Als Països Catalans és un migrador regular, però molt poc nombrós, a les costes continentals, i més rar a les Balears. Accidental a l’hivern.
La migració primaveral és molt concentrada durant el maig, i escassegen les observacions al final d’abril i al juny. El pas de tardor és molt més estès en el temps, però afecta molts menys ocells; comença el mes d’agost i es manté fins a l’octubre, quan hi ha la màxima de dades; els territs grossos són ja molt rars el novembre. Fora dels períodes migratoris, les observacions són molt escasses: s’ha enregistrat una vegada el març (3 exemplars el 18.03.79 al delta de l’Ebre), i diverses vegades durant els mesos hivernals.
El territ gros és un ocell molt litoral que s’observa sempre als ambients marins o estretament relacionats als aiguamolls de la costa, com les platges, les badies o les salines.
A Europa, aquesta espècie hiverna principalment a les costes de les illes Britàniques i en quantitats menors als Països Baixos, Alemanya i França; és pràcticament absent de la conca mediterrània, on només uns pocs ocells hivernen a les costes tunisenques. Al territori estudiat és molt rar a l’hivern, amb unes poques dades esporàdiques al delta de l’Ebre (un ocell l’hivern de 1966-67, 6 el gener de 1975, 10 el gener de 1976 i 5 el gener de 1985), diverses zones humides del País Valencià, Eivissa i Mallorca (un ocell el 16.12.84).