Resultats de la cerca
Es mostren 577 resultats
mosaic
mosaics
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Recobriment del pla per repetició d’un mòdul fix segons dues direccions.
Els mosaics regulars s’obtenen per repetició d’un polígon regular Els mosaics semiregulars es generen en combinar dos tipus de polígons regulars de dimensions convenients per al seu acoblament Únicament hi ha tres tipus de mosaics regulars i vuit de semiregulars Els únics mosaics regulars que es poden construir al pla són el triangular, el quadrangular i l’hexagonal
obsolescència
Economia
Depreciació dels béns d’equipament com a conseqüència del progrés tècnic.
Es produeix com a resultat de la superació dels mateixos equips o d’una innovació avantatjosa en l’organització del procés global de producció que comporti la utilització de nous mitjans Aquest envelliment relatiu obliga les empreses a afrontar la competència del mercat i substituir l’equip abans del termini d’amortització natural, la qual cosa introdueix un element d’incertesa a l’hora d’establir comptablement les quotes i el temps d’amortització de l’actiu fix Amb el nom d’ obsolescència planificada o programada es coneix la pràctica d’empreses i fabricants de dotar els…
semblança
Dues semblances directes
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Transformació geomètrica T de ℝn en ℝn tal que la distància entre les imatges de dos punts qualssevol és igual a la distància entre aquests dos punts multiplicada per una quantitat constant positiva dita raó de la semblança.
És a dir, d T x, T y = k, d x, y Dues figures són anomenades semblants si hi ha una semblança que transforma l’una en l’altra Les semblances conserven la forma de les figures però en canvien la grandària, eixamplant-la o reduint-la segons que la raó sigui respectivament major o menor que 1 Les semblances de raó 1 són dites isometries o moviments rígids , els quals són sempre el resultat de compondre una translació amb una transformació lineal ortogonal que conserva els angles Les homotècies són exemples típics de semblances Tota semblança és el resultat d’aplicar successivament una…
Robert Mundell
Economia
Economista canadenc.
El 1956 obtingué el doctorat al Massachusetts Institute of Technology MIT Professor de la Universitat de Chicago 1966-71 i de la Universitat de Columbia Nova York, des del 1974 El 1999 rebé el premi Nobel d’economia pels seus treballs sobre la dinàmica monetària i les unions monetàries òptimes Les seves investigacions sobre els efectes de les polítiques governamentals en els mercats internacionals de capitals, sobre el valor fix o flotant d’una divisa i sobre la necessitat de monedes nacionals, canviaren la direcció de les teories macroeconòmiques sobre les economies obertes El…
brúixola d’aliada
Brúixola d’alidada
Física
Geografia
Brúixola equipada amb una alidada, generalment d’ullera, fixada a la caixa, que permet mesurar declinacions o azimuts.
L’alidada és formada per una pínnula i un prisma triangular situats als extrems d’un mateix diàmetre sobre la caixa de la brúixola, i permet fer alhora la visió del cercle graduat i la definició de visuals juntament amb la pínnula En aquestes condicions, en visar un punt, la lectura feta al cercle graduat fix a l’agulla a través del prisma serà l’azimut magnètic d’aquell punt respecte a l’estació El fons de la caixa sol ésser constituït per un mirall a fi de disminuir l’error en la lectura Difereix d’un azimutal en el fet que el cercle graduat gira amb la ullera, mentre que els…
ordre dels mots
Gramàtica
Procediment sintàctic que tenen les llengües per a expressar llurs diferents modalitats o categories gramaticals.
En les llengües d’una morfologia més rica per llurs variades possibilitats de flexió, com el llatí, l’ordre dels mots en la frase és molt més lliure que en moltes llengües que han de compensar una certa manca de recursos morfològics amb una particular fixesa en l’ordre dels mots De fet, però, totes les llengües presenten casos en què l’ordre dels mots en la frase és rigorosament fix i d’altres en què permet una major llibertat Donat un ordre considerat gramaticalment habitual o lògic usat comunament com a recurs per a distingir entre el subjecte i l’objecte del verb, nucli de la…
Club Bàsquet Mollet
Equip del Club Bàsquet Mollet que la temporada 2008-09 ascendí a la Lliga EBA
Club Bàsquet Mollet
Basquetbol
Club de basquetbol de Mollet del Vallès.
Fundat el 1943, ascendí a primera categoria catalana la temporada 1948-49 L’aparició de la Lliga estatal i la reforma de les categories el convertiren durant els anys seixanta en un club fix a la segona divisió Trofeu Gonzalo Aguirre La temporada 1977-78 fou campió de lliga de segona categoria i ascendí a la màxima divisió estatal Amb l’equip dirigit per Manel Comas, jugà dues temporades a primera divisió Durant la segona temporada, la del 1979-80, signà un acord de collaboració amb el FC Barcelona, el qual cedí jugadors com Mike Phillips Els problemes econòmics feren renunciar…
Marc Duran Giralt
Marc Duran Giralt
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS TAULA
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula.
Començà a jugar al CTT Vilanova i posteriorment passà pel Bagà, l’School Saragossa, el CER l’Escala, el Frickenhausen alemany, l’Olesa i el CTT Borges En categoria infantil i juvenil acumulà medalles tant en Campionats de Catalunya com d’Espanya i d’Europa, i participà en un Mundial juvenil Ja en categoria absoluta, fou tres cops campió de Catalunya individual 2008, 2010, 2011, dos de dobles 2008, 2010 i dos per equips 2010, 2011 En els Campionats d’Espanya es proclamà campió absolut 2015 i aconseguí sis títols en dobles 2007, 2011, 2013, 2014, 2015, 2016 i un en mixtos 2005, i l’any 2011…
punt triple
Geologia
Punt o petita regió on es troben tres plaques litosfèriques.
Poden estar involucrats un conjunt de tres límits convergents fosses oceàniques, tres límits divergents rifts continentals o oceànics —dorsals—, tres límits passius falles transformants, o algunes combinacions entre aquests tipus de límits Un punt triple pot ésser estable, amb la qual cosa roman relativament fix, o inestable, quan la seva posició i configuració varien ràpidament durant el temps geològic Un punt del tipus RRR, per exemple, representa la unió de tres rifts o tres dorsals, com el cas del rift d’Àfrica, el de la mar Roja i el del golf d’Adén, que coincideixen a la…
rellotge de volant
Esquema d’un rellotge de volant: (o de polsera): Bastidor : 1, platina; 2, pont del barrilet; 3, pont del rodatge; 4, pont del volant; 5, pont de l’àncora; 6, coixinets (robins). Òrgan regulador : 17, volant; 18, espiral; 19, eix del volant; 20, raqueta. Mecanisme de remuntatge i canvi d’hora (remontoir) : 21, corona; 22, tija de remuntatge; 23, pinyó de remuntatge; 24, pinyó de corredís o d’embragatge ( coulant ); 25, pinyó de transmissió; 26, roda de minuteria; 27, pinyó de minuts ( chausée ; 28, roda d’hores; 29, tireta; 30, bàscula; 31 molla de retenció de tireta; 32 roda de corona; 33, roda de cadell ( rochet ; 34, cadell
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge en què l’oscil·lador és constituït pel conjunt volant-espiral.
Aquest és format per un volant d’inèrcia que té la major part de la massa concentrada a la seva perifèria i una molla espiral subjecta entre l’eix del volant i un punt fix exterior Les variacions de temperatura afecten molt la freqüència d’aquest oscillador, ja que la dilatació dels seus components provoca un moviment més lent de l’oscillador i un retard del rellotge El contrari passa amb la contracció dels metalls quan el rellotge se situa en un lloc de baixa temperatura Per evitar aquest defecte hom ha construït volants de múltiples formes i dissenys que intenten de compensar la dilatació…