Resultats de la cerca

Probablement fou deixeble de Johannes Ockeghem, perquè el seu nom apareix en la Deploration que Cretin escriví a la mort d’aquell Desenvolupà la seva carrera sobretot a Ferrara, on durant algun temps coincidí amb Josquin Des Prés i Jacob Obrecht, a Florència i a la cort reial francesa La seva obra conservada inclou nou misses, la major part basades en chansons profanes, una dotzena de motets i prop de vint chansons franceses El 1503, O dei Petrucci publicà un volum dedicat exclusivament a les misses de Ghiselin

Format essencialment a Itàlia Pavia i Ferrara, fou un dels primers introductors de les idees renaixentistes a Alemanya A partir del 1484, fou professor de filosofia i filologia a la Universitat de Heidelberg La seva activitat es desenvolupà en el camp de la teologia, de la poesia, la música i la pintura Renovador dels mètodes pedagògics, remarcà la importància de la llengua materna en l’ensenyament i intentà un mètode per a la instrucció dels sordmuts D’entre les seves obres destaquen De inventione dialectica 1479 i Lucubrationes et opuscula 1539

Filla de l’arquebisbe de Palerm, cardenal Pere d’Aragó i Tagliavia A Roma tingué una veritable cort d’admiradors, però fou també atacada per escriptors, com Silvano Razzi en la seva comèdia La Balia 1560 De Roma es traslladà a Venècia, a Ferrara i, finalment, a Florència, on fou protegida per la duquessa Elionor de Toledo És autora d’un recull de Rime 1547, del poema cavalleresc Il Meschino 1560 i, sobretot, del Dialogo dell’ infinità d’amore 1547, obres que reflecteixen els corrents platonitzants del moment

Documentat a Florència el 1439, estudià amb Masaccio i collaborà amb Domenico Veneziano La seva activitat es desplegà, però, a Arezzo, Ferrara, Rímini, Roma i particularment a Urbino Les primeres obres conservades són el Baptisme de Crist ~1440-45, National Gallery, Londres i el Políptic de la Misericòdia 1445-62, Pinacoteca Communale, Sansepolcro, on és palès el protagonisme de la figura humana en paritat amb la natura, segons la línia marcada per Masaccio Vers el 1450 hom situa un primer viatge a Urbino Flagellació de Crist —Galleria Nazionale delle Marche, Urbino—, Sant…

Estudià humanitats a Roma, amb Gaspare da Verona i Domizio Calderini, i grec a Ferrara, on fou alumne de Battista Guarino Durant la guerra amb Venècia anà a residir a Mirandola, a casa del seu amic Giovanni Pico i fou preceptor dels prínceps de Carpi 1483, un dels quals, Alberto Pio, finançà la impremta establerta per Aldo a Venècia, que el 1493 produí el primer volum Casat el 1505 amb Maria Torresano, des del 1508 associà el nom del seu sogre al seu peu d’impremta Romangué a Venècia fins a la mort, tret d’una breu estada 1510-11 a Màntua i a Ferrara, durant la…

Més en general, societat literària, artística o científica constituïda per al progrés de les lletres, les arts o les ciències Les acadèmies musicals tingueren el seu origen en les de caràcter general sorgides dels intents de restauració de la cultura clàssica, pròpies del Renaixement italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató, al segle XV aparegueren les primeres acadèmies modernes de caràcter filosòfic -Acadèmia Platònica de Florència- o bé arqueològic i filològic -Acadèmia Romana- A partir d’aquest moment, però sobretot des del segle XVII, en foren creades d’altres…

Féu els seus estudis a les universitats de Pavia i Bolonya Fou professor de dret civil a Avinyó 1518 —on inicià les bases d’un nou mètode d’ensenyament del dret, que trasbalsà els esquemes tradicionals de l’escola dels glossadors—, a Bourges —on del 1529 al 1533 ocupà una càtedra que li atorgà Francesc I de França—, a Pavia 1533, a Bolonya i a Ferrara El 1522 havia aparegut la seva gran obra, Emblematum libellus, aplec de sentències morals en dístics llatins Destacà per l’ús del mètode històric i lingüístic en l’estudi del dret romà

Servia per a denominar els nous estils de música sorgits a la Itàlia de la primeria del segle XVII, especialment els relacionats amb la música dramàtica De fet, l' stile moderno era assimilat a la seconda prattica prima prattica/seconda prattica , de manera que és possible que tingués els seus orígens en els cercles de Ferrara que C Monteverdi freqüentà La seva característica essencial era el tractament més flexible i lliure de la música, la qual seguia el significat de les paraules El seu ús incidí en gèneres llavors naixents, com la cantata, l’òpera i l’oratori

Té indústries tèxtils, metallúrgiques i del paper Ciutat romana, tingué una importància rellevant durant l’edat mitjana Disputada entre els Sforza i l’Església, el 1445 passà als Estats Pontificis, fins a l’ocupació francesa, el 1797, que fou signat el tractat de Tolentino entre Napoleó i Pius VI, el qual renuncià a Avinyó, el comtat Venaissí i les legacions de Bolonya, Ferrara i Ravenna El 1815 Gioachino Murat hi fou derrotat pels austríacs La ciutat conserva restes de les muralles del s XIII El monument més important és la basílica de San Nicola del s XIII, amb retocs d’època barroca,…

Provinent d’una família noble paduana, sempre estigué molt vinculat als cercles humanistes de la seva ciutat natal Formà part de l’Accademia dei Constanti i ensenyà a l’Accademia dei Elevati L’any 1565 entrà al servei de la família Este Primer treballà per al cardenal Hipòlit d’Este a Ferrara i després per a Lluís d’Este, governador a Tívoli El 1571 començà a ocupar-se del magisteri de cant de la catedral de Pàdua i dos anys més tard començà a ensenyar a l’Accademia dei Rinascenti Entre el 1550 i el 1563 publicà diversos llibres de madrigals També escriví tres llibres de motets