Resultats de la cerca
Es mostren 336 resultats
Gaspar Téllez-Girón y de Sandoval
Història
Militar
Militar castellà.
Cinquè duc d’Osuna i duc consort d’Uceda, marquès de Peñafiel i consort de Frómista, comte d’Ureña Fill de Juan Téllez-Girón y Enríquez de Ribera , el succeí com a cap de les galeres de Sicília 1656, després d’uns quants anys al Milanesat Lluità a Portugal 1657-64, però es desprestigià amb la derrota de Castelo Rodrigo 1664 Nomenat lloctinent de Catalunya 1667-69, en esclatar la guerra de Devolució contra Lluís XIV de França hagué d’organitzar la defensa del Principat les seves exigències d’armes i tropes li feren mantenir relacions tibants amb les autoritats catalanes Féu costat al moviment…
Genoveva Masip i Torner

Genoveva Masip i Torner
© Ared, Fundación para la Reinserción de Mujeres
Cristianisme
Religiosa.
Ingressà el 1944 a la Companyia de les Filles de la Caritat , on començà la seva activitat com a mestra en una escola de Barcelona Posteriorment retornà a Sabadell, on fou directora de la Casa de la Caritat De nou a Barcelona el 1967, compaginà els treballs dins l’orde amb les tasques d’assistència social L’any 1980 creà al barri de la Barceloneta el Centre de Convalescència Nostra Senyora de Montserrat, dedicada als drogoaddictes Gestionat des del 1984 per les Filles de la Caritat, donà lloc a l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, de la qual el 1993 l’orde n’esdevingué…
música de Parma
Música
Música desenvolupada a Parma (Itàlia).
Entre els primers documents musicals que es conserven d’aquesta ciutat destaca un tractat del segle XV, obra del teòric Giorgio Anselmi, sobre la proporcionalitat i la musicalitat de les esferes planetàries Fou publicat l’any 1434 amb el títol De harmonia dialogi El govern dels ducs de la família Farnese a partir del segle XVI portà a una època d’estabilitat política i esplendor cultural que beneficià la vida musical el 1545 fou creada la capella de la cort ducal i, gairebé a la mateixa època, es formaren les capelles musicals de l’església de Santa Maria della Staccata i de la catedral Al…
Societat Atlètica Barcelona
Natació
Club de salts aquàtics i natació sincronitzada de Barcelona.
Fundat al principi de la dècada de 1950, Joan Ricart, campió d’Espanya de salts als anys quaranta, presidí el club i Cèsar Villegas, un dels precursors de la natació sincronitzada a Espanya, en fou l’entrenador Des del 1952 organitzà anualment la Setmana Internacional de natació sincronitzada a la piscina de Montjuïc, on acudien especialistes d’arreu del món El 1958 organitzà el primer campionat de natació sincronitzada juntament amb les Federacions Espanyola i Catalana de Natació També organitzà diversos Campionats de Catalunya de salts Entre el 1960 i el 1962 l’equip de sincronitzada fou…
Francisco Tadeo Calomarde
Francisco Tadeo Calomarde en una litografia de Llanta
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític absolutista aragonès.
D’origen humil, intentà de fer carrera vora Manuel Godoy, i més tard sota la protecció de Lardizábal, de qui fou secretari en els diversos ministeris En entrar els Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823, el duc d’Angulema el nomenà secretari de la regència absolutista, d’on passà al ministeri de gràcia i justícia Durant deu anys fou l’instrument de Ferran VII per a la repressió contra els liberals i l’home de més confiança del rei En plantejar-se el problema successori, es mostrà partidari del manteniment de la llei sàlica i intrigà a favor de l’infant Carles Maria Isidre, bé que sembla falsa l’…
Lluís Sagi i Vela
Música
Baríton.
Fill del també baríton Emili Sagi i Barba i de la seva segona muller, la cantant Lluïsa Vela Inicià estudis universitaris, que compaginà amb els musicals solfeig, piano, composició i harmonia Més tard, estudià cant amb el seu pare i amb M Ghibaudo, A Paoli i C Dahmen El 1932 debutà amb la companyia de J Guerrero a Madrid sota la direcció paterna De seguida inicià una carrera internacional que el dugué a actuar en teatres d’arreu de l’Estat espanyol, a més de Portugal, Itàlia, l’Amèrica del Sud i els Estats Units, amb la companyia fundada per ell mateix Destacaren les seves…
,
Karl Friedrich Schinkel
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor alemany.
Fou alumne de David i de Friedrich Gilly a l’Acadèmia de Berlín Féu llargues estades a Itàlia i a París Installat a Berlín, es dedicà en un primer moment a la pintura i tot seguit a l’arquitectura Membre 1811 i professor 1820 de l’Acadèmia, el 1839 fou nomenat director de les construccions regionals Inicialment la seva obra s’inscriu dintre el neogoticisme sobresurt en aquest moment el monument a la reina Lluïsa 1810 i la Friedrich Werdersche Kirche 1825-30, però s’imposà com a arquitecte neoclàssic amb obres com Neue Wache 1816-18, a Unter den Linden, Altes Museum 1823-28,…
José Benito Xoriguera
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Fill de Josep Simó Xoriguera i Elies, amb el qual es formà, treballà en la Capilla del Sagrario de la catedral de Segòvia 1686-90, i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova 1693 i en el retaule de l’altar major de l’església de San Esteban 1693, de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals Un altre cop a Madrid, elaborà una part de la façana de l’església de San Cayetano, la de l’església de Santo Tomás, el palau…
Manuel de Godoy y Álvarez de Faria
Història
Estadista extremeny.
Era un hidalgo que el 1784 s’enrolà en els guàrdies de corps a Madrid, on féu amistat amb els prínceps d’Astúries, sobretot amb la futura reina Maria Lluïsa, de qui hom diu que fou amant Això i els seus dots polítics feren possible una ràpida carrera, i el 1792 substituí Aranda com a primer ministre de Carles IV Inicià la guerra contra la França revolucionària 1793-95, en la qual abandonà Catalunya a les seves forces, desguarnida d’homes i de material Però després s’alià amb França, fet que ocasionà dues guerres amb Anglaterra 1796-1802 i 1804-08, causa del desballestament del…
Carles IV d’Espanya
Història
Rei d’Espanya (1788-1808), segon fill mascle de Carles III.
El seu regnat coincidí amb l’esclat i les conseqüències de la Revolució Francesa el comte de Floridablanca, vell ministre de Carles III, intentà d’evitar la introducció d’idees revolucionàries a la península Ibèrica i establí un cordó policíac a la frontera dels Pirineus Però aviat calgué intentar de reforçar la situació precària de Lluís XVI de França i fou confiat el poder al comte d’Aranda, simpatitzant amb els enciclopedistes, que mantingué davant la França revolucionària una actitud expectant Fou, però, destituït 1792 per la pressió de la reina Maria Lluïsa, a fi d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina