Resultats de la cerca
Es mostren 2676 resultats
Raimond Ollé Ferrer
Natació
Waterpolo
Nedador i jugador de waterpolo.
Membre del Club Natació Barcelona Com a nedador fou campió de Catalunya de relleus 4 × 200 m lliure 1950 i, com a waterpolista, campió d’Espanya de primera categoria 1949, 1950 Amb la selecció estatal, fou tres cops internacional en el període 1949-50
Àngel Mur Ferrer
Futbol
Futbolista i fisioterapeuta.
La temporada 1960-61 ingressà a l’equip amateur del Futbol Club Barcelona Jugava de lateral i milità al Comtal 1962-68, l’Sporting de Gijón 1968-69 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1969-72 En retirar-se passà a exercir de massatgista al Futbol Club Barcelona i la temporada 1973-74 s’incorporà al primer equip, agafant el relleu del seu pare També fou massatgista de la selecció estatal 1974-90 i arribà a ser present en quatre Copes del Món L’estiu del 2006 es jubilà i al setembre d’aquell any rebé un calorós homenatge al Camp Nou
Manuel Pallàs Ferrer
Futbol
Futbolista.
Actuava d’interior i jugà al Centre d’Esports Sabadell 1942-52 Disputà 199 partits de Lliga, 85 dels quals en les cinc temporades que jugà a primera divisió Marcà 70 gols, fet que el converteix en el màxim golejador de la història del club Jugà en dues ocasions amb la selecció catalana i marcà 4 gols
Ferrer de Santmartí
Cristianisme
Bisbe de València (1240-43).
Paborde de Tarragona, fou elegit després que fos invalidat el primer candidat Berenguer de Castellbisbal 1238, per la discussió de la jurisdicció sobre València entre Toledo i Tarragona El papa Gregori IX decidí l’afer a favor de Tarragona 1239, cosa que feu possible aquest nomenament La nova tasca fou d’endegament de la diòcesi, transformant mesquites, que foren consagrades com a esglésies, i establint-hi un primer servei religiós
Ferrer d’Abella
Militar
Militar.
Participà en la campanya que tingué lloc el 1392 a fi de retornar Sicília a l’obediència de la reina Maria El rei Martí el nomenà de l’orde de la Corretja, que era de titular únic
Ferrer d’Abella
Cristianisme
Eclesiàstic, de l’orde dominicà.
L’any 1323 Joan XXII el nomenà bisbe de Neopàtria Grècia catalana, on no arribà a anar Fou bisbe de Mazzara Sicília el 1330, i, finalment, fou nomenat bisbe de Barcelona el 1335 Durant el seu pontificat foren traslladades les relíquies de Santa Eulàlia a la cripta de la catedral i fou celebrat un sínode el 1339, les constitucions del qual foren publicades el mateix any Impulsà les obres de la catedral, i el 1337 en consagrà l’altar major Establí l’ordenament de la casa de l’Almoina Morí el 1344 tot fent la visita pastoral al deganat del Penedès amb motiu de la presència de nuclis begards
Ferrer de Colom
Cristianisme
Canonge de Lleida (1321), prior de Fraga (1330) i bisbe de Lleida (1334-40).
Membre del consell reial de Jaume II Quan l’infant Alfons, comte titular d’Urgell, s’absentà per dirigir la conquesta de Sardenya 1323, fou nomenat governador de l’esmentat comtat Bisbe de Lleida, recopilà les constitucions antigues de l’església lleidatana El 1336 assistí a la coronació de Pere III a Saragossa i fou present a Barcelona 1339 al trasllat solemne de les restes de santa Eulàlia Feu erigir a la seu de Lleida la capella gòtica de la Concepció —com a contrarèplica a l’antilullisme dels dominicans—, on rebé sepultura
Joan Ramon Ferrer
Literatura catalana
Jurista i humanista.
Vida i obra Membre d’una família noble, apareix documentat primer com a donzell i després com a cavaller i ciutadà de Barcelona Estudià decretals a Bolonya, on es doctorà en dret civil i canònic el 1451 Fou professor de l’Estudi General de Lleida, i esdevingué un jurista eminent És autor de diverses obres de caràcter legal en llatí, entre les quals destaquen el tractat De antiquitate legum , escrit a Bolonya el 1448 i dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, i una collecció de Concilia , en dues parts, la primera 1462 dedicada als estudiants de Lleida, i la segona 1464, als doctors de Bolonya,…
Jaume Roma Ferrer
Pesca esportiva
Pescador esportiu.
Amb l’Agrupació de Pescadors Esportius de Vic, guanyà el Campionat d’Espanya de clubs d’aigua dolça 2004
Santiago Tintoré Ferrer
Esport general
Metge i cirurgià especialitzat en cardiologia i medicina de l’esport (1975).
Està considerat el pare de la cardiologia de l’esport a Catalunya i la primera persona que es preocupà de la repercussió de l’esport en l’aparell cardiovascular Dirigí els departaments de cardiologia del Centro de Investigaciones Médico-Deportivas 1968-83 i del Centre de Medicina de l’Esport de Barcelona 1983-99
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina