Resultats de la cerca
Es mostren 502 resultats
canzone
Música
Al Renaixement italià, breu composició vocal de caràcter profà i arrel popular.
Al segle XVII el terme feia referència a una composició instrumental que era transcripció d’una de vocal El caràcter popular de la peça s’accentuà en afegir-se al títol la regió d’origen canzone villanesca alla napolitana La senzillesa de la seva estructura feu que Mozart l’evoqués a les seves Les noces de Fígaro voi che sapete o Cajkovskij a la seva quarta simfonia al moviment lent assenyala in modo de canzone Una darrera accepció identificà el terme amb un poema líric, a la manera de Píndar, que Dante normativitzà al seu De vulgaris eloquentia , i que més tard Petrarca…
els Camps Elisis
Jardins d’esbargiment de Barcelona, inaugurats el 1853, situats entre el passeig de Gràcia i els actuals carrers del Bruc, de Rosselló i d’Aragó, projectats i construïts per Josep Oriol Mestres.
L’entrada era de pagament aplegaven un parc d’atraccions, un saló per a balls i concerts, una fonda, un cafè, etc Hi havia un estany i una pista per a espectacles gimnàstics i de circ i, des del 1856, un petit hipòdrom El nucli era el saló, convertit en teatre el 1861 Josep Anselm Clavé en fou l’empresari 1862-67 i hi féu celebrar el tercer i quart festival de les associacions euterpenses 1862, 1864 i estrenar òpera còmica francesa Decaigueren després del 1867, en part per la competència dels del Tívoli, i foren suprimits 1873 en restà només el teatre, que Evarist Arnús transformà 1881 en el…
Oton Župančič
Literatura
Poeta eslovè.
Considerat el primer poeta modern del seu país, de la seva abundosa producció destaca la de caràcter líric, com els reculls Čaša opojnosti ‘La copa d’èxtasi’, 1899, Čez plan ‘Per la plana’, 1904, Samogovori ‘Soliloquis’, 1908, Vzarje Vidove ‘A l’alba de sant Guiu’, 1920 i Naša beseda ‘La nostra paraula’, 1929 Sobre el tema de la guerra i la lluita per la independència tracta el volum Zimzelen pod snegom ‘La vinca sota la neu’, 1946 Director del teatre nacional de Ljubljana, és autor de la tragèdia Veronika Deseniška 1924 A més d’alguns reculls poètics per a infants, exercí una…
Ossip Zadkine
Escultura
Escultor francès d’origen rus.
Estudià art a Londres 1906 i a París 1909, on entrà en contacte amb els artistes cubistes Es dedicà a la talla i a l’escultura de pedra El profeta , 1915, tot inspirant-se en els elements formals cubistes i a la recerca d’una abstracció de les formes El guitarrista , 1921 accentuant-ne l’aspecte líric, creà una sèrie de busts Rimbaud, Apollinaire , etc, que el portaren vers un barroquisme simbòlic Orfeu 1934 Amb el Monument a la ciutat destruïda Rotterdam, 1954 revelà tot el dramatisme d’una figura humana, gegantina, que, caminant amb els braços enlaire i girant-se enrrere,…
Hans Sachs
Literatura alemanya
Música
Mestre cantaire i poeta alemany.
Fill d’un sastre, és el representant més notable de la literatura burgesa alemanya del s XVI Poeta líric i dramàtic, fou partidari de Luter, en honor del qual compongué Die wittembergische Nachtigall ‘El rossinyol de Wittemberg’, 1523 Conegut també com a narrador i autor teatral, les seves obres arrelen en el món petitburgès de la seva ciutat El tema del carnestoltes apareix tot sovint en les seves comèdies, com Das Hofgesind der Venus ‘La cort de Venus’, 1517, Der schwangere Bauer ‘El pagès prenyat’, 1544 i Der fahrende Schüler im Paradies ‘El goliard en el paradís’, 1550…
Johannes Schlaf
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Estudià a Berlín, on freqüentà els cercles literaris del naturalisme Juntament amb AHolz publicà les narracions Papa Hamlet 1889 i Neue Gleise ‘Noves vies’, 1892 i el drama Die Familie Selicke 1890, on dugueren a la pràctica una concepció pròpia del naturalisme El drama Meister Oelze 1892, biografia d’un assassí, és considerada la seva obra individual més important Posteriorment en les proses poètiques In Dingsda 1892 i Frühling ‘Primavera’, 1896 adoptà un to més líric, i en les novelles, entre les quals es destaquen Der Prinz ‘El príncep’, 1908, Amb toten Punkt ‘En un punt mort…
Martín Fierro
Poema narratiu de José Hernández.
Malgrat les deficiències mètriques que presenta, és l’obra mestra de la poesia gautxesca, la que descriu millor la vida del pària de la plana del riu de la Plata Obra ensems d’un caràcter èpic, líric i satíric, conta la vida d’un personatge, Martín Fierro, que és el gautxo típic L’autor la dividí en dues parts, La ida i La vuelta , però de fet cal dividir-la en tres la primera transcorre a la frontera, la segona explica el retorn als seus dominis, i a la tercera hom troba els consells del vell Vizcacha, molt divulgats El poema té un fons moral i social que el fa compendi de…
Éliane Lublin
Música
Soprano francesa.
Després d’haver estudiat música a França, es graduà al Conservatori Verdi de Milà De retorn a París, perfeccionà la seva tècnica i debutà amb el paper de Mélisande al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença Com a membre de l’Òpera Còmica de París actuà en diverses gires El 1974 debutà al Palais Garnier amb Diàlegs de Carmelites , escenari on actuà de manera pràcticament ininterrompuda al llarg de més de deu temporades El 1981 hi estrenà El gran macabre , de G Ligeti El 1986, i parcialment apartada dels escenaris com a cantant, assumí la direcció del Théâtre de Paris…
Vincent d’Indy

Vincent d’Indy
© Fototeca.cat
Música
Compositor francès.
Estudià amb Lavignac i César Franck, del qual fou el principal deixeble i cap del grup dels seus seguidors Chausson, Chabrier, Ropartz, Duparc, etc Amb Ch Bordes i FA Guilmant fundà 1894 la Schola Cantorum de París, on fou professor El 1895 dirigí a Barcelona una tanda de la Societat Catalana de Concerts causà una profunda impressió als músics catalans i feu conèixer la música francesa d’aleshores Tornà a Barcelona el 1898 Teatre Líric, el 1908 Liceu, el 1917 Palau de la Música i el 1930 amb l’Orquestra Pau Casals Escriví òperes —amb llibret propi—, com Fervaal 1897 i L’Étranger…
Francis Pierre
Música
Arpista francès.
Fou alumne de Lily Laskine al Conservatori de París Es diplomà el 1950 amb un primer premi en arpa i es perfeccionà amb Pierre Jamet Membre fundador de l’Orquestra de París 1967, destacà fonamentalment per les interpretacions de música contemporània, sovint com a membre de formacions com le Domaine Musical, Ars Nova i Musique Vivante També actuà com a solista en festivals de música contemporània -entre d’altres, els de Darmstadt i Donaueschingen- i en altres festivals, com el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival de Varsòvia El 1972 fundà el Trio…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina