Resultats de la cerca
Es mostren 2458 resultats
vora
Heràldica
Línia que limita l’escut i, per tant, la superfície que hi resta enclosa, dita camper.
Segons el traçat d’aquesta línia, hom obté les diferents formes d’escutescut
tancar de negre
Indústria tèxtil
Pintar de negre el rengle de quadrats que limita el curs del dibuix d’un teixit.
mur
Construcció i obres públiques
Paret gruixuda que suporta el pes d’un edifici o que en limita verticalment l’interior.
corredor ecològic
Ecologia
Via que permet travessar una barrera geogràfica que limita l’àrea de distribució d’una espècie.
Els corredors són àrees que contenen una gran diversitat d’ambients i, per tant, la majoria d’espècies no tenen problemes per a travessar-los Quan es crea un corredor, les dues bandes que uneix acaben tenint una composició d’espècies semblant
hèlix
Anatomia animal
Replec semicircular que limita el pavelló de l’orella per davant, per dalt i per darrere.
Santa Maria o Sant Joan del mas d’Eroles (Ribera d’Urgellet)
El mas d’Eroles o Aroles que consta en el cens del 1860, on actualment hi ha la capella, abandonada i convertida en magatzem del mas de Sant Joan, és situat dins de l’antic municipi de la Parròquia d’Hortó, a la riba esquerra del riu Segre, prop del poble d’Adrall, entre aquest i els termes de la Freita i Nabiners El topònim d’Eroles és esmentat en diversos documents, bé com a afrontació d’alous situats al terme de Sant Tirs del Pla de Sant Tirs anys 1056, 1066, bé com a afrontació d’alous situats al terme de Sant Sadurní d’Arfa 1044, 1092 En el document del 1092 s’especifica que l’alou motiu…
telemàtica
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques i coneixements científics que resulten de la combinació de les àrees de les telecomunicacions i la informàtica per a la provisió de tot tipus de serveis de comunicacions, i que constitueixen l’àmbit de coneixement de l’enginyeria telemàtica.
Inclou l’estudi, el disseny, la gestió i telemàtica l’aplicació de les xarxes i els serveis de comunicacions, per al transport, l’emmagatzematge i el processament de qualsevol tipus d’informació dades, veu, vídeo, etc, incloent la gestió de la seva seguretat Per tant, el terme telemàtica no es limita a l’aplicació de les telecomunicacions per a comunicar ordinadors a distància, sinó que engloba un camp més ampli S’encarrega de la convergència de tot tipus de servei de comunicacions sobre xarxes IP, de manera accessible a qualsevol tipus de dispositiu telèfons mòbils, ordinadors…
la Font de la Reina
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la dreta del riu de la Maimona (límit septentrional del terme), afluent del Millars, accidentat pels contraforts septentrionals de les serres d’Espadà i de l’Espina.
La major part del territori és improductiva matollar, roures, alzines L’agricultura és predominantment de secà 255 ha, destinada a cereals i a vinya El regadiu es limita a 16 ha i aprofita l’aigua de fonts, abundants al terme fonts de Baños i de Mangraneres La pèrdua de més del 90% de la població des del 1900, anuncia una eminent despoblació El poble 44 h agl 2006 811 m alt és, aturonat, damunt el riu de la Maimona L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels depèn de la de Vilanova de la Reina
serra de Conivella

El Taga des de Planoles
Arnau Orengo Guardiola (CC BY-SA 2.0)
Serra
Serra del Ripollès, que separa els Prepirineus de la zona axial.
És modelada a les calcàries devòniques, dominada pel Taga 2040 m alt Per l’est enllaça, per la portella d’Ogassa, amb l’alineació de puig Estela i serra Cavallera i constitueix l’interfluvi entre el Ter vall de Sant Joan i el Freser vall de Ribes pel sud, passat el coll de Jou, enllaça amb la serra de Sant Amanç al nord la limita el riu de Segadell, i a l’oest davalla mitjançant superfícies residuals d’erosió, els plans de Conivella i els de la Maçana, vers el Freser En aquest vessant s’ha establert l’agrupament de Bruguera
el Ridaura

El Molí de Ridaura
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Riu
Curs d’aigua del sector sud del Baix Empordà.
Neix dins el terme de Llagostera Gironès, als vessants occidentals del puig de Sant Baldiri segueix inicialment la direcció S-N i després de passar per les cases i el molí de Ridaura gira bruscament vers la direcció W-E forma el límit entre els termes de Llagostera i de Santa Cristina d’Aro i desemboca a la mar dins el de Castell d’Aro, a la platja d’Aro La seva vall, que limita pel sud les Gavarres i és via de penetració del litoral vers el Gironès i la Selva, és coneguda per la vall d'Aro
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina