Resultats de la cerca

Creà, amb FBertini i PMenicelli, un dels primers mites fílmics la diva o dona fatal Interpretà Ma l’amor mio non muore 1913, La donna nuda 1914, Rapsodia satanica 1915, La vergine folle i La falena 1916, Carnavalesca 1918, etc

Estudià a la Juilliard Schoole Fou director de l’orquestra de la NBC i de la filharmònica de Nova York, així com director invitat de diverses orquestres europees Fundà una escola musical i diverses orquestres i conjunts de cambra Interpretà tant repertori clàssic com contemporani

Membre de la Comèdie Française 1915-27, es destacà en obres de Molière, Musset, Guitry, Pagnol, Anouilh, etc En el cinema interpretà, entre d’altres, els següents films La grande illusion 1937, L’assassin habite au 21 1942, Monsieur Vincent 1947, Les aristocrates 1955, etc

En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…

Debutà en la Comédie-Française 1787, però més tard obrí pel seu compte el Théâtre-Français 1791, on interpretà els principals personatges shakespearians Novament a la Comédie-Française, representà sobretot els herois de PCorneille Fou afavorit per Napoleó, el qual en alguna ocasió el féu representar privadament

Per extensió, fragment de música que s’interpreta en aquest moment o, també, gest que fa un director d’orquestra o de cor per a indicar a un o més intèrprets un d’aquests moments En aquest darrer sentit, s’utilitza molt l’expressió ’donar l’entrada'

Estudià amb Pierre Bernac i posteriorment al Conservatori de París Gran intèrpret de lieder i oratoris, hom el considerà el gran mestre francès en aquesta especialitat, en la qual des del 1954 tingué com a acompanyant gairebé exclusiu el pianista nord-americà Dalton Baldwin Es donà a conèixer com a cantant d’òpera l’any 1958 al festival d’Ais de Provença, on interpretà peces d’ Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i Dido and Aeneas , de Purcell Entre les seves actuacions més celebrades es troben Favola d’Orfeo , al New York City Center Opera 1960 Pelléas et Mélisande , a l’Òpera de Roma 1963…

Germana del pintor Ramon Pichot Estudià cant amb Joan Gay i Planella , amb qui es casà, i adoptà el nom artístic Maria Gay  Formà part del grup d’artistes modernistes barcelonins de la fi del segle cantà en els concerts de la Institució Catalana de Música i en els de la coral Catalunya Nova El 1902 abandonà Gay i marxà a Brusselles, on feu concerts al costat del director i compositor Eugène Ysaÿe, i poc després interpretà el paper titular de Carmen de Bizet —la seva especialitat des d’aleshores— al Théatre de la Monnaie de la capital belga El 1906 actuà a l’Òpera Còmica de París i es…

Estudià al Conservatori de Viena i actuà en concerts, fins que el 1961 fou contractada per l’Òpera de Berna, on interpretà amb èxit papers mozartians, a més d’altres d’òperes de MP Musorgskij i J Offenbach Entre el 1963 i el 1966 cantà a Wiesbaden, on s’especialitzà en Wagner, la qual cosa permeté el seu debut a Bayreuth, on cantà entre el 1965 i el 1969 Intèrpret de l’Òpera de Colònia durant els anys 1966-70, el 1969 debutà a Salzburg amb H von Karajan, amb papers wagnerians com els d’Isolda i Brunilde, amb els quals assolí un gran èxit Ha estrenat obres contemporànies d’autors com W Fortner…

Debutà a tretze anys a Mondaldo, i de seguida inicià els estudis de cant a Pesaro i a l’Escola d’Òpera de Roma, animat per Tullio Serafin El 1939 interpretà el Turiddu de Cavalleria rusticana a Pesaro i dos anys més tard es presentà al Teatre Puccini de Milà com el Pinkerton de Madama Butterfly de G Puccini Després participà en l’estrena d' Ariodante de Nino Rota a Parma 1942, i de seguida es destacà en els principals papers dramàtics per a tenor a Londres, Milà, Estocolm, Rio de Janeiro i altres ciutats del món El 1945 interpretà el Radames d' Aïda a l’Arena de Verona, i l’any següent, el…