Resultats de la cerca

Els minerals són elements inorgànics que es troben àmpliament distribuïts en la natura, sia en forma pura o combinats amb altres elements, formant compostos inorgànics o orgànics Diversos minerals resulten indispensables per a l’organisme, bé perquè formen part de les pròpies estructures o bé perquè són necessaris per tal de regular certs processos metabòlics En canvi, els minerals no són utilitzats per l’organisme com combustible i, per tant, no tenen una funció energètica Per això, encara que cal una aportació regular de diversos minerals, les quantitats que l’organisme en necessita són,…

Cristallitza en el sistema ròmbic, de cristalls poc freqüents, incolors o de color roig, i de lluïssor vítria Té duresa 2,5 i pes específic 1,6 És la sal potàssica més important dels jaciments salins del nord d’Alemanya forma per si sola, o mesclada amb la sal comuna, la capa superior de la formació salina d’aquests jaciments, denominada regió de la carnallita Se'n troba també a la conca potàssica de Súria i Cardona

A més, solen presentar propietats tals com resistència a l’abrasió, a la corrosió, a la pressió i als canvis ràpids de temperatura Els materials refractaris solen ésser composts d’una part infusible, el refractari pròpiament dit, i una petita quantitat d’un agent lligant Poden ésser classificats en àcids, bàsics o amfòters, d’acord amb el caràcter dels òxids presents en major proporció en llur constitució, i cadascun és emprat tenint en compte l’ús al qual és destinat Els refractaris àcids són composts fonamentalment per sílice i alúmina en proporcions variables, però quan la proporció d’…

Hom els anomena així perquè llurs propietats són, en certa manera, intermèdies entre les dels metalls alcalins i les dels que havien estat anomenats terris terri Alguns autors, en desacord amb les regles de la IUPAC, consideren també com a alcalinoterris el berilli i el magnesi Són sòlids de color blanc d’argent, dúctils, i llur principal característica és de posseir en llurs àtoms només dos electrons en el nivell més extern, els quals són perduts fàcilment, deixant un catió divalent, incolor, amb la configuració electrònica d’un gas noble A causa de l’estabilitat d’aquesta…

Aquest terme fou creat en descobrir que el pas del corrent elèctric a través de determinades substàncies conductores solucions aquoses, sals foses permet de descompondre-les Les primeres experiències d’electròlisi foren fetes el 1800 per W Nicholson i A Carlisle en fer passar el corrent d’una pila de Volta per una solució d’aigua acidulada, amb obtenció d’hidrogen i oxigen H Davy, treballant sobre sals foses, obtingué el sodi i el potassi El 1833 M Faraday establí les lleis quantitatives de l’electròlisi que fixen les relacions existents entre la intensitat del corrent que travessa un medi…

La recerca de nous superconductors planteja problemes de síntesi D’una banda, cal trobar materials que manifestin superconductivitat i per això cal analitzar les característiques estructurals que la produeixen D’altra banda, la síntesi del material en forma que pugui ésser utilitzat a la indústria és complexa El superconductor que manté aquesta propietat a temperatura més elevada 125 K de temperatura crítica és un compost a base d’òxids de talli i de coure Hi ha actualment unes dotze famílies de compostos que mostren superconductivitat entre 10 i 125 K L’anàlisi d’estructures per microscopia…

És anomenada esofagitis per reflux la inflamació de la paret interna de l’esòfag ocasionada per la presència reiterada d’àcid clorhídric i d’altres elements del suc gàstric que reflueixen anormalment des de l’estómac fins a l’esòfag Hi ha diverses circumstàncies que afavoreixen el reflux del contingut de l’estómac cap a l’esòfag, com ara hèrnia de hiat, obesitat, tabaquisme, alcoholisme o embaràs, i que predisposen a l’aparició d’aquest trastorn Els símptomes principals de l’esofagitis per reflux consisteixen bàsicament en pirosi o cremor a l’interior del tòrax i dificultat o dolor en…

Mineral del grup de les miques que cristallitza en el sistema monoclínic, en forma de prismes pseudohexagonals L’exfoliació és perfecta en una direcció La duresa és de 2,5, i la densitat, de 2,8-3,4 és de color marró o groguenc, i presenta la propietat de l’asterisme És un mineral d’origen pneumatolític, molt resistent a la calor Els principals productors de flogopita són el Canadà i Madagascar Als Països Catalans n'hi ha a Pineda Maresme

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Té una duresa de 7,5 i una densitat de 3,47 Presenta un esclat vitri i un color blau clar o verdós És semblant al corindó N'hi ha a Grenlàndia, el Transvaal i Quebec