Resultats de la cerca
Es mostren 698 resultats
fer l’aleta
Sol·licitar el colom i altres ocells (la femella).
droga
Femella que no vol criar el seu nadó.
cabrida
Cabra femella abans de complir l’any, primala.
desapariar
Separar dues coses apariades, especialment mascle i femella.
passerell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 13 cm, que té les parts superiors de color castany fosc, el cap grisenc, les parts inferiors falbes i presenta les ales i la cua finament vorejades de blanc.
La femella és brunenca llistada i el mascle, a la primavera i l’estiu, té el pit vermellós i el front roig viu És gregari i molt apreciat, pel cant, com a ocell de gàbia Habita a tot Europa, llevat de la meitat nord d’Escandinàvia, i és comú als Països Catalans
malvasia capblanca
Malvasia capblanca mascle
Ferran Pestaña (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, l’únic que manté la cua enlairada.
El bec del mascle és blau cel brillant, el cap és blanc i el cos bru És una espècie asiàtica que nia, però, a tot el litoral i illes mediterranis Poc freqüent És l’únic ànec que no s’ha aconseguit de fer viure en captivitat Malvasia capblanca femella © Simon J Tonge
Xacti
Personificació de la força o energia activa d’un déu, elevada també a la categoria divina.
Adorada sota diversos aspectes mare, esposa, noia verge, sovint és associada a formes d’amor illícit i també és identificada a les esposes terrorífiques d’alguns déus Kali , Durgâ En el tantrisme és identificada amb la consort de Xiva, que combina el Mascle i la Femella universals i s’identifica amb l’U
alucita
Fitopatologia
Entomologia
Petita papallona del grup de les arnes de la família dels gelèquids, amb les ales de color gris o groc i les antenes rogenques, molt perjudicial per als cereals.
La femella diposita els ous damunt els grans i les larves hi penetren i els devoren Les erugues són transportades als graners ensems amb els grans, on acaben llur desenvolupament i apareixen les papallones adultes És combatuda als graners mitjançant insecticides organoclorats només quan les llavors no van destinades al consum humà
pipa de Surinam
Pipa de Surinam
© 2006 Shawn Mallan
Herpetologia
Amfibi anur del subordre dels opistocels, de la família dels pípids, que pot arribar fins a 20 cm de longitud total.
El tret més característic d’aquesta espècie, pel qual és coneguda, és la presència sobre l’esquena de la femella d’una sèrie de clots en els quals és capaç de pondre els ous, evaginant i desviant cap amunt el tub cloacal Habita a tota la zona tropical i equatorial de l’Amèrica del Sud