Resultats de la cerca
Es mostren 576 resultats
cacauet

Cacauets
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Llavor del cacauet.
Els cacauets, que tenen un elevat poder energètic 5,9 cal/g i un alt contingut en calci 1 mg/g i en fòsfor 4 mg/g, són directament comestibles, però habitualment són sotmesos a uns determinats processos industrials Un procediment corrent consisteix a sotmetre'ls a torrefacció i salar-los Una altra tècnica és de fregir-los amb oli de 3 a 10 minuts a 140°C i després salar-los o no Hom n'obté farina , oli oli de cacauet, una mantega i una proteïna, que és emprada en l’obtenció d’una fibra sarelon de propietats anàlogues a la llana
Característiques del teixit miocàrdic
Fisiologia humana
El teixit miocàrdic es compon bàsicament de cèllules musculars especialitzades i una proporció molt petita d’elements de teixit conjuntiu Les cèllules musculars cardíaques en realitat són semblants a les cèllules que constitueixen els músculs esquelètics, però amb la diferència fonamental que no es contreuen voluntàriament Es tracta d’unes cèllules de forma cilíndrica i allargassada que presenten característiques particulars Cada cèllula disposa d’una membrana, anomenada sarcolemma , a l’interior de la qual hi ha uns components semblants als de les altres cèllules orgàniques, com ara nucli,…
El sistema muscular
Anatomia humana
El sistema muscular es compon d’unes masses carnoses, anomenades músculs , i les bandes fibroses gràcies a les quals s’insereixen als ossos o en d’altres estructures anatòmiques, anomenades tendons Al sistema muscular de l’aparell locomotor corresponen aproximadament uns 400 músculs, dits músculs somàtics o esquelètics , que en conjunt representen aproximadament el 40% del pes total de l’organisme Els músculs somàtics es diferencien d’altres teixits musculars, com els músculs viscerals i el múscul cardíac La diferència principal és que els músculs somàtics són controlats voluntàriament Per…
tamarinde
Alimentació
Botànica
Agronomia
Arbre robust, de la família de les cesalpiniàcies, fins de 24 m d’alçària, de fulles pinnatisectes i penjants; de flors d’un groc pàl·lid, amb esquitxos vermells, sigomorfes, hermafrodites, amb quatre sèpals i tres pètals, i de fruits lleguminosos.
Els llegums, plens d’una polpa acídula comestible, són molt apreciats com a fruita Oriünd de l’Àfrica tropical, és plantat a dojo a les regions càlides com a arbre fruiter, ornamental i d’ombra La polpa del fruit és agredolça i hom sol consumir-la parcialment dessecada la seva composició per 100 grams és de 71,8 g d’hidrats de carboni, 22,6 g d’aigua, 3,1 g de proteïnes, 3,0 g de fibra i 2,1 g d’elements minerals Té vitamines, i el seu valor energètic és elevat 272 quilocalories per 100 g És emprat en medicina popular com a laxant
pebre

Pebre blanc
Corel
Alimentació
Fruit del pebrer (Piper nigrum).
Hom anomena pebre negre el fruit no ben madur, dessecat, i pebre blanc el fruit madur, dessecat i privat de cobertes Tant el pebre negre com el pebre blanc, com també tots els altres pebres llarg, vermell, de Jamaica, etc, són aromàtics, sovint de tast pungent, a causa de les oleoresines o dels alcaloides, són emprats com a condiment i per a adobar carns i derivats i hom els consumeix sencers o polvoritzats L’anàlisi en especial dels polvoritzats, que són fàcilment adulterables inclou micrografia, determinació d’olis volàtils i fixos, d’extractes eteri, alcohòlic i aquós, de cendres, d’…
bitlla
Indústria tèxtil
Conjunt format per una peça buida de fusta tornejada, de material plàstic, o bé un tub de cartó, i el fil que hi va enrotllat, disposat dins la llançadora i que forma la trama del teixit; també és anomenada canilla.
En la bitlla, el fil es desenrotlla axialment, sense fer-la voltar Les bitlles es presenten en diferents formes, segons llur ús i la fibra emprada, generalment amb enrotllament encreuat, sigui damunt una ànima cilíndrica amb base cònica o sense, sigui damunt ànimes de formes especials, com les planes, emprades per llur menor volum, en els telers per a fibres artificials també es poden presentar en enrotllaments sense ànima, com ara el o els emprats per a les fibres gruixudes de cotó, llana, jute, cànem i lli, que resten subjectats per les parets de la llançadora i es…
baobab
baobab
© Fototeca.cat
Botànica
Gran arbre, de la família de les bombacàcies, que ateny 20 m d’alçària, de tronc extremament gruixut (fins a 15 m de diàmetre), que acumula grans reserves d’aigua durant l’època de les pluges.
Té fulles palmaticompostes, caduques en arribar la temporada seca, i grans flors blanques, sobre uns llargs pedicels, les quals s’obren de nits i són pollinitzades per la ratapinyada Eidolon helvum Els fruits són allargats 45 cm, amb la polpa farinosa i comestible “pa de simi” Viu a les sabanes de l’Àfrica intertropical, on els indígenes, que n'aprofiten els fruits i fins les fulles lalo per a l’alimentació, en fan objecte d’adoració La fusta, molt lleugera, és emprada en la fabricació de paper, i l’escorça, que dóna una fibra d’una gran resistència, és utilitzada per a…
raió alginat
Indústria tèxtil
Fibra polimèrica d’origen proteic fabricada a partir d’algues.
mordentar
Aplicar mordent (especialment a una fibra tèxtil, a una roba).
mioblast
Biologia
Cèl·lula embrionària, d’origen mesodèrmic, precursora de la fibra muscular.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina