El remena-rocs és regular als Països Catalans durant les migracions, encara que sempre en un nombre petit. A l’hivern és, així mateix, molt local i escàs. Durant la primavera, el major nombre de dades de remena-rocs migradors es dóna l’abril i el maig, i a la tardor, de l’agost a l’octubre, malgrat que, a causa de l’extrema migradesa del flux migratori (màxima de 30 exemplars el 04.05.74 a les salines de Cubelles) i de l’existència de dades esparses durant tots els mesos de l’any, la fenologia del pas resulta molt poc definida.
Aquest ocell és una espècie estrictament litoral, característica de les platges codoloses, rocoses o amb grans dipòsits d’algues i, més rarament, de les platges sorrenques o llimo ses. També se’l pot veure en salines o salobrars, i al delta de l’Ebre, a l’hivern, viu quasi exclusivament a les extensions de platges de les badies que regularment s’inunden per les oscil·lacions del nivell de la mar.
A l’hivern és molt local i escàs, amb unes poques dades a Mallorca, on és irregular (18.02.36 a ses Gambes, 03.01.77 a ses Salines i 21.02.77 a l’albufera). És més freqüent al migjorn valencià (màxima de 27 ocells el gener de 1980 a les salines de Santa Pola) i al delta de l’Ebre, on és regular (màxima de 12 el gener de 1975).