Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Municipal de Música i amplià estudis amb Vicenç Mde Gibert El 1945 fou nomenat director de l’Orfeó Català, càrrec que deixà el 1977, i fou professor de solfeig, d’història de la música i d’estètica Les seves principals obres són el poema coral Agar, Poema nadalenc , per a solistes, cor i orquestra, El rústec villancet , per a quatre veus, etc Fou autor de cançons, sardanes i obres religioses

Cantaire de l’Escola Nostra Senyora de Montserrat fins a l’adolescència, de manera autodidàctica començà a tocar la guitarra i a cantar en solitari els anys seixanta, influït pels Setze Jutges i Jacques Brel Amb la versió en català d’una cançó d’aquest cantant Le diable ça va , el 1967 guanyà el Festival de Llobregat de Sallent 1960-74 Fou el fundador del grup de cançó catalana Coses 1973, de l’orquestra de corda i pua l’Harmònica Brava 1979, del grup de música folk La Murga 1980, pioners en la reelaboració de la música tradicional a Catalunya, i del grup Primera Nota 1987, amb Jaume Arnella…

S’inicià en el món de la música amb Antoni Torelló i completà la formació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, amb Eduard Toldrà i Joan Manén Membre de l’Orquestra Pau Casals, el 1928 fundà l’Orfeó de Gelida, integrat per cent quaranta cantaires i apadrinat per Lluís Millet i Joan Llongueras També fou fundador i director de l’orquestra Euterpe Club, on tocà tant el seu primer instrument, el violí, com el saxòfon i el banjo

Visqué els seus primers anys a Mutriku Guipúscoa, fins que quedà orfe de pare i mare i fou acollit per uns familiars que vivien a Palol d’Organyà Féu la carrera militar a les acadèmies de Saragossa, Guadalajara i Toledo, i estigué destinat a Madrid, Jaca i, durant molts anys, a Palamós, on compaginà la carrera amb la seva gran passió, la música, i de manera especial les havaneres L’any 1976 fou empresonat per la seva pertinença a la Unió Militar Democràtica, i pel mateix motiu fou expulsat de l’exèrcit al desembre del 1978 L’any 1984 fou rehabilitat amb el grau de coronel que tenia en el…

Es formà musicalment a Montserrat i estudià orgue amb Enric Marfany A partir del 1914 fou organista de la catedral de Tarragona Esdevingué sotsdirector de l’Orfeó Tarragoní És autor de composicions religioses, d’obres per a orgue i sardanes

Estudià teologia al Seminari de Tortosa, d’on fou mestre de capella Deixeble de Salvador Giner, el 1893 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Tortosa dos anys més tard obtingué el mateix càrrec al Collegi del Patriarca de València, poc després a la catedral de Sevilla i finalment 1930 a la de València Escriví una missa en re menor per a quatre veus amb orgue, una missa a set veus amb cinc instruments de corda i orgue, etc Collaborà al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , on publicà Fragmentos del Epistolario Pedrell 1922 També publicà Catálogo de las obras polifónicas…

Beneficiat cantor contralt 1704 i mestre de capella 1708 de la catedral de Tarragona Se'n conserven 24 obres de polifonia litúrgica i religiosa Entre elles un Pange lingua a quatre veus, Nunc dimittis a vuit veus, un Magnificat a vuit veus, i un Introito a Sancta Tecla a vuit veus amb instruments, belles mostres del barroc musical a Catalunya

Debutà com a fiscorn de la cobla Joventut Agullanense Vers el 1914 es traslladà a Barcelona Debutà el 1921 com a compositor de sardanes amb L’aplec de joventut Seguiren Cantant la festa, Noies martinenques, Batecs del cor, Refilets de l’avi , fins a uns dos centenars de títols, sardanes directes i senzilles Compongué també Noies palamosines , per a 10 cobles, música religiosa, cuplets, himnes i obres líriques, etc

Germà de Josep Ribera i Miró , fou un dels fundadors de la Societat Barcelonina de Quartets i dirigí la Banda Municipal de Lleida Dirigí el Teatre Principal de Barcelona 1873-76, el Gran Teatre del Liceu 1876-77 i el Principal de València i fou professor de violí del Conservatori del Liceu Actuà com a organista a l’Albi És autor, entre d’altres, d’un Rèquiem , una Missa de Glòria per a gran orquestra, la cantata A la musa catalana , estrenada per la Societat Euterpe als Jardins del Tívoli, i la sarsuela en tres actes L’Esparver 1883, a partir un text de Feliu i Codina També escriví les obres…