Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
goril·la
Goril·la
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats
de la família dels pòngids, el més gros de tots els simis, incloses les espècies fòssils.
El mascle assoleix 2 m d’alçada i més de 250 kg de pes la femella és notablement més petita i no té la cresta òssia craniana que presenten els mascles adults La capacitat craniana oscilla al voltant dels 500 cm 3 Els gorilles passen la major part del temps en el sòl, i es traslladen contínuament a la recerca d’aliment en grups de 6 a 30 individus o més, comandats per un mascle dominant, uns quants mascles de segona categoria i les femelles amb els petits La dieta és vegetariana La gestació dura uns nou mesos, i els parts són normalment d’una sola cria Hi ha dues subespècies de gorilla el…
guineu
Guineu nana roja
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors de la família dels cànids, d’orelles punxegudes i triangulars, amb el cap triangular, el cos esvelt i allargat i el pelatge suau.
Es nodreix d’ocells i mamífers petits i mitjans, tant salvatges com domèstics, i penetra sovint a les granges, on causa molts estralls en l’aviram Inclou un gran nombre d’espècies esteses per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, que són apreciades per la importància econòmica de llurs pells La guineu comuna o rabosa V vulpes , de pelatge rogenc en el dors, té 1,5 m de llargada, cua inclosa, i és molt comuna als Països Catalans La guineu roja V fulva , de color negre amb matisos argentats, habita al Canadà És criada per la importància econòmica de la seva pell La guineu àrtica o blava Alopex…
rap
rap (L. piscatorius)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels lofiformes, de la família dels lòfids, de cap gros, gairebé semicircular i aplanat, ulls grossos, dorsals, mandíbules amb nombrosos apèndixs dèrmics i pell nua però amb concrecions dèrmiques.
Els seus sis primers radis dorsals, el primer dels quals atrau les seves preses com un ham esquerat, són lliures i amb làmines dèrmiques S'enterra, mitjançant les aletes pectorals i ventrals, als fons de sorra i fang, on habita esperant que els peixos dels quals es nodreix se li apropin, i la pell adquireix la mateixa tonalitat del fons Comestible i molt saborós, és molt apreciat Habita a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord Els individus de les dues espècies del gènere, L piscatorius rap o granota de mar i L budegassa rap vermell , rap cardaire o rap fotaire , tenen un fibló…
marmota
Marmota (Marmota marmota)
Martin Grimm (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids, que atenyen uns 60 cm de longitud total, 20 dels quals corresponen a la cua.
El cos és rodó i aixafat, les orelles petites, les ungles grosses i el pelatge molt espès Són animals excavadors, de règim vegetarià i de costums completament nocturns Fan amagatalls subterranis, on hibernen durant sis mesos Aquest gènere comprèn setze espècies, entre les quals es destaca Marmota marmota , que és l’espècie europea, de pelatge de color gris i groc i que habita als Alps i als Carpats, entre 1500 m i 3000 m, bé que ha estat introduïda en altres zones, com ara els Pirineus, d’on s’extingiren fa entre 10000 i 15000 anys La repoblació, duta a terme els anys quaranta del segle XX,…
gripau
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels làbrids, que ateny de 5-8 cm, de color rosat amb l’opercle dentat.
Habita enmig de les roques del litoral És comú a les mars dels Països Catalans
grèvol
.jpg)
Grèvol
© Aran Park
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids, d’uns 35 cm, que té les parts superiors de color gris terrós, tacades a franges, i blanquinoses les inferiors.
Habita als boscs muntanyencs de l’Europa central i septentrional i de l’Àsia occidental
gardí
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes de la família dels ciprínids, amb el cos que ateny 25-35 cm; és allargat i comprimit, cobert d’escates cicloides i d’un color gris blavós amb reflexos daurats a la part superior i argentats a la inferior.
Habita en rius i llacs i és propi d’Europa i de l’Àsia occidental
fennec
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels fissípedes de la família dels cànids, d’uns 40 cm de llargària, molt semblant a la guineu, de la qual es diferencia perquè és més petit, té les orelles molt grosses i el pelatge de color crem.
Habita en els deserts africans, on es nodreix d’insectes, rèptils, rosegadors, ocells i ous
gripau raucador
Zoologia
Ambifibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, que ateny uns 5 cm i secreta un líquid blanquinós que irrita les mucoses.
Habita a quasi tot Europa Als Països Catalans és comú al nord de l’Albera
donzell
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de fins 15 cm de longitud, amb el cos allargat, vermellós, el ventre més clar, i una taca arrodonida al centre de l’acabament de la cua.
Habita en fons sorrencs, pròxims a les roques, a més de 50 m de fondària