Resultats de la cerca
Es mostren 2743 resultats
fredeluga

Fredeluga
© Xevi Varela
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels caràdrids, d’uns 30 cm de llargada, amb un airós plomall negre vertical a la part superior del cap.
Té el pit, la gola, la cara i la part superior del cap negres, la resta de les parts superiors verda irisada i les parts inferiors i les galtes blanques la cua és blanca, amb una franja negra ampla a l’extrem És gregària i s’alimenta d’insectes, larves, cucs, molluscs i també de gra Nia a terra, sovint en camps conreats la posta és de quatre ous, i durant aquesta època és marcadament territorial Habita al centre i al nord d’Europa i Àsia, i a l’hivern emigra cap al sud és comuna, a la tardor i l’hivern, als Països Catalans
anticicló
Meteorologia
Nucli d’altes pressions encerclat per un sistema d’isòbares tancades d’un radi entre 350 i 2.000 km.
L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser provocat o bé…
Remena-rocs
El remena-rocs és regular als Països Catalans durant les migracions, encara que sempre en un nombre petit A l’hivern és, així mateix, molt local i escàs Durant la primavera, el major nombre de dades de remena-rocs migradors es dóna l’abril i el maig, i a la tardor, de l’agost a l’octubre, malgrat que, a causa de l’extrema migradesa del flux migratori màxima de 30 exemplars el 040574 a les salines de Cubelles i de l’existència de dades esparses durant tots els mesos de l’any, la fenologia del pas resulta molt poc definida Aquest ocell és una espècie estrictament litoral,…
Territ gros
Als Països Catalans és un migrador regular, però molt poc nombrós, a les costes continentals, i més rar a les Balears Accidental a l’hivern La migració primaveral és molt concentrada durant el maig, i escassegen les observacions al final d’abril i al juny El pas de tardor és molt més estès en el temps, però afecta molts menys ocells comença el mes d’agost i es manté fins a l’octubre, quan hi ha la màxima de dades els territs grossos són ja molt rars el novembre Fora dels períodes migratoris, les observacions són molt escasses s’ha enregistrat una vegada el març 3 exemplars el…
la Costa Blava
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Regió
Nom que rep la costa meridional de la Provença, Occitània, que s’estén des dels contraforts dels Alps fins a la mar Mediterrània, entre Cassis i la frontera italiana.
Els plegaments arriben fins a la mar i donen una costa alta i retallada, amb platges molt petites És drenada pels rius Argents i Tinèa El clima és mediterrani, d’hiverns suaus 8° i 9°C de mitjana a l’hivern i d’estius càlids i secs té una forta insolació unes 2 500 hores de sol l’any Això la féu el primer lloc on es desenvolupà el turisme, primerament d’hivern i, a partir de la Segona Guerra Mundial, de tot temps L’elevat cost de vida atragué primerament l’alta burgesia i l’aristocràcia, però darrerament hi ha anat arribant el turisme de masses Menton, Mònaco, Niça,…
Derby Internacional Ciutadans

Edició del 2011 del Derby Internacional Ciutadans
Fotoneu - La Molina
Esquí
Competició d’esquí disputada a l’estació de la Molina des del 1951.
Adreçada a esquiadors que viuen a una distància de 60 km –antigament eren 25 km–, pretén reunir els practicants que viuen a les grans ciutats i que esquien, generalment, els caps de setmana No hi poden prendre part esquiadors que formen part d’algun equip nacional L’any 2007 es tornà a organitzar després de vint anys d’absència Puntua per al Campionat del Món de Ciutadans, sota la tutela de la Federació Internacional d’Esquí En els seus orígens fou organitzada pel Club d’Esquí Supermolina i després, conjuntament, per la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, la Reial Federació…
bruc
Bruc boal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra baixa…
Passerell golanegre
Aquest rar passerell ja l’esmenta Vayreda 1883, que el considerava com a un rar visitant de comarques gironines a la tardor i a l’hivern, sense aportar-hi dades concretes També hom té informació prou imprecisa sobre l’aparició d’exemplars en una temporada hivernal de la dècada dels quaranta, en el decurs de la qual se’n veieren a moltes localitats del Maresme i es capturaren alguns exemplars a Canyamars i Tordera Les primeres citacions ben datades i segures no s’efectuaren, però, fins a l’hivern de 1959-60, durant el qual es produí una irrupció de passerells golanegres a la península Ibèrica…
Eva Montes Parra
Natació
Nedadora.
Es formà al Club Natació Igualada i s’especialitzà en crol en proves de mig fons Fou tres vegades campiona de Catalunya un cop en 400 m lliure 1992 i dos cops en 800 m lliure 1991, 1992 El 1993 passà al Club Natación Metropole, de Las Palmas de Gran Canària, gaudí d’una beca al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat del Vallès, i el 1995 fitxà pel Club Natació Catalunya Fou cinc vegades subcampiona d’Espanya dos cops de 400 m lliure estiu del 1993, hivern del 1994 i tres cops de 800 m lliure estiu del 1993 i 1994, hivern del 1994 Participà en els Jocs Mediterranis…
Maria Dolors Molas Canals
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Sabadell, especialitzada en crol en distàncies de fons i de mig fons, amb dotze anys ja fou recordista absoluta de Catalunya i d’Espanya de 800 m i 1500 m lliure 1963 i l’any següent, de 1500 m lliure en piscina de 50 m 1964 Fou tres vegades campiona de Catalunya de relleus 4 × 100 m estils 1963, 1964, 1967 i tres cops de 4 × 100 m lliure 1963, 1966, 1967 En l’àmbit estatal, assolí el subcampionat de 400 m lliure estiu del 1964 i del 1966, hivern del 1966 i el títol en relleus 4 × 100 m lliure estiu del 1963, hivern del 1965 Comptabilitzà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina