Resultats de la cerca

Començà jugant al Club Universitari 1928 Jugà també al Júnior Futbol Club de Sant Cugat 1929-30, al FC Barcelona 1931-32, al Barcelona Tennis Club 1933 i al Reial Club de Polo 1934-36 Guanyà el Campionat de Catalunya 1931 Durant la Guerra Civil emigrà a Lugano Suïssa, on seguí jugant Acabada la guerra tornà al Reial Club de Polo i poc després fitxà pel FC Barcelona 1941-42, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1942 L’any següent jugà a València i posteriorment al Club Atlético Aviación de Madrid 1944-46, amb el qual aconseguí la Copa de Castilla En aquest període també feu d’entrenador El…

Format a Cuba i nacionalitzat espanyol, jugà amb el Club Natació Poble Nou de Barcelona 1995-97 i després al CN Barcelona 1997-2007, CN Atlètic-Barceloneta 2007-08, Brescia Leonesa Nuoto, a Itàlia 2008-09, CN Terrassa 2009-10, Barcelona 2010-11 i CN Sabadell 2011-12 Guanyà quatre Lligues de divisió d’honor 2002, 2004, 2005, 2008, sis Copes del Rei 1999, 2002, 2003, 2008, 2011, 2012, una Supercopa d’Espanya 2007 i un LEN Trophy 2004 Durant el període 1997-2012 jugà 314 partits internacionals amb la selecció espanyola, participà en tres Jocs Mediterranis medalles d’or el 2001 i el 2005 i…

Fill de Josep Piquer i Montserrat, escultor i acadèmic de mèrit de Sant Carles 1804 Anà a Madrid 1803 protegit per Vicent López i fou admès com a individu de mèrit de San Fernando 1832 Fou també acadèmic de Sant Carles 1833 Anà a Mèxic i als EUA 1836, a París 1840 i tornà a Madrid el 1841 Escultor de cambra honorari de la reina el 1844, viatjà a Barcelona 1853, on féu estàtues públiques que no s’han conservat, i a València diverses vegades El 1858 esdevingué professor de l’Escuela Superior de Bellas Artes i primer escultor de cambra d’Isabel II De la seva etapa…

Doctorat en medicina 1961 i llicenciat en periodisme 1968, s’inclinà per l’exercici d’aquesta darrera professió Membre de l’ Opus Dei  des del 1956, els anys seixanta en fou cap a Barcelona, i del 1974 al 1977 delegat de comunicació de l’organització a Roma, on fou també corresponsal del diari ABC al Vaticà, i nomenat 1983 president de l’Associació de la Premsa Estrangera a Itàlia El 1984 fou cridat pel Vaticà per modernitzar-ne la política informativa Passà a encarregar-se de la direcció de la Sala de Premsa de la Santa Seu, càrrec homologable al de portaveu d’estat i que ocupà fins al…

Llicenciat en enginyeria industrial a Barcelona 1936 on es doctorà el 1960 Continuà la seva formació estudiant ciències exactes i un postgrau d’especialització en metallografia Treballà com a enginyer cap de l’oficina tècnica de Fibras Artificiales, SA 1940-42 i de la firma AEG Ibérica de Electricidad, SA, de la qual fou gerent i director tècnic nacional Formà part de l’Associació d’Electrotècnia Espanyola des del 1956, i fou vocal de la junta directiva d’aquest organisme des del 1979 també pertanyé a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, de la qual fou vicepresident segon 1986 i…

S’inicià com a pilot amateur el 1925, any que guanyà el primer Gran Premi d’Autocicles amb un Amilcar Disputà tot tipus de curses, especialment rallis, pujades i proves de regularitat, fins que es retirà el 1973, després de guanyar el Ralli de Montecarlo per a veterans La majoria d’aquestes curses les feu acompanyat pel copilot Casimir Aumacelles Presidí la Federació Catalana d’Automobilisme 1940-77 i el Reial Automòbil Club de Catalunya 1957-85 Durant el seu mandat, el RACC passà d’uns cinc mil socis a gairebé cent mil En el vessant esportiu, recuperà el circuit de Montjuïc per a les curses…

Fou fundat l’any 1980 i presidit per Jaume Casañas Rafael Carrasco figurà com a vicepresident i assolí, des de Barcelona, la direcció tècnica de l’equip professional de carretera Kelme Rebé la medalla al mèrit ciclista 1994 Desaparegué el 1996

Membre del Club Tennis Barcino, fou jutge de cadira de torneigs del Grand Slam des del 1997 També arbitrà els Jocs Olímpics, la Copa Davis i la Copa Masters Guanyà la medalla de bronze del Reial Orde al Mèrit Esportiu

Fou campió de Catalunya en la categoria 47/2 1957 En l’àmbit estatal fou campió en el quadre 71/2 1967 i d’una banda en tres ocasions 1964, 1968, 1970 Lleida el distingí amb la medalla de plata provincial al mèrit esportiu 1964

Fou jugador i, posteriorment, entrenador del Reial Club de Golf El Prat Al principi del segle XXI, fou nomenat gerent del Club de Golf Costa Daurada de Tarragona Rebé la medalla al mèrit de la Federació Espanyola de Golf 1972