (Mallorca).
Hom hi bastí, el 1585, una torre de defensa, de planta circular Prop seu hi fou construït un far que allarga 34 milles, inaugurat el 1910
el Pont del Príncep
Veïnat
Veïnat del municipi de Vilamalla al l’Alt Empordà, format al voltant del pont del Príncep , sobre el Manol (poc després de la seva confluència amb la riera d’Àlguema), al camí de Barcelona a Perpinyà, al sud de Figueres.
De població disseminada, s’estén pels termes de Santa Llogaia d’Àlguema, el Far d’Empordà i Vilamalla Els darrers anys hi ha estat installat un polígon industrial
Yūsuf al-Muẓaffar
Història
Senyor de Lleida (1046), de la família dels Banū Ḥūd
.
Fou desposseït pel seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir, que havia heretat Saragossa Lleida no tornà a ésser independent fins a la mort d’al-Muqtadir 1081
Dosrius
L’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb el Vallès Oriental, en plena Serralada Litoral a la capçalera de la riera d’Argentona, que pren en aquest sector el nom de riera de Dosrius.
Situació i presentació Limita al N i a l’E amb els termes vallesans de Vallgorguina, Vilalba Sasserra, Llinars del Vallès i la Roca del Vallès, al S amb els d’Argentona i Mataró, al SE i E amb Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt Situat al sector de la Serralada Litoral que comprèn les serres del Corredor i del Far, el municipi té una orografia molt complicada Les altituds màximes són al sector septentrional, al límit amb el Vallès 632 m d’altitud al cim del Corredor, 525 m al Puig Aguilar, i al sector oriental 595 m al Montalt, limítrof amb els termes de Sant…
illa Plana
Illa
La més extensa i poblada de les illes valencianes, situada 4,3 km al SE del cap de Santa Pola, a l’Alacantí.
És una massa allargassada 1 750 m per 300 d’amplada màxima, de direcció WNW-ESE, de gresos i conglomerats, amb una alçària mitjana de 4 a 8 m, amb un màxim de 16 a la Torre, prop d’on hom establí un far que ja no funciona, puix que el del cap de Santa Pola és prou potent per a illuminar l’arxipèlag format per l’illa Plana, els illots de la Nau E, la Galera S i la Cantera W i alguns afloraments d’esculls El sector del far, a l’E, és més alt per la presència de bretxes i roques basàltiques El sector W, immediat a l’illot de la Cantera, forma una península ocupada pel…
Proteu
Mitologia
En la mitologia grega, vell déu marí que atalaiava el ramat de foques i d’altres bèsties marines de Posidó.
Vivia a l’illa del Far, a Egipte, i tenia el do de la profecia, així com també el poder de prendre qualsevol forma per sostreure's a qui l’interrogava
Faros
Illa
Illa de la mar Mediterrània, a Alexandria, unida a terra ferma a l’època del faraó Ptolemeu Soter (s II aC), actual península de Râs et-Tîn.
Aquell mateix faraó hi féu construir el famós far, una de les set meravelles de l’antiguitat, de planta quadrada i amb una alçada de 135 m s’ensorrà al s XIV
Espui
Poble
Poble del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat a la vall Fosca, a la dreta del Flamisell, aigua amunt del poble, a 1282 m alt..
L’església parroquial Sant Julià és d’origen romànic en depenen els santuaris de Santa Maria i de la Mare de Déu de Far Pertangué fins al s XIX als comtes d’Erill
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina