Resultats de la cerca
Es mostren 803 resultats
Nicolau II de Rússia
Nicolau II de Rússia en un gravat de Rundalcev, segons una pintura de Serov
© Fototeca.cat
Història
Tsar de Rússia (1894-1917), successor d’Alexandre III.
Fou un home de caràcter feble i indecís, molt influït per la seva muller, Alexandra F'odorovna Presidí els darrers anys del tsarisme Procurà de mantenir l’autocràcia Els grans esdeveniments del seu regnat —sota el qual prosseguí la industrialització del país— foren la guerra russojaponesa, el diumenge roig de Peterburg 22 de gener de 1905, els intents de liberalització del règim, l’entrada de Rússia a la guerra, el 1914, i els desastres militars, que provocaren l’enderrocament del tsarisme Revolució Russa Durant la darrera part del regnat de Nicolau tingué una gran influència a la cort…
Dècada Moderada
Gravat representant l’aixecament progressista a Madrid que posà fi a la Dècada Moderada
© Fototeca.cat
Història
Nom amb el qual és conegut el període comprès entre la majoria d’edat d’Isabel II (1843) i el pronunciament d’acció de Vicálvaro (1854).
El nom prové del domini continuat del partit moderat, després d’eliminar Espartero i de reprimir la Insurrecció Centralista Els moderats cuitaren a proclamar major d’edat la reina que només tenia tretze anys, dominada per una camarilla reaccionària D’altra banda, l’aliança dels progressistes amb els moderats els havia llevat les simpaties de les classes populars i de molts intellectuals que aviat s’integraren en el nou partit democràtic, i els féu incapaços de trencar l’hegemonia moderada Ramón María Narváez, president del govern 1844, substituí la Constitució del 1837 per la del 1845, molt…
làmina
Disseny i arts gràfiques
Il·lustració, gravat o policromia impreses a part el text del llibre.
Generalment, una cara del full resta en blanc i és de paper diferent Hom pot relligar les làmines juntament amb el text, enganxar-les en un full a part o adjuntar-les al volum en un apèndix o carpeta Gairebé sempre van numerades a part
caràcter
Signe traçat, imprès o gravat al qual hom dóna un significat.
Francesc Todó i Garcia
Pintura a l’oli de Francesc Todó i Garcia
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble, a Barcelona, de Sainz de la Maza 1940 i de l’escola de Llotja 1942, el 1946 es presentà a la Sala Vinçon de Barcelona, ciutat on exposà sovint sales Caralt, Vayreda, Gaspar i Parés Participà en els Salons d’Octubre i el 1952 guanyà el premi de gravat Rosa Vera, i el 1954, l’especial de dibuix del Tercer Saló del Jazz Viatjà becat per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra 1954 i participà als Salons de Maig de Barcelona Exposà individualment sovint a Madrid, i a París 1962, Palma 1962, Bilbao 1966, València 1967, Illinois 1967, etc Obtingué una beca March el 1965 i el…
col·lodió
Química
Solució de piroxilina (fulmicotó o cotó pólvora) en alcohol i èter etílics (4 g de piroxilina en 100 ml d’una mescla d’un volum d’alcohol i tres d’èter).
Líquid xaropós, incolor, dens, lleugerament opalí Per exposició a l’aire en capes fines, en evaporar-se el solvent, deixa una pellícula resistent Emprat per a fabricar pellícules fotogràfiques, per a recobrir ferides petites, per a confeccionar pell i perles artificials, per a processos de gravat i litografia, etc
Disc de Teodosi
Escut circular d’argent de 74 cm de diàmetre trobat a Almendralejo i conservat a l’Academia de la Historia de Madrid.
El gravat representa l’emperador Teodosi i els seus fills asseguts en solis sota un pòrtic i amb vestit de cerimònia a la part baixa hi ha la figura de Ceres Una inscripció en dóna la data 18 de gener del 388 Sembla una obra oriental enviada a Mèrida
Civitates Orbis Terrarum
Gran atles urbà, obra de Georges Braun amb gravats de Jooris Hoefnagel, publicat a Colònia el 1572.
Hi ha representades diverses ciutats de l’època Aden, Barcelona, Sevilla amb una gran meticulositat El text que acompanya el gravat de Barcelona és de Florianus de Campo Les primeres edicions de l’obra són en llatí, i posteriorment se n'han fetes d’altres en alemany i francès
Josep Pelegrí i Clariana
Arts decoratives
Esmaltador.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Conreà la pintura a l’oli i el gravat a l’aiguafort Adscrit a la joieria Masriera, anà a Ginebra a aprendre la tècnica dels esmalts, de manera que des del 1866 es féu carrec d’aquesta especialitat en aquella casa
Hans Sebald Beham
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador alemany seguidor de Dürer.
Especialitzat en la tècnica del gravat sobre el coure, formà part del grup anomenat kleinmeister Hom en conserva algunes pintures Història de David , 1534 Musée du Louvre El seu germà i deixeble Barthel Beham Nuremberg 1502 — Venècia 1540 seguí una trajectòria similar i treballà a Itàlia, possiblement amb Marcantonio Raimondi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina