Resultats de la cerca

Sacerdot 1901, fou vicari del seu germà Àngel Garriga i Boixader  Vers el 1915 es retirà a Samalús, i per això fou conegut amb el sobrenom de l’ Ermità de Samalús El 1926 esdevingué mestre en gai saber Publicà Del meu dietari 1908, Contes blancs 1909, Estampes i calcomanies 1911, el drama La glòria  1925 i Cronos o la moneda d’or , estrenats a Barcelona el 1929 i el 1951, respectivament La seva poesia, que s’acosta a l’estètica modernista, és bàsicament de caràcter religiós i popular

És cantat en totes les litúrgies orientals entre els ritus inicials de la missa i també al final de les hores principals de l’ofici diví en la tradició siríaca és anomenat "segell de l’ofici" Originàriament era un cant responsorial, cantat en processons i a l’inici de la missa per això en la litúrgia bizantina és cantat tres vegades i alternat amb el Gloria Patri El trisagi, en eslau, ha estat objecte de moltes composicions musicals PI Cajkovskij, S Rakhmaninov, etc També apareix, per exemple, en el Requiem de K Penderecki

Lligat a les actuacions de l’Orquestra de Ràdio França des de la seva fundació 1976, durant els anys setanta inicià una important sèrie d’enregistraments, que inclouen des de música sacra fins a òpera Ha tingut directors de prestigi com E Ericson, W Sawallisch, R Muti, C Abbado, CM Giulini i P Boulez Ha actuat també a cappella en les sessions De vive voix que tenen lloc cada temporada a París, sota l’impuls de François Polgar, director de la formació des de l’any 1992 El 1997 fou distingit amb l’Ensemble Vocal pel seu enregistrament del Gloria de Francis Poulenc

Si bé originalment l’expressió pot haver designat misses completes però menys elaborades musicalment i, per tant, més curtes que d’altres, al llarg del segle XVII passà a denominar les misses polifòniques només formades per kírie i glòria Això es correspon amb les necessitats del culte luterà, en el qual només es conservaven aquestes seccions de l’ordinari De vegades, missa brevis indica una missa en la qual algunes parts del text han estat suprimides El significat literal de l’expressió, és a dir, el de missa completa però de menor durada, ha continuat essent sempre possible

Estudià a Barcelona i a Roma, on es doctorà en teologia Ordenat el 1950, exercí diversos càrrecs parroquials i acadèmics, fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona 1963 i canonge de la catedral 1964 Bisbe d’Astorga 1967, dugué a terme una tasca de divulgació teològica Fou cap de redacció de la revista Orbis catholicus 1958-64, i publicà articles sobre ecumenisme i les obres La gloria y su relación con la gracia según las obras de san Buenaventura 1957, El tiempo de la Iglesia según la teología de Cullman 1958, Colegio episcopal e Iglesia particular 1959

D’infant treballà de traginer amb el seu pare El Saló Doré de Vic li desvetllà l’afició teatral i aviat actuà al Teatre Principal de Vic Alternà aquesta activitat amb la d’agent d’assegurances i la de creador d’un arxiu d’obres, decoracions i disfresses teatrals Actuà en papers còmics i de caràcter en obres com El secret d’un crim , de Lluís Millà 1929, El preu de la glòria i Terres enllà , de Lluís Rossic, i també en obres de Guimerà, Rusiñol, etc, i d’autors castellans Fou conegut amb el pseudònim de Manel dels Ous

Bon violinista, deixà la música pels toros Començà la seva activitat el 1916 i debutà com a novillero a Barcelona el 1920 El mateix any rebé l’alternativa a Sevilla de mans de Rafael Gómez el Gallo Esdevingué aviat un dels ídols de la tauromàquia, a la qual aportà una revaloració del toreig amb la dreta, malvist pels puristes, i difongué el pase de la firma La seva mort, a Madrid, agafat pel toro Pocapena , contribuí a fer-ne una figura gairebé mítica El 1922 Rafael Salvador realitzà sobre la seva figura el documental Gloria que mata

A set anys entrà d’escolà al monestir de Sant Jeroni de Barcelona, on estudià sota el mestratge del pare Marsal, mestre d’orgue i contrapunt Poc temps després fou organista a Martorell, i després a Badalona Concursà contra Parera i Gotós per a la plaça d’organista i mestre de capella de Vinaròs, mostrant un gran coneixement en contrapunt, composició i també en el domini del violí i l’orgue De Vinaròs estant compongué abundant repertori religiós, en el qual destaquen nou lamentacions, diverses misses, misses pastorils, misses de glòria, repertori instrumental i peces ballables

Desenvolupament enciclopèdic Evoca les interioritats del teatre des del punt de vista de tres actrius Una jove estudiant d’interpretació demana a Glòria Marc, Assumpta Roca i Maria Caminal, tres actrius consagrades, que l’ajudin a descobrir com era la mítica actriu Empar Ribera, per preparar les proves per a protagonitzar una obra sobre la seva vida De tarannàs molt diferents, Glòria ha triomfat com a diva internacional en el teatre, Assumpta s’ha convertit en una còmica televisiva i Maria ha abandonat l’escena per cedir la seva veu al doblatge cinematogràfic La visió que ofereixen d’Empar…

En arribar a la culminació el procés de feudalització de la societat europea occidental segona meitat del segle XI i crear-se la petita noblesa, és a dir, els milites o cavallers que tenien per missió servir de mà d’obra guerrera a l’alta noblesa, s’originà també una ideologia per a fonamentar l’ordre establert, basada en mentalitat cavalleresca, delerosa de glòria militar i de proeses, i més o menys sacralitzada pel cerimonial d’accés a la cavalleria La glòria i les proeses —i també el poder i les riqueses— s’assoliren combatent en països estrangers a Terra Santa, per exemple, o lluitant…