Resultats de la cerca
Es mostren 570 resultats
Matxitxako
Cap
Cap de Biscaia, al País Basc, al NE de Bilbao.
Prolongació de la muntanya de Sollube, és el més septentrional de la península Ibèrica Hi ha un far, inaugurat l’any 1904
illa Plana
Illa
La més extensa i poblada de les illes valencianes, situada 4,3 km al SE del cap de Santa Pola, a l’Alacantí.
És una massa allargassada 1 750 m per 300 d’amplada màxima, de direcció WNW-ESE, de gresos i conglomerats, amb una alçària mitjana de 4 a 8 m, amb un màxim de 16 a la Torre, prop d’on hom establí un far que ja no funciona, puix que el del cap de Santa Pola és prou potent per a illuminar l’arxipèlag format per l’illa Plana, els illots de la Nau E, la Galera S i la Cantera W i alguns afloraments d’esculls El sector del far, a l’E, és més alt per la presència de bretxes i roques basàltiques El sector W, immediat a l’illot de la Cantera, forma una península ocupada pel…
cap des Llebeig
Cap i promontori (128 m alt.) al punt més meridional de sa Dragonera (Mallorca).
Hom hi bastí, el 1585, una torre de defensa, de planta circular Prop seu hi fou construït un far que allarga 34 milles, inaugurat el 1910
el Pont del Príncep
Veïnat
Veïnat del municipi de Vilamalla al l’Alt Empordà, format al voltant del pont del Príncep , sobre el Manol (poc després de la seva confluència amb la riera d’Àlguema), al camí de Barcelona a Perpinyà, al sud de Figueres.
De població disseminada, s’estén pels termes de Santa Llogaia d’Àlguema, el Far d’Empordà i Vilamalla Els darrers anys hi ha estat installat un polígon industrial
Yūsuf al-Muẓaffar
Història
Senyor de Lleida (1046), de la família dels Banū Ḥūd
.
Fou desposseït pel seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir, que havia heretat Saragossa Lleida no tornà a ésser independent fins a la mort d’al-Muqtadir 1081
Proteu
Mitologia
En la mitologia grega, vell déu marí que atalaiava el ramat de foques i d’altres bèsties marines de Posidó.
Vivia a l’illa del Far, a Egipte, i tenia el do de la profecia, així com també el poder de prendre qualsevol forma per sostreure's a qui l’interrogava
les Dues Sicílies
Casa reial de les Dues Sicílies (dinastia dels Borbó-Anjou)
©
Història
Nom donat al conjunt dels regnes de Sicília i de Nàpols en ésser coronat Alfons el Magnànim rei de Nàpols el 1443 i prendre el títol de rex utriusque Siciliae
.
Com a titular de la corona catalanoaragonesa, Alfons era ja rei de Sicília i, d’altra banda, els reis angevins de Nàpols, els quals succeí, es consideraven i s’anomenaven reis de Sicília per la pau de Caltabellotta, el 1302, Frederic II de Sicília, fou obligat a prendre el títol de rei de Trinàcria tot reservant el títol de rei de Sicília als angevins de Nàpols Hom distingia cadascuna de les ‘Sicílies’ amb el nom de Sicília dellà el Far l’illa de Sicília i Sicília deçà el Far el regne de Nàpols La separació del regne de Nàpols durant la segona meitat del segle XV i l…
Faros
Illa
Illa de la mar Mediterrània, a Alexandria, unida a terra ferma a l’època del faraó Ptolemeu Soter (s II aC), actual península de Râs et-Tîn.
Aquell mateix faraó hi féu construir el famós far, una de les set meravelles de l’antiguitat, de planta quadrada i amb una alçada de 135 m s’ensorrà al s XIV
l’Agullola
L’Agullola (centre de la imatge) vista des del Far
Miquel Bohigas Costabella (CC BY-NC-ND 2.0)