Resultats de la cerca
Es mostren 1399 resultats
matèria orgànica particulada grollera
Ecologia
Material orgànic de dimensions mitjanes o grans, principalment fulles, que ha caigut dins d’un riu.
Afavoreix la vida de petits invertebrats, especialment larves d’insectes, que el masteguen i trituren accelerant-ne la descomposició L’entrada i la presència de matèria orgànica particulada grollera al riu condiciona l’abundància d’aquests animals trituradors
cotxa cua-roja
Cotxa cua-roja
Stephen Moores (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes Té la cua rogenca, però el pit és de color castany Viu pels voltants dels pobles i nia en forats de parets o també als arbres
otoció
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels cànids, de 90 cm de llargada, 30 dels quals corresponen a la cua, i 40 cm d’alçada a la creu, que és de color bru groguenc, amb el musell i els extrems de les potes i la cua negres.
És de formes esveltes i té el musell punxegut i les orelles grosses És de costums nocturns i s’alimenta d’insectes, vegetals, petits mamífers i carronya Habita a les regions àrides de l’Àfrica oriental i meridional
esparver cendrós
Esparver cendrós
© India Biodiversity Portal
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 40 a 46 cm de llargada, molt similar a l’esparver d’estany, del qual es distingeix pel plomatge dels mascles, que és una mica més fosc, sense taca blanca al carpó, amb el ventre i els costats llistats de gris o de negre i una franja negra estreta a la meitat de les ales.
S'alimenta de petits vertebrats i insectes grossos Migrador parcial Habita als aiguamolls, a gairebé tot Europa, Àsia i Àfrica hiverna i nia a tots els Països Catalans, excepte a les Balears, per on només passa en migració
Jules Alphonse Hoffmann
Jules A. Hoffmann
© Université de Bordeaux
Medicina
Metge francès d’origen luxemburguès.
Doctor en ciències naturals per la Universitat de Luxemburg 1963 i en ciènces per la d’Estrasburg 1969, ha desenvolupat la seva carrera científica i docent al Centre National de la Recherche Scientifique des del 1964, on ha ocupat diversos càrrecs ha estat director del laboratori de Biologia general de l’Institut de Zoologia 1978-93, president de la secció de biologia del desenvolupament i de la reproducció del Comitè Nacional 1995-2000 i director del departament de Biologia cellular i molecular de la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg 1990-2002, entre altres Dedicat a l’estudi de l’…
martinet ros
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 45 cm, que és de color falb clar, amb les ales i la cua blanques i les plomes de la nuca llargues i negrenques.
S'alimenta, especialment, de peixets, granotes, insectes i larves Habita a la meitat meridional de la península Ibèrica, a Suïssa, a la Camarga, al sud-est europeu, a tot Àfrica i a Madagascar Passa en migració pels Països Catalans
cotxa blava
Cotxa blava
Carles Pastor (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes El mascle té el pit d’un blau lluent a la primavera i de color blanquinós a la tardor Nia al nord i al centre d’Europa
fíl·lids
Entomologia
Família exòtica d’insectes de l’ordre dels queleutòpters, que reuneix les espècies anomenades insectes fulla.
nitrobenzaldehid
Química
Cadascun dels tres composts isòmers constituïts per un anell benzènic substituït alhora per un grup nitro i un grup formil.
El més important és el 3-nitrobenzaldehid, sòlid cristallí groguenc que es fon a 58°C Hom l’obté per nitració directa del benzaldehid, i és emprat com a intermediari de síntesi, inhibidor de la corrosió, antioxidant i repellent d’insectes
melifàgids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 10 a 50 cm, que tenen la llengua protràctil, amb l’extrem distal dividit en lòbuls proveïts de prolongacions filiformes i les vores de la base cargolades fent canal.
S'alimenten de pollen, nèctar, petits insectes i fruita Comprèn 158 espècies vivents Tots tenen 10 rèmiges primàries i 12 timoneres Habiten Austràlia, Nova Zelanda, les illes del Pacífic sud-occidental fins a Hawaii i, dues espècies, el S d’Àfrica