Resultats de la cerca
Es mostren 1272 resultats
estrella de mar de set braços
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels asteroïdeus, d’uns 50 cm de diàmetre, de color vermell i amb set braços llargs, gruixuts i fràgils que es trenquen amb molta facilitat.
Habita per sota dels 50 m de profunditat, sobre fons de fang i palets
gavià argentat
Gavià argentat
© Corel / Fototeca.cat
Ornitologia
Gavià d’uns 55 cm que té les potes rosades i el dors i les ales grisencs (a la Mediterrània) o bé potes grogues i dors i ales negrencs (a les costes escandinaves).
Habita a les costes i sovint a l’interior És comú als Països Catalans
pàmpol pudent
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels estromatèids, de 30 cm, que té el cos comprimit lateralment i és de perfil ovalat, amb les parts superiors de color castany purpuri, amb taques blaves, i les inferiors argentades.
S'alimenta de meduses i celenterats planctònics Habita a l’Atlàntic i la Mediterrània
granota voladora
Granota voladora (Rhacophorus prasinatus)
Amal Borzae iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Gènere d’amfibis anurs de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels racofòrids, que atenyen uns 8 cm de longitud, amb un replec cutani que va de l’angle posterior de l’ull fins a l’esquena.
Habita a la Xina, la Indoxina, les Filipines i les illes de la Sonda
palaia
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels citàrids, d’uns 50 cm de llarg, que té escates cicloidals, la cresta intraocular dividida i amb diverses prominències òssies, la línia lateral ben desenvolupada en ambdues bandes i poc arquejada.
És comestible i molt apreciada habita a les costes Atlàntiques europees i a la Mediterrània
paca
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels dasipròctids, de 60 cm de llargada i 33 cm d’alçada a la creu, que té prima la part anterior del tronc i gruixuda la posterior, la cua pràcticament invisible, cinc dits a cada peu, les orelles reduïdes i el pelatge curt, de color castany vermellenc a la part superior i amb franges horitzontals de taques blanques als costats.
És tímid i d’hàbits nocturns Habita a les selves des de Mèxic al Paraguai
gripau raucador
Zoologia
Ambifibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, que ateny uns 5 cm i secreta un líquid blanquinós que irrita les mucoses.
Habita a quasi tot Europa Als Països Catalans és comú al nord de l’Albera
donzell
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de fins 15 cm de longitud, amb el cos allargat, vermellós, el ventre més clar, i una taca arrodonida al centre de l’acabament de la cua.
Habita en fons sorrencs, pròxims a les roques, a més de 50 m de fondària
gardí
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes de la família dels ciprínids, amb el cos que ateny 25-35 cm; és allargat i comprimit, cobert d’escates cicloides i d’un color gris blavós amb reflexos daurats a la part superior i argentats a la inferior.
Habita en rius i llacs i és propi d’Europa i de l’Àsia occidental
fennec
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels fissípedes de la família dels cànids, d’uns 40 cm de llargària, molt semblant a la guineu, de la qual es diferencia perquè és més petit, té les orelles molt grosses i el pelatge de color crem.
Habita en els deserts africans, on es nodreix d’insectes, rèptils, rosegadors, ocells i ous