Resultats de la cerca

Aquesta facció, com la seva antagònica dels cadells cadell, apareix ja al s XIII Totes dues bandositats tenien l’origen en les lluites de les cases nobiliàries dels Cadell, senyors d’Arsèguel, i els Banyuls, senyors de Nyer, a la Cerdanya s’aguditzaren i ampliaren el radi d’acció a la plana de Vic arran de la pretensió dels Montcada, feudataris del bisbe de Vic per la senyoria de Torelló, d’alliberar-se d’aquest vassallatge 1296 Les tensions desembocaren en una guerra, en la qual Bernat Cadell destacà com a cap dels partidaris dels Montcada i Gilabert de Nyer fou capitost de la gent del bisbe…

La part septentrional, semidesèrtica, pertanyent a la Mongòlia Interior, és la terra dels ordos , pastors nòmades de raça mongòlica que donaren nom a la totalitat del país llur cultura remunta al s VIII aC Entre les peces artístiques trobades cal esmentar els mànecs de punyal amb caps d’animal, les figures animals de bronze, les plaques calades amb escenes de lluites de feres i els grups humans amb motius eròtics És possible de considerar l’art dels ordos com una mena de pont entre el grafisme xinès i la cultura de Tagar

El costum antic de prendre pa consagrat que hom s’enduia i guardava a casa en píxides, arquetes, etc, perdurà fins al segle IX, que restà exclusivament de norma la reserva a les esglésies, normalment a la sagristia Les lluites dogmàtiques sobre la presència real segle XIII i en temps de la Reforma introduïren el costum de fixar els sagraris sobre els altars, primerament els secundaris, més tard sobre el mateix altar major, per poder adorar més fàcilment l’eucaristia Les normes actuals aconsellen un lloc especial fora del presbiteri

El nucli antic, cenyit per les muralles, s’agrupa entorn de l’església parroquial de Santa Justa i Santa Rufina, que fou reconstruïda a la fi del s XVII però conserva el campanar romànic i la nau d’estil gòtic tardà El recinte murallat, aixecat al s XIV, fou gairebé enderrocat en les lluites dels Angelets el 1670 Les muralles foren refetes per Vauban També fou refet el fort de la Guàrdia Dels edificis antics destaquen la casa de la vila i la casa gremial dels paraires, anomenada Casa del Rei d’Aragó

Els indígenes preromans de les Balears Mallorca i Menorca tingueren fama de bons foners Els cartaginesos els utilitzaren com a mercenaris durant les guerres contra els grecs a Sicília documentats des de la fi del segle V aC i durant el IV, així com en les lluites contra els romans durant la segona guerra púnica Després, i fins a la romanització de les Illes a partir del segle I dC, en algunes ocasions serviren també d’auxiliars com, per exemple, a les Gàllies, amb les tropes de Juli Cèsar

Fill d’Hug IV de Mataplana i de Guillema de Sales Succeí el seu pare en el domini de Mataplana 1218, i es casà amb Guillema de Cardona Intervingué en les lluites nobiliàries del país en la infància de Jaume I fent costat al comte Nunó del Rosselló contra l’infant Ferran, oncle del rei Anà a la conquesta de Mallorca amb el seguici de Guillem de Montcada, i morí, com aquest, en la batalla de Portopí, el 12 de setembre de 1229 El succeí el seu fill Hug VI

El 1142 havia estat lliurat pels seus pares Guillem Xetmar i Gincona, senyors de Castellterçol, a la canònica de Vic A la diòcesi de Vic consagrà algunes esglésies Espinelves el 1187 i Santa Anna de Mont-ral el 1190, augmentà les dotacions de la canònica, reconstruí el palau episcopal i es remarcà per la seva rectitud en les lluites feudals Nomenat arquebisbe de Tarragona, vacant la diòcesi per l’assassinat de l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, regí l’arxidiòcesi en una època difícil per les tibantors sorgides a Tarragona

Segurament fill de Ramon Folc III, regí el vescomtat a la mort del seu germà Berenguer I Aquest mateix any era també procurador del comtat d’Urgell Lluità a Muret 1213 i fou un dels barons que persistiren en la lluita contra els croats de Simó de Montfort després de la desfeta Conseller del jove Jaume I de Catalunya-Aragó, intervingué molt activament en les lluites del comtat d’Urgell Fou elogiat pel trobador Ramon Vidal de Besalú i conegut a la seva època per “En Guillem lo ric”

Participà en les lluites polítiques entre els cantons de la federació President del gran consell de Zuric, a causa de pressions polítiques, provocades per la seva obra Psychologische Studien über Staat und Kirche ‘Estudis psicològics sobre l’Estat i l’Església’, 1844, dimití i es traslladà a Munic 1847 La seva obra fonamental és Allgemeines Staatsrecht ‘Dret públic general’, 1851-52 Des del 1861 ocupà la càtedra de dret constitucional a Heidelberg Continuador del pensament de Savigny, fou un dels fundadors de l’Institut de Droit International de Gant 1873

Fill de Tancred d’Hauteville i de la seva segona muller Fredesinna, i germà de Robert Guiscard Arribat a Itàlia ~1048, prengué part en les lluites de Calàbria Cridat pels sarraïns de Siracusa per combatre els d’Agrigent, ocupà Messina 1060 i, amb Robert, conquerí Palerm 1072 El papa Urbà II el féu comte de Sicília i Calàbria i legat pontifici, amb poder per a nomenar bisbes Establí, de fet, el regne normand i restaurà el cristianisme i la llatinitat a Sicília, respectant els diversos costums, llengües i religions dels seus habitants