Resultats de la cerca
Es mostren 618 resultats
Félix Houphouët-Boigny
Política
Politic de Costa d’Ivori.
Procedent d’una important família baule de plantadors relativament pròspera, sota l’administració colonial francesa es formà com a tècnic sanitari i exercí com a tal del 1925 fins al 1945 Designat cap del districte el 1940, començà la carrera política l’any 1944, quan, en oposició a les disposicions del règim de Vichy que discriminaven els plantadors africans en favor dels francesos, creà el Syndicat Agricole Africain, a partir del qual creà el Parti Démocratique de la Côte d’Ivoire PDCI el 1945, d’inspiració marxista, pel qual fou elegit diputat a l’Assemblea francesa L’any següent formà amb…
Joan Ridao i Martín

Joan Ridao i Martín
© Esquerra Republicana de Catalunya
Política
Polític i advocat.
Llicenciat i doctorat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor associat de dret constitucional i ciència política de la Universitat de Barcelona, collaborador docent de la Universitat Oberta de Catalunya i professor ad honorem de la Universitat Rovira i Virgili Exerceix com a advocat especialista en dret públic i consultor, i realitza estudis i elabora dictàmens sobre diversos aspectes en diversos aspectes relacionats amb l’administració pública autonòmica, local i estatal Inicià la seva carrera política el 1988 en les files d’ Esquerra Republicana de Catalunya , i el…
Sant Martí de Ca n’Amat Gros (Bescanó)
Art romànic
Situació Capella rural, actualment dependència agrícola, annexa a Ca n’Amat Gros M Catalán La capella de Sant Martí és integrada a les construccions del mas de Ca n’Amat Gros, que és situat a 1 km de la carretera de Girona a Anglès, per un camí que neix uns 4 km abans d’Anglès Mapa L38-13333 Situació 31TDG739464 JAA Història Es troba a la part ponentina del terme, dintre l’antiga demarcació de Vilanna És una edificació unida perpendicularment a la façana de Ca n’Amat Gros, que s’imposa pel seu gran volum Enlloc no n’hem trobat cap referència històrica,…
Unión Católica
Partit polític
Plataforma política espanyola, integrada per catòlics i liderada per Alejandro Pidal y Mon (director de La España Católica) que actuà entre el 1881 i el 1884, any en què es dissolgué, per integrar-se al Partit Conservador.
Oposada a la línia integrista del carlisme dirigit per Cándido Nocedal, seguia els passos de l’intervencionisme dels catòlics dins la Tercera República francesa, que inspirava monsenyor Freppel Sorgí a Madrid al gener del 1881, com a reacció a la inoperància del carlisme , que el 1879 havia decidit la no collaboració amb l’estat liberal i el retraïment Tant per l’orientació com per les persones inicialment implicades, pot ser considerada continuadora de l’Asociación de Católicos 1868 El 1884 Pidal s’integrà en el govern conservador de Cánovas, tot coincidint amb l’encíclica Inmortale Dei de…
Alemanya 2018
Estat
El país va viure un any convuls, tant des del punt de vista polític, com des del social i econòmic La novetat més rellevant va ser que la cancellera, Angela Merkel, va anunciar la seva retirada política, tant al capdavant del Govern com del partit Una retirada que es va fer efectiva, com a líder de la CDU Unió Democratacristiana, en el congrés celebrat el mes de desembre, on va ser reemplaçada per Annegret Kramp-Karrenbauer Continuarà al capdavant del Govern com a molt tard fins el 2021, quan se celebraran les noves eleccions federals La decisió de deixar la política va ser conseqüència no…
Enric II de Castella
Història
Rei de Castella i de Lleó.
Fill bastard d’ Alfons XI i de Leonor de Guzmán, rebé el títol de comte de Trastàmara Durant el regnat del seu germà Pere I s’insurgí 1352, i es reconcilià l’any següent, però tornà a rebellar-se el 1354 Quan caigué Toro 1356, cercà refugi a Astúries, des d’on passà a França i a Aragó, i es posà al servei de Pere III de Catalunya-Aragó El 1362 tornà a França, i des d’aleshores aspirà obertament al tron del seu germà Utilitzà amb gran habilitat, per a guanyar-se partidaris, el filosemitisme d’aquest, les seves cruentes justícies i el seu matrimoni fracassat amb Blanca de Borbó Aconseguí d’…
basarda
Feredat, sentiment de depressió que s’empara d’algú en presència de quelcom que fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens, que evoca idees de perills, damnatges, mals, etc.
literatura guatemalenca
Literatura
Literatura desenvolupada a Guatemala.
Produí el Popol-vuh, màxim exponent de la literatura precolombina, i el Libro de los libros de Chilam Balam , dels primers temps de la conquesta Amb el Romanticisme 1840, aparegueren nous prosadors i poetes la poetessa Vicenta Laparra de Lacera 1834-1905 inicià el teatre modern El Modernisme donà les figures del poeta Domingo Estrada 1852-1901 i del polígraf Enrique Gómez Carrillo 1873-1927 Al s XX es destacaren els poetes Rafael Arévalo Martínez, Luis Cardoza y Aragón i el narrador Miguel Ángel Asturias, premi Nobel de literatura el 1967 També cal citar encara el dramaturg Manuel Galich, els…
Joan Llimona i Bruguera

Joan Llimona i Bruguera
© Descendents de Joan Llimona
Pintura
Pintor.
Deixà els estudis d’enginyer i després els d’arquitecte pels de pintura, a Llotja i a Roma, on acompanyà el seu germà petit, l’escultor Josep Llimona 1880-82 El 1882 ja participà en alguna exposició collectiva a Barcelona, i el 1884 publicà algun dibuix a L’Avenç El 1890 hom ja en destacava les pintures presentades a la Sala Parés L’any següent consolidà el seu nom de pintor naturalista, tot i que l’apologètic Crist venç —fruit de la seva recent conversió al catolicisme— fou durament criticat per Raimon Casellas Aquesta conversió el portà a encapçalar una escissió catòlica dins el naixent…
Joan Puigcercós i Boixassa

Joan Puigcercós i Boixassa
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Feu estudis de filosofia i lletres i ciències polítiques i sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona Entrà en política com a militant d’Independentistes dels Països Catalans 1983-85 i posteriorment ingressà a la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes 1985-87 i a Esquerra Republicana de Catalunya 1987, partit de les Joventuts del qual fou secretari general des d’aquest any fins el 1994 i president de la federació regional d’ERC de Girona 1993-1996 El 1996 fou nomenat vice-secretari general Amb la seva elecció, el 2004, com a secretari general…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina