Resultats de la cerca

De formació musical sòlida, la importància de García Lorca en aquest àmbit és triple En primer lloc, compongué cançons a partir de clàssics de la literatura castellana M de Cervantes, J del Encina, A Machado, etc En segon lloc, feu de compilador Cancioneros i divulgador del folklore musical andalús i gitano, que sovint inspirà la seva producció literària Poema del cante jondo o Romancero gitano I en darrer terme, perquè, a conseqüència de les circumstàncies que envoltaren la seva mort, molts músics compongueren peces en record seu, com la Sonata per a violí , de Francis Poulenc 1942-43, i…

Exercí durant quaranta anys a La Vanguardia 1942-82, com a redactor i, posteriorment, com a cap de la secció d’esports Cobrí totes les edicions dels Jocs Olímpics –des de Londres 1948 fins a Mont-real 1976–, la Copa del Món de futbol 1950-82 i els Jocs Mediterranis 1955-75 Collaborà en altres mitjans de premsa, com Dicen i Lean , ràdio i televisió Fou el primer presentador d’un programa esportiu en llengua catalana a Televisió Espanyola a Catalunya Feu de redactor del Programa Oficial del Club de Futbol Barcelona 1967 Fou un dels fundadors de l’Associació de Periodistes Esportius i ocupà…

Deixeble d’Eduard Alesson, fou mestre del Círculo del Ejército y de la Armada, al Gimnàs García Alsina i, possiblement, al Gimnàs Tolosa i Círculo del Liceo Al 1900 participà en el primer Certamen Nacional d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia, com a representant de la Sala Casino de Barcelona

Interior i mig, començà al FC Internacional i la temporada 1922-23 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Fou l’autor del primer gol marcat al camp de Sarrià 1923 A continuació jugà tres temporades a la Unió Esportiva de Sants 1923-26 i una amb el Futbol Club Barcelona 1926-27, amb el qual disputà 16 partits, marcà 5 gols i guanyà el Campionat de Catalunya Posteriorment passà pel Terrassa Futbol Club 1927-29, de nou per l’Espanyol 1929-30 i, per acabar, per l’Oviedo 1930-31, on feu d’entrenador dues temporades 1931-33 i aconseguí l’ascens a primera divisió Jugà dues vegades amb la selecció…

De jove residí a Alacant, a València i a Barcelona i collaborà en el ressuscitat setmanari Cu-cut 1914-15 Installat a Madrid, dibuixà a La Tribuna , El Imparcial , ABC , Ahora , El Debate i Ya , d’acord amb els idearis d’aquelles publicacions Dirigí Gutiérrez i Dígame Es destacà també com a crític taurí, i publicà Yo, García i De la Ceca a la Meca

Fou membre del Centre Atlètic Laietània, on coincidí amb l’entrenador Tomàs Barris El 1965 assolí els títols de campió de Catalunya absolut i júnior de 200 m i 400 m i els d’Espanya de l’OJE d’aquestes dues proves i també el júnior estatal de 200 m Competí en un torneig internacional de la seva categoria disputat a París El cros d’Arenys atorga cada any el trofeu memorial Lluís Garcia Baena “Titín” al guanyador i la guanyadora de la prova Obert

Anomenat Moisés García Fernández, es formà al Cádiz Club de Fútbol Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1993 i hi romangué fins el 2003, exceptuant la temporada 2001-02 que jugà cedit al Rayo Vallecano Les nou temporades que jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol disputà 266 partits de Lliga i aconseguí 30 gols Assolí l’ascens a primera divisió la temporada 1993-94, guanyà una Copa del Rei 2000 i arribà a ser capità de l’equip Es retirà el 2007

Fou cofundador, juntament amb el seu germà Vicenç, del club de futbol sala Industrias García l’any 1975 Fou entrenador del primer equip durant diversos períodes de la dècada de 1990 També ocupà el càrrec de vicepresident Fitxà els primers jugadors brasilers del club, entre els quals destacà João Belfort També se centrà en la formació de base Propietari de l’empresa de vins Marfil Alella, el 2001 es convertí en el principal patrocinador del club, que l’any seguent passà a denominar-se Marfil Santa Coloma D’altra banda, durant la dècada de 1990 i principi del 2000 també patrocinà el Club de…

Membre del gimnàs Garcia Alsina, debutà al Campionat de Catalunya a mitjan dècada de 1950 Contemporani de Joaquim Blume, aconseguí la tercera posició del Campionat d’Espanya durant tres anys consecutius 1956, 1957, 1958 Després de la mort de Blume, fou campió de Catalunya en alguna ocasió i campió 1959 i subcampió 1960 d’Espanya Participà en el Campionat d’Europa 1959, els Jocs Olímpics de Roma 1960, i en torneigs com el Campionat Internacional de Nantes 1957, Lisboa 1959 i el Triangular Internacional París-Rabat-Barcelona 1961 Entre d’altres, guanyà el Torneig Internacional de Troyes 1958 Es…

Fou nen cantor de la catedral de Pamplona i posteriorment membre de l’Orfeón Pamplonés Es traslladà a Madrid, on fou deixeble de C del Campo i J Turina Gaudí d’un gran reconeixement com a pianista, professió amb la qual es guanyà la vida La seva obra musical té punts de contacte amb l’andalusisme de Turina, si bé fou molt receptiu als nous corrents musicals europeus i els seus gustos musicals incloïen la música barroca i la clàssica Fou un compositor molt popular, rebé en dues ocasions el Premio Nacional de Música i compongué una gran quantitat de bandes sonores, com ara la de Madrid de mis…