Resultats de la cerca
Es mostren 457 resultats
zwitterió
Química
Denominació genèrica dels composts d’estructura betaínica, que presenten càrregues positives i negatives simultàniament ionitzades, com els aminoàcids lliures.
vitamina
Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…
semicarbazona
Química
Denominació genèrica de diversos composts d’estructura general
que hom obté per tractament d’aldehids i cetones amb semicarbazida.
La preparació de semicarbazones, en formar estructures cristallines ben definides, tingué aplicació en l’aïllament i la identificació d’aldehids i cetones, en particular quan aquests grups funcionals es trobaven en substàncies d’origen natural
sultama
Química
Denominació genèrica de les sulfonamides cícliques, de fórmula general
, que poden ésser considerades com a anàlogues de les lactames.
Hom les pot obtenir per deshidratació d’àcids alquil o arilaminosulfònics
mescla sulfonítrica
Química
Denominació genèrica de les mescles de l’àcid sulfúric i l’àcid nítric, emprades com a agents nitrants (nitració).
La més usual conté un 36% d’àcid nítric i un 61% d’àcid sulfúric
sulfonamida
Química
Denominació genèrica de les amides dels àcids sulfònics, de fórmula general R 1
-SO 2
NR 2
R 3
.
Hom obté per tractament d’un clorur de sulfonil amb amoníac o amb una amina primària o secundària Les sulfonamides aromàtiques són sòlids cristalins que tenen aplicació en la caracterització dels àcids sulfònics que se'n deriven D’altra banda, la reacció d’obtenció de les sulfonamides té també aplicació en anàlisi química per a la diferenciació dels tres tipus d’amina primària, secundària i terciària, i constitueix l’anomenat assaig de Hinsberg D’entre les sulfonamides, cal esmentar les derivades de l’àcid sulfanílic o sulfanilamides, conegudes com a sulfamides , les quals presenten una…
mal perforant
Patologia humana
Denominació genèrica de certes lesions tegumentàries que tenen tendència a fer-se més profundes, causades generalment per lesions nervioses.
El mal perforant bucal és una afecció rara, no sifilítica, caracteritzada per la caiguda de les dents, la reabsorció del cantell alveolar i la perforació palatina causada per una neuràlgia del trigemin El mal perforant plantar és un trastorn tròfic que apareix en algunes afeccions nervioses i medullars i en la diabetis es caraceritza per la formació d’un enduriment a la planta del peu seguida d’ulceració serosanguinolenta, inflamació de les bosses seroses i sinovials i necrosi dels ossos pròxims
adductes de tiourea
Química
Denominació genèrica dels complexos d’inclusió (clatrat), d’estructura acanalada, que forma la tiourea amb una varietat de molècules.
Aquests adductes són anàlegs als que forma la urea adductes d’urea, amb la diferència que el canal interior té un diàmetre més gran 7Å, la qual cosa permet la fixació de molècules voluminoses, com parafines ramificades Tenen aplicació en processos de separació
amonal
Militar
Denominació genèrica dels explosius militars molt trencants constituïts per mescles de nitrat amònic, alumini polvoritzat, carboni i tri-dinitrotoluè.
Un amonal típic conté el 16% d’alumini, el 12% de trinitrotoluè, el 62% de nitrat amònic i el 10% de carboni Una de les varietats més utilitzada és la trinolita Les propietats explosives dels amonals velocitat de detonació i poder trencant poden ésser modificades variant les proporcions dels components i llur grau de polvorització Els amonals són emprats en mines marines, càrregues de profunditat, torpedes i altres artefactes de guerra marina i també en granades de morter, bombes d’aviació i projectils d’artilleria Durant la Segona Guerra Mundial foren emprats com a càrrega de les bombes…
cetohexosa
Bioquímica
Denominació genèrica dels monosacàrids de sis àtoms de carboni, el grup carbonil dels quals és de tipus cetònic (cetosa).
Hi ha quatre cetohexoses diferents, que són la sicosa, la fructosa , la sorbosa i la tagatosa